Batxillerat en tres actes

Un dels grans plaers de ser professor de batxillerat és seguir els alumnes durant tres anys fonamentals de la seva vida. Me’ls trobo quan en tenen quinze o setze, acabats de sortir de la conflictiva secundària obligatòria, i els deixo l’any que en fan dinou, finalment adults. Més enllà de matèries i temaris, aquest viatge m’obliga a treballar de manera diferent, i gairebé em permet ser tres mestres diferents. Permeteu-me que us ho expliqui.

El primer any és de coneixença, i sobretot de negociació de les dinàmiques de grup. Els alumnes s’han d’acostumar a una llibertat i una responsabilitat més grans, i alhora a respectar els límits imprescindibles que els poso. Aprenen les meves neures i manies, i jo les seves, mentre busquem com comunicar-nos. S’imposa la barreja de rutina i sorpresa, perquè no hi ha cap mètode millor que la varietat: un dia els faig una classe totalment clàssica, i la setmana següent els portaré a fer una activitat al vestíbul del centre. He de veure qui necessita una empenta, una paraula amable o posar una mica el fre; i qui se sent sol, o desorientat, o irradia confiança. Per experiència sé que els cauré bé a la majoria, i que alguns hauran d’aprendre a tolerar-me. És un procés de descoberta que al principi costa, però que té la seva recompensa.

El segon any és el millor, perquè ja ens hem pres la mida. Els nanos tenen tota la confiança de saber què poden fer a les meves hores, i jo tracto amb ells gairebé com si toqués un piano. Sé perfectament quan he d’estirar i quan he d’afluixar, i com reaccionaran quan ho faci. Si el grup és normal, podem fer molta feina i alhora divertir-nos. Si és dels potents, me’ls puc emportar a la Lluna.

I el tercer any tot torna a canviar, perquè la motivació general s’ensorra. Només pensen en la celebració de primers de maig, els examens finals, i deixar d’una vegada la vida escolar. Tots han fet plans pel curs següent: alguns el servei militar, altres treballaran i després estaran mig any de viatge, i una minoria començarà la universitat. En aquesta etapa, finalment, cauen del tot les màscares i s’imposa la igualtat. No hi ha res que funcioni millor amb ells que mostrar les pròpies febleses i dubtes, que vegin que la suposada seguretat de la vida adulta no existeix, i per tant millor que s’alliberin de les pressions. Estan davant del primer gran salt que faran, i sempre és bo donar-los un cop de mà, si el necessiten.

Són dinàmiques de grup que es van repetint, però que no es fan feixugues per l’element més important. O sigui, cadascun dels alumnes. La que té clar que vol treballar a les Nacions Unides, el que a l’estiu fa de model a Milà, la nedadora que és a les sis del matí a la piscina i després ve a classe, les dues que eren a Turquia visitant els avis durant el cop d’estat, el del pare alcohòlic, la que té una mare que li exigeix sempre matrícula, el que em parla de Ricky Martin per haver sortit de l’armari, les amigues que es barallen i es reconcilien, el que troba xicota, l’amic del que troba xicota i se sent apartat, el que em qüestiona els límits de l’autodefensa en cas de mobbing escolar, els nanos que m’intenten explicar l’art marcial que practiquen davant de la meva total estupefacció, etcètera.

Tot plegat una feinada, i sovint acabo fet pols; però si ells consideren que els ho he fet fàcil, i se n’emporten alguna cosa de tot plegat, em dono per satisfet. I ho deixo aquí, que aquest text ja sembla un article d’en Capdevila i tampoc es tracta d’això.

2 respostes a “Batxillerat en tres actes

  1. La nostra feina, a vegades, es reconeix a molt llarg termini. Però si passa, jo també em dono per satisfeta. M’agrada tot el que dius. Endavant!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s