Estudi en lila, de Maria-Antònia Oliver

Un dels meus bons propòsits d’enguany és llegir més literatura de gènere (criminal, fantàstica, de ciència ficció) escrita originalment en català. I he decidit començar per Estudi en lila, publicada originalment el 1985 i que va tenir un gran èxit: dinou edicions (la darrera de 2016) i traducció a totes les grans llengües europees. Atrapats entre els clàssics consolidats i la urgència de la immediatesa, els títols de vint o trenta anys enrere són els més incerts a la memòria i al cànon, i per això la pregunta que em feia abans d’obrir el llibre era: aguantarà el pas del temps? La resposta no només és un sí rotund, sinó que la novel·la és actualíssima per dos motius.

El primer és la presència d’una dona investigadora, i que això no sigui només atrezzo. Lònia Guiu ha de suportar constantment el que ara anomenem micromasclismes (que els clients s’adrecin primer al seu ajudant, el canvi de favors a través de sopars), i en els moments de perill hi ha l’amenaça de l’agressió sexual. Compte, no es tracta mai de cap víctima, i en els moments d’acció, que n’hi ha, se’n surt molt bé; però amb un home la trama seria molt diferent.

L’altre element és el lingüístic. Lluny del suposat neutre tevetresí que ho ha empastifat tot, Oliver juga amb dos dialectes, el barceloní i el mallorquí. Aquest darrer no és una nota folkloritzant, sinó que té importància narrativa: com més tensió sent la protagonista, més torna al seu dialecte matern. I no ens enganyem, la varietat d’expressions és meravellosa.

Haureu vist que no he parlat en cap moment de la trama. Hi ha una noia desapareguda, la recerca d’una antiguitat… res massa original. Tampoc hi ha cap personatge desenvolupat al marge del principal, i hi grinyola la presència de Lluís Arquer, el (molt inferior) detectiu de Jaume Fuster, espòs d’Oliver. Però sabeu què? Tant li fa, la potència de la novel·la ho supera tot, i amb uns petits retocs socials i els evidents canvis tecnològics, es podria escriure avui mateix. Estudi en lila hauria de ser un petit clàssic de la nostra literatura.