Quatre ratlles sobre… Les Illes Medes, de Juli Garreta

Reconec que el nom de Juli Garreta el tenia associat bàsicament a un carrer de Girona (hi vivia la noia que m’agradava de la carrera, ai) i, més llunyanament, a un compositor de sardanes. Fa poc, però, el nostre meisterkomponist a l’exili Joan Magrané ens va recordar que també era autor d’una producció orquestral de gran valor, inclòs un poema simfònic de títol Les Illes Medes. Escoltada l’obra durant unes quantes setmanes, crec que val la pena fer-ne quatre ratlles.

Juli Garreta (1875-1925) va ser una figura excepcional, un músic gairebé autodidacte que sempre va compaginar la composició amb l’ofici de rellotger al poble natal, Sant Feliu de Guíxols. El seu talent es va desenvolupar a les vetllades musicals domèstiques, aprofitant les partitures que un amic portava d’Europa, més algun concert a Barcelona i una escapada de joventut a Alemanya, on sembla que va arribar fins a Bayreuth. Durant els primers anys es va centrar en la composició de sardanes, que van ser tan apreciades com polèmiques: els balladors es queixaven que no tenien ritme, i diuen que les dones dels músics de La Principal de La Bisbal, la cobla més garretiana, patien perquè aquesta dèria els feia perdre contractes. Va ser Pau Casals qui va esperonar Garreta a dedicar-se al repertori orquestral, i qui li va programar regularment les seves obres. D’aquest periode en destaquen la Suite empordanesa (1921), Les Illes Medes (1923) i el concert per a violí (1925). Lamentablement, i com va passar amb Gershwin, Garreta va morir sobtadament quan la seva carrera simfònica començava a enlairar-se. Tenia previst compondre una simfonia i fins i tot una òpera, uns Mestres cantaires catalans.

Les Illes Medes comença amb una clara declaració d’intencions, un fortissimo de tota l’orquestra presentant el primer dels temes de l’obra. Es tracta d’una evocació marina, però no hi busqueu detalls impressionistes, la intenció de Garreta és mostrar el contrast entre la fúria i la calma del paisatge mediterrani. Tot i que la inspiració és straussiana, la l’orquestració és més austera, potser wagneriana, amb una tendència a usar cada secció en bloc (cordes, metalls, etcètera), i un gran pes dels clarinets. En qualsevol cas podeu consultar la partitura aquí.

Garreta és un exemple de la vitalitat de la música a Catalunya durant el primer terç del XX, amb un grapat de compositors excepcionals (Mompou, Gerhard, Toldrà, Pedrell…) a cavall entre París i la influència germànica, i la figura universal de Pau Casals. Tot plegat va culminar amb el Festival de la Societat Internacional de Música Contemporània, on es van tocar obres de Britten, Szymanowski, Krenek o Martin, i es va estrenar una de les peces clau del segle, el Concert per a violí d’Alban Berg. El festival va tenir lloc el desembre de 1935, i del que va venir després encara no ens n’hem refet.

2 respostes a “Quatre ratlles sobre… Les Illes Medes, de Juli Garreta

  1. Com que veig que li plau la música de Garreta i que s’ha escoltat a fons Les Illes Medes em permeto, per si no ho coneix, transcriure-li parcialment el que va escriure sobre aquest poema simfònic Salvador Raurich en el número monogràfic sobre Garreta que el setmanari ganxó L’Avi Muné va publicar el desembre del 1925, dies després de la seva mort. El títol de l’article és “La gènesi d’un poema simfònic”.
    Diu: “… Era un capvespre d’una poètica però melangiosa jornada estieunca, a la platja de Sa Riera(…) En Garreta va començar a somiar harmonies, fit l’esguard sobre el Mediterrani que dormia abans d’hora(…)vàrem posar treva a les expansions fressoses per a emetrre reflexions eventuals sobre el panorama superb, però tristoi, que tenia per fons el Pirineu i el cap de Creus, el golf de roses, les Maures i les…Illes Medes, aquell panorama excels que suggerí al doctor Fargas una encertada comparança amb el golf de Nàpols, Capri,.. Medes.
    En Garreta i el que sotscriu, havien estat invitats i festejats per la família Carreras, bagurenca, gent simpàtica, intel·ligent, de gustos aristocràtics en matèries d’art(…)
    Doncs,essent tots més o menys músics i tenint entre nosaltres el geni que aleshores començava a despuntar, no cal dir que quasi totes les converses solien desviar-se cap a coses d’art(…)
    Vàrem suggerir a En Garreta que’ns escrivís tot seguit un quartet vocal per a ser cantat de cara a les Medes. Jo li vaig ratllar amb llapis, corrents i de pressa el paper, per manca de paper de solfa autèntic, allà a la platja. En Garreta es reconcentrà dintre de la barraca, sentat davant la taula, i nosaltres per a no destorbar-lo, ens quedàrem a fora, sempre de cara a Les Medes. Al cap de poca estona sortí alegroi el nostre músic, ens deixà llegir les solfes i una volta rellegides amb atenció, ens disposàrem a entonar aquell cant a les Medes a quatre veus: En Ventura Carreras feia de baix, jo de baríton i les dues pautes superiors quedaren a càrrec de les dolces veus de Na Manolita i Na Carmelita Carreras. en Ggarreta ens dirigia i, suplint deficiències, tan aviat cantava amb una veu com amb una altra, fins de falset si era necessari.
    Amb unes quantes llegides dominàrem la improvitzada lliçó i aleshores, afectant aires de solemnitat, cantàrem solfejant aquella petita oda coral(…)
    Jo no puc ben assegurar si aquelles estrofes sigueren el leit motiv del Poema Simfònic que fa pocs anys escoltàrem a Barcelona, per a gran orquestra. Però i crec poguer assegurar, per recordar les ponderacions poètiques que aquella tarda caigueren dels llavis d’en Garreta que aquell estat espiritual fou el Deus ex machina dela obra que aquí fou tan aplaudida i admirada.

    La transcripció és d’una còpia del setmanari que vaig obtenir a la Biblioteca de l’Ardiaca,
    Espero que sigui del seu interès,
    Salut d’un ganxó-tamariuenc
    Emili Massallé

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s