A favor del 3+2 universitari

A casa nostra som especialistes en muntar debats absurds a partir de premisses falses, i les protestes universitàries contra el sistema 3+2 (tres anys de grau i dos de màster) en són un exemple perfecte.

Quan es va implantar l’anomenat Pla Bolonya, per configurar l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, tot Europa va consolidar el model 3+2. Tot Europa? Evidentment no. Espanya va optar per un 4+1, juntament amb potències educatives com Xipre, Turquia i Eslovènia. Els motius, els de sempre, la inèrcia pròpia del país: les universitats haurien hagut de fer massa canvis en la distribució de crèdits, els col·legis professionals no podien acceptar biòlegs o filòlegs amb tres anys de carrera, etcètera. Això en un context on existien unes enginyeries que ja feien el 3+2 (tècnica i superior), i unes llicenciatures de quatre anys que equivalien (suposadament) a un màster, i que seguien un 2+2.

Però aquest sistema propi és absurd, i complica molt les coses a tots els que han de convalidar títols a l’estranger, on no entenen què és un grau de quatre anys o un màster d’un. Per no parlar de l’estafa dels “dobles graus”, en què estudies sis anys però sense arribar al nivell de màster. O bé pensem en els adults que volen treure’s una carrera, i pels quals una inversió de quatre anys, i no de tres, els pot fer enrere. La implantació definitiva del 3+2 no hauria de provocar cap mena de debat.

En algun moment, però, el 3+2 es va barrejar amb la polèmica del cost d’estudiar a la universitat, tot i que les dues qüestions no tenen cap mena de relació. Qui diu que un any de màster hagi de costar més que un de grau? De fet si jo fos un dels nostres governants estaria ben satisfet, perquè els que protesten donen per fet que això ha de ser així. Centrar les protestes contra la dificultat de l’accés a l’educació en el 3+2 és com lluitar contra la reforma del mercat laboral i parlar només de la indemnització per acomiadament. Reduccionista, i totalment equivocat.

Les nostres universitats tenen moltíssims altres problemes: unes estructures burocratitzades i funcionarials, amb un professorat envellit i sovint mediocre; un nivell de docència ínfim, conseqüència de l’abandonamet total d’aquest aspecte; o l’ús de doctorands amb beca per a tasques professionals alienes al seu projecte. I sí, el cost dels estudis, perquè molts països entenen que la formació no és una despesa sinó una inversió, i cal posar-la a l’abast dels més capacitats, no dels més rics. Centrar les energies de les protestes en el 3+2 no és només il·lògic, sinó que acaba beneficiant els que manen.

2 respostes a “A favor del 3+2 universitari

  1. Estic totalment a favor d’un model 3+2, però és ben cert que des d’un primer moment (ja amb el 4+1) les administracions i les universitats ho van aprofitar per encarir enormement el cost del +1 (o +2) sense cap canvi substancial que ho justifiqui (i ja no et dic amb el cost del doctorat, encara menys justificat). A Catalunya i Espanya, 4+1 (o 3+2) i el cost d’estudiar sí que tenen relació, lamentablement.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s