És cosa sabuda que tots tenim els nostres paisatges sentimentals. Alguns passen per la vida sense parar-hi esment, més enllà d’alguna sensació domèstica de comfort. Altres hi pensem obsessivament, i hi dediquem temps i esforços. I finalment alguns escollits, com Adrià Pujol Cruells, tenen el talent per fer-ne la base d’una obra literària. Després de retratar els origens begurencs a Escafarlata d’Empordà i les dues dècades passades a la capital a Picadura de Barcelona, Pujol Cruells torna al territori d’origen amb l’excusa de fer-ne una guia. I si bé aquesta Guia sentimental de l’Empordanet conté descripcions de pobles, carreteres i restaurants, en realitat és un compendi del que interessa a l’autor. Que en aquest cas vindria a ser tot.

Pujol Cruells ens hauria pogut donar informació com un rec gota a gota; en lloc d’això opta per obrir les comportes de Susqueda. Voleu anècdotes d’adolescència o de l’alcalde de Foixà? Aquí les teniu. Els tres millors polígons industrials de la comarca? Endavant. Detalls sobre la parla, els vents o la història del fill de l’exrei d’Espanya? Som-hi, sense por. Aquesta Guia sentimental és un llibre excessiu, un llibre que enfarfaga, un llibre que vol deixar KO el lector per esgotament. La feina d’una vida passada per les presses de la modernitat. Una obra completa en 270 pàgines.

Tot aquest devessall de substància seria immenjable si no fos que l’estil és brillantíssim. Diguem-ho clar, la Guia sentimental de l’Empordanet és, sobretot, un llibre juganer (DIEC: que és afectat a jugar, entremaliejar, saltironar). A cada pàgina, gairebé a cada paràgraf, hi ha un gir, una paraula inesperada, una comparació original. Els filòlegs ens diran el nom científic d’aquests recursos, però es nota que el text ha estat escrit amb una guspira als ulls (la que té Josep Pla a l’entrevista de Soler Serrano, per entendre’ns), i això l’eleva. He dit que Pujol Cruells obre les comportes de Susqueda, però cal afegir que ens espera amb la barca de rafting. Agafeu-vos fort, que riurem!

Des de la publicació del llibre ja sento algunes veus que remuguen sobre l’excés d’obra empordanesa, però la Guia seria igualment bona si parlés del Pallars o de l’Urgell. Passa que l’Empordà ha tingut la santa llet d’acumular una literatura colossal, i si fins ara llegíem el que van viure els pares i avis, finalment els nascuts als 70 tenim el nostre llibre. Un volum que, segur, serà d’aquells de relectura constant.

Imprescindible.