L’obsessió noruega per la història local

Si pugeu al tercer pis de la biblioteca municipal de Trondheim, situada a l’antic Ajuntament, entrareu a la secció més fascinant de tot edifici, la dedicada a la historiografia local i regional. Són milers de volums dedicats a registrar el passat, mostra d’una feinada gairebé obsessiva, la de deixar testimoni escrit de cada poble, de cada casa, i gairebé de cada noruec. Voltar-hi és tota una experiència, sabent que no t’ho acabaràs. Al marge dels llibres dedicats a temes específics, com ara el recull de tots els metges del país de 1890 a 1920, o les promocions de tal escola, destaquen dos tipus d’obra que es repeteixen una vegada i una altra.

nordliUna són els bygdebøker. N’hi ha un per a gairebé cada poble del país, i recullen la història de cadascuna de les cases, des de la fundació (o des del moment que se’n té registre) fins a l’actualitat. El bygdebok de Frosta, un municipi d’uns 2600 habitants al mig del fiord de Trondheim, ja ocupa dotze volums, i registra tothom que hi ha nascut, viscut o hi té relació.

Agafem per exemple la granja Nordli, construïda el 1865. Tenia un terreny petit, amb dues hectàrees cultivades i tres de bosc, i el llibre ens diu que plantaven un quart de tona de civada i mig de patates, i que no tenien animals domèstics. Però encara és millor saber qui hi va viure des de llavors: un forner; dues germanes bessones, una de les quals es va quedar soltera; un polític d’esquerres; el seu fill arquitecte que es va traslladar a a Namsos. I en veiem les fotos, sovint de casaments o de confirmacions, més formals les antigues, però també de nens jugant, d’excursions en bicicleta, del dia que el cavall va guanyar una competició. Finalment el text, amb una precisió notarial, ens informa que la granja es va vendre el 1970 i va prendre el nom de Fjordgløtt.

L’altre tipus de llibre són els slektsbøker, dedicats a la genealogia, i també n’hi ha a cabassos. Un és el de la família Lagesen, de Grong, al Nord-Trøndelag. Els fundadors de la casa van ser Ingeborg Flåbogen (1799-1890) i Lage Fredriksen Smedhaug (1807-1890). El matrimoni va tenir cinc fills, que van prendre el cognom Lagesen (fill de Lage). En 506 pàgines el volum ens explica la vida i miracles de cadascun dels descendents del matrimoni.

adolfhammerObrint-lo a l’atzar em trobo amb la història de l’Adolf Hammer, nascut el 1905. Amb quinze anys va marxar de casa i va començar a treballar de cuiner al hurtigruten, la línia de vaixells que ressegueix tota la costa. Es va casar el 1927 amb l’Oline Johansen, amb qui hi va tenir dos fills. Va passar la Segona Guerra Mundial amb la companyia naviliera de Bergen, portant clandestinament material de guerra a Europa. En un bombardeig dels alemanys al seu comboi, tant el vaixell de davant com el de darrera van ser enfonsats, però el seu va resultar il·lès. La tardor de 1945 va poder tornar a casa, i va seguir treballant per la mateixa companyia, ara en viatges a Sud-Amèrica. L’Adolf explicava que havia ballat a Río de Janeiro amb la princessa Ranghild, germana de l’actual rei. Un dels fills va fer les amèriques, tot i que de gran va decidir tornar a viure a Noruega; en lloc de fer-ho en avió, va optar per una travessia de 2 anys amb un vaixell de vela, el Peer Gynt. La carrera de l’Adolf es va acabar per un atac de cor que li va afectar la parla i la mobilitat d’un braç, i va morir el 1975. Tota una vida, en dues pàgines.

D’on ve aquesta obsessió dels noruecs per la història? Us dono tres teories, i trieu la que més us agradi. Una, és un país molt jove, de només cent deu anys, i encara necessita reafirmar la seva identitat remenant el passat. Dues, Noruega és un país on la construcció és bàsicament de fusta, i els edificis poden desaparèixer en qualsevol moment per un incendi – només el paper en salvarà el record. I tercera, malgrat el grau d’urbanització, l’imaginari del país continua sent rural. Aquests llibres refermen el vincle amb la terra.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s