Quatre ratlles sobre… Mística conilla, de Jordi Lara

Ho reconec, arribo a Mística conilla un pèl fatigat. Sembla com si els escriptors de la meva generació s’hagin posat d’acord per inundar el mercat de llibres de contes amb costumisme urbà, de personatges a qui els ha deixat la parella i tenen una epifania baixant les escombraries, o es retroben amb els pares en plena crisi dels quaranta. Si bé alguns destaquen i tenen mèrit literari, n’hi ha d’altres que, ni en contingut ni en forma, no difereixen gaire del m’expliquen els amics tot sopant. A vegades em pregunto si hem abandonat la imaginació, i fins i tot l’ambició, com a valors artístics.

Mística conilla se’n salva en bona part perquè hi ha una consciència lingüística que per desgràcia és poc freqüent. No té la voluntat joganera i expansiva d’Adrià Pujol Cruells, ni el ferri domini dels registres de la parla de Marta Rojals, però tampoc està escrit en el català de TV3 que fan servir molts escriptors del dialecte central. En algunes pàgines, no totes, la llengua canta, i això ja és un mèrit.

El balanç dels sis contes és irregular, un mal que hauria de ser evitable. N’hi ha dos (Zapatos de boscalUn conte de fades) que són excel·lents, i justifiquen sols la compra del llibre. Comparteixen la relació del protagonista amb algú de la generació anterior (el pare, l’oncle), i fer evolucionar la trama més enllà de l’habitual unitat narrativa del relat breu. Un altre (Lo matí de ma infantesa) queda un pèl per sota, però també és bo. El problema ve amb les dues històries vinculades a l’art, perquè no es justifiquen en el context del llibre, i confirmen que la metaficció gairebé mai no funciona. I el darrer conte, que dóna títol al volum, té un gravíssim problema de construcció: per seguir la trama cal aprendre’s més d’una desena de noms, fita impossible en aquest format (hauria sigut una bona nouvelle, potser).

Per la força d’aquests dos o tres contes Mística conilla és un notable alt; passa que estem tan acostumats als aprovats justíssims (també dits aprovats per compassió) que el llibre enlluerna més del que li tocaria. En qualsevol cas, recomanat.

Una resposta a “Quatre ratlles sobre… Mística conilla, de Jordi Lara

  1. Em sap greu discrepar de vostè: “Lo matí de ma infantesa” és perfecte. I “Mística conilla” és un artefacte exquisit. I no sóc l’únic que ho creu. Permeti’m que recorri a l’argument d’autoritat:

    http://llegim.ara.cat/Sis-meravelles-prosa-Jordi-Lara_0_1706829364.html
    http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/critica-mistica-conilla-jordi-lara-vicenc-pages-5616596

    I no ho faig per portar-li la contrària, sinó perquè em sabria greu que algú deixés de llegir aquest llibre perquè vostè el tracta amb una certa displicència.

    Salut,

    Hèctor

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s