Ho reconec, arribo a Mística conilla un pèl fatigat. Sembla com si els escriptors de la meva generació s’hagin posat d’acord per inundar el mercat de llibres de contes amb costumisme urbà, de personatges a qui els ha deixat la parella i tenen una epifania baixant les escombraries, o es retroben amb els pares en plena crisi dels quaranta. Si bé alguns destaquen i tenen mèrit literari, n’hi ha d’altres que, ni en contingut ni en forma, no difereixen gaire del m’expliquen els amics tot sopant. A vegades em pregunto si hem abandonat la imaginació, i fins i tot l’ambició, com a valors artístics.

Mística conilla se’n salva en bona part perquè hi ha una consciència lingüística que per desgràcia és poc freqüent. No té la voluntat joganera i expansiva d’Adrià Pujol Cruells, ni el ferri domini dels registres de la parla de Marta Rojals, però tampoc està escrit en el català de TV3 que fan servir molts escriptors del dialecte central. En algunes pàgines, no totes, la llengua canta, i això ja és un mèrit.

El balanç dels sis contes és irregular, un mal que hauria de ser evitable. N’hi ha dos (Zapatos de boscal i Un conte de fades) que són excel·lents, i justifiquen sols la compra del llibre. Comparteixen la relació del protagonista amb algú de la generació anterior (el pare, l’oncle), i fer evolucionar la trama més enllà de l’habitual unitat narrativa del relat breu. Un altre (Lo matí de ma infantesa) queda un pèl per sota, però també és bo. El problema ve amb les dues històries vinculades a l’art, perquè no es justifiquen en el context del llibre, i confirmen que la metaficció gairebé mai no funciona. I el darrer conte, que dóna títol al volum, té un gravíssim problema de construcció: per seguir la trama cal aprendre’s més d’una desena de noms, fita impossible en aquest format (hauria sigut una bona nouvelle, potser).

Per la força d’aquests dos o tres contes Mística conilla és un notable alt; passa que estem tan acostumats als aprovats justíssims (també dits aprovats per compassió) que el llibre enlluerna més del que li tocaria. En qualsevol cas, recomanat.