Quatre ratlles sobre… El dia de l’escórpora, de Miquel Bonet Pinyol

Hi ha llibres que necessiten temps per convèncer, i llibres que enlluernen a les primeres pàgines; El dia de l’escórpora pertany definitivament a la segona categoria. En dos brevíssims capítols Bonet mostra tot el que trobarem a la resta de la novel·la: un retrat amb bisturí d’un poble costaner, presentat amb una prosa sensorial, acuradíssima, vivaç. Com que, a diferència de molts dels títols que impacten a l’inici, el text no es desinfla en cap moment (fita encara més meritòria quan hi introduïm l’humor), llavors es pot concloure que el nivell és altíssim.

La trama d’El dia de l’escórpora es basa en la pel·lícula Tauró, amb un peix colossal que es va cruspint gent i un protagonista en plena crisi vital que intenta fer-hi alguna cosa. Tot plegat és evidentment una excusa (deixo de banda la possible metàfora de conclusió, al meu parer innecessària) per mostrar-nos el poble, els seus habitants i, encara millor, els canvis d’una estació turística. Com que Bonet no és empordanès sinó del sud, qualsevol intent de romantització del territori hi és absent, més enllà de la vinculació amb el paisatge propi. I la galeria de personatges és tremenda, no sols per ser figures perfectament transportables sinó pel retrat complet que se’n fa. Els exterminadors de plagues fluvials podrien tenir la seva sèrie televisiva.

Tinc ganes de ressaltar que El dia de l’escórpora és un llibre divertidíssim, perquè a casa nostra no n’anem sobrats (de bons, s’entén). Bonet fa servir una paleta de recursos que va des del detall fi a l’astracanada estil Tom Sharpe, de la frase repetida en un context diferent a la sorpresa cinematogràfica. Això, evidentment, no implica ni lleugeresa ni frivolitat, sinó que fins i tot n’augmenta el realisme. Ja ho voldríem a la Costa Brava tenir un escriptor amb aquesta precisió i mala llet.

Els lectors voraços, que practiquem la lectura per arrossegament, ho som perquè de tant en tant trobem títols així, amens, sucosos i de mida exacta. Acabat El dia de l’escórpora només es pot dir una cosa: més, si us plau.

[I una qüestió al marge de les qualitats literàries del llibre. Quan vaig buscar-lo a dues llibreries tan importants com la Geli de Girona i la Cucut de Torroella de Montgrí, la resposta no només va ser negativa, sinó que em van comentar que no l’havien tingut mai. És problema de la distribució, de l’editorial, o hi ha algú que considera que allò que passa a Tarragona no interessa al nord del Tordera?]

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s