Els horaris impossibles de l’escola catalana

Fa uns dies em va arribar via twitter la campanya per demanar la jornada contínua a les escoles catalanes, reivindicació de part dels mestres i pares. Abans de comentar-la, us penjo el document que fan circular.

jornada

Reconec que quan ho vaig veure vaig quedar completament parat. Els dos horaris són un absolut despropòsit, i caldria fer un gran esforç per decidir quin és pitjor. Ja sé que em direu que tant l’escola com la societat noruegues són molt diferents, que a Catalunya hi ha una realitat específica, etcètera. I és cert. Citem alguns condicionants: uns horaris laborals demencials, amb polítiques ridícules de conciliació; el costum d’acompanyar els nens a l’escola fins edats molt avançades; la presència d’alumnes que al nord encara van a la llar d’infants (fins el 5 anys); les temperatures a l’estiu; i sobretot aquest maleït dinar passades les dues de la tarda, justificat amb l’excusa que “som mediterranis” quan a Itàlia mengen a la una.

L’anomenat “horari actual” del quadre és gairebé idèntic al que feia jo als 80, una reminiscència de quan tots els nanos anaven a una escola propera i la mare era mestressa de casa. Dues hores i mitja de pausa per dinar és absurd si et quedes al centre educatiu, i més quan són el preludi d’hora i mitja més de classe. Els que es queixen d’aquest sistema tenen tota la raó.

Però la jornada contínua tal com es planteja és una aberració pedagògica. Qui ha pensat que és una bona idea fer cinc hores seguides de classe amb només dues pauses breus? Creieu realment que es pot mantenir la concentració, la motivació i l’esforç durant tanta estona, sense un esbarjo que ajudi a refrescar la ment i, sobretot, sense una alimentació adequada? Un horari així no el suporta cap alumne, ni de primària ni de secundària – de fet qualsevol adult fent un curs similar pensaria que és ben feixuc. A més, ara que parlem tant de la reforma horària, quin missatge donem a la següent generació si la fem dinar a quarts de tres?

Com que no vull que se m’acusi que no aporto solucions, vaig presentar el cas als meus alumnes de segon de batxillerat, i ens va sortir l’horari següent (que no és el noruec, aquí es comença a les 8.30 i s’acaba abans):

nou_horari

Pauses llargues, un bon dinar a l’escola amb horaris europeus, i una hora de plegar igualment lògica. I quan mengen els mestres, a quarts de quatre? No, en absolut: a la una, amb els alumnes, com es fa a tot el sud del continent. I respecte les temperatures a l’estiu, no crec que al maig, juny i setembre hi hagi massa diferència entre quarts de dues i quarts de tres de la tarda (o de tres a quatre com passa ara), amb l’avantatge que tothom estarà més reposat després de l’hora de pausa (i l’aula, més ventilada).

Qualsevol canvi a l’escola hauria de formar part de la liquidació de l’horari franquista espanyol, i acabar les classes més aviat em sembla bàsic; però l’alternativa no hauria de perjudicar el rendiment dels alumnes. En qualsevol cas espero els vostres comentaris.