Categoria: Quatre ratlles

Els anys vint i trenta del segle passat van ser l’edat d’or del periodisme en català – de fet l’única edat del nostre periodisme. Dels grans noms d’aquella època n’han perdurat els que van fer el salt a les altres formes de literatura (Pla i Sagarra, sobretot), però mica en mica les editorials, amb una…

DISCLAIMER: conec l’autor personalment, etcètera. Els barcelonins és, en part, un llibre sobre els sediments de la nostra capital. L’autor, com si fos un geòleg, excava el gran dipòsit de materials acumulats i en treu els fonaments, les rutines, les tradicions i els punts de fractura. Alhora repassa tots aquells animalots que ara en dominen…

Un dels meus bons propòsits d’enguany és llegir més literatura de gènere (criminal, fantàstica, de ciència ficció) escrita originalment en català. I he decidit començar per Estudi en lila, publicada originalment el 1985 i que va tenir un gran èxit: dinou edicions (la darrera de 2016) i traducció a totes les grans llengües europees. Atrapats entre…

Fa un temps, en una de les meves habituals reivindicacions de la novel·la de gènere en català, vaig escriure que ens faltava un Michael Moorcock, algú que escrivís furiosament segons el zeitgeist de cada moment. I tot i que aquesta figura ara no existeix, és evident que vaig oblidar que l’havíem tingut, i que el…

Llegint La passejada, del suís Robert Walser (autor que desconeixia completament), em va venir al cap una vegada i una altra la mateixa imatge, la dels homenets somiadors dels còmics Bruguera, caminant capell en mà per una ciutat estranya, a vegades meravellosa i a vegades hostil. Els personatges hi són comuns: el sastre, el funcionari,…