Quatre ratlles sobre… Un estiu a les trinxeres, d’Enric Vila

Un estiu a les trinxeres es presenta com una crònica dels mesos anteriors al 9N, és a dir, de juliol a octubre de 2014 (la data clau hi és significativament absent). Si fos només això el llibre hauria quedat tan obsolet com tota la pseudoliteratura processista de l’època, però en realitat és la continuació de Londres, París, Barcelona, del qual ja us en vaig parlar aquí. La trajectòria vital de l’autor, que per fi ha trobat una estabilitat sentimental, es barreja amb les seves teories sobre la nació i el continent.

El més interessant del llibre és, de llarg, el retrat de les misèries d’un país petit, on la supervivència de l’intel·lectual passa per entrar en el joc d’interessos creuats (“vaig signar un document de suport a Duran i Lleida, i això em va permetre salvar els mobles una altra vegada”, p.121). Qui no ho fa acaba tan cremat que ha d’emigrar. L’esclat del cas Pujol impregna tot el text, i Vila és implacable quan en denuncia les connivències i l’efecte narcotitzant; tot i això manté la idea romàntica que ningú més hauria pogut salvar la llengua i la cultura, cosa que si fos certa diria molt poc de tots plegats.

Evidentment en molts aspectes la discrepància és absoluta. Dos personatges nefastos hi surten una vegada i una altra: López Tena, l’oracle del ressentiment que només obté plaer quan pot deixar anar un “jo ja us ho deia”, i Salvador Sostres, el mediocre que mai no hauria despuntat en un país normal. A més Vila es nega a criticar la corrupció dels nostres dirigents en nom dels equilibris de poder d’una nació ocupada, però cau en la castellaníssima trampa de considerar els diners públics com a propietat de l’estat, i no dels seus ciutadans. A vegades sembla que el 3% es robés a Madrid, i no a tots i cadascun de nosaltres.

Ara Enric Vila ha aconseguit també una certa estabilitat laboral a El Nacional de José Antich, des d’on es dedica a encendre les xarxes amb les seves atzagaiades contra el feminisme. Tot i això el talent literari sempre hi és, i a sobre és l’unic de la seva colla que ens deixarà una obra publicada de valor, vist que la resta sembla conformar-se amb llegar-nos un grapat d’anècdotes. Per tant caldrà seguir-lo llegint.

Una resposta a “Quatre ratlles sobre… Un estiu a les trinxeres, d’Enric Vila

  1. Retroenllaç: Recull d’enllaços nº8 | I ara… què?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s