Manipular amb mapes (de Palestina)

El mapa no és el territori, diu la dita, però el territori tampoc és el mapa. La manipulació per mitjà de la cartografia és un fenomen ben estudiat pels geògrafs, des de la projecció de Mercator que porta segles magnificant (involuntàriament) la grandària d’Europa, fins a tot tipus de representacions colonials i de dominació. Avui us proposo analitzar la següent sèrie de mapes, que fa temps que circula per les xarxes socials.

palestina

En primer lloc fixeu-vos en el títol. Se’ns promet una comparativa entre Israel i Palestina, tot i que l’existència d’aquestes entitats no és real a la majoria de mapes. També és significativa l’elecció de colors. “Palestina” és blava, però per a “Israel” s’ha optat pel negre, l’absència de color. No són dos grups o bàndols, sinó que a un se li dóna la categoria de X i a l’altre de no-X.

Però passem als mapes i a la manera com s’ha triat els anys.

1918. És curiosa l’elecció d’aquest any. El 1918 Palestina estava ocupada per l’exèrcit britànic, conquerida l’any abans a l’Imperi Otomà, que havia controlat aquest territori des del segle XVI. El mapa és ahistòric, perquè correspon als límits del mandat britànic que no es van definir totalment fins el 1920. Abans la regió formava part de la molt més gran Síria otomana, sense cap divisió administrativa.

El text parla d’organitzacions sionistes que compren territoris i el “resten” als palestins (una altra vegada els colors), però oblida que sempre hi ha hagut jueus vivint en aquest territori, i que els que hi van arribar a partir de finals del XIX ho van fer fugint de les persecucions a l’est d’Europa. El mapa planteja una definició purament ètnica, però és possible dibuixar una població barrejada? I sobre la “compra de territoris”, sembla implicar que només els naturals d’un país poden tenir propietats. Els jueus que van emigrar als Estats Units “restaven” territoris als americans?

1947. Un altre any curiós, el del pla de partició de les Nacions Unides, però just anterior a la formació d’Israel i la invasió dels països àrabs veïns. El text no diu res de l’esdeveniment històric clau entre 1918 i 1947, és a dir, l’assassinat sistemàtic i planificat de sis milions de jueus. En lloc d’això ens menciona només la compra de territoris durant mandat britànic, com si tot plegat fos només un acte capitalista.

1960. L’elecció d’aquest any és totalment a l’atzar i anterior al fet clau de la dècada, la guerra dels sis dies, que va expandir les fronteres israelianes. El text ens parla dels 700.000 palestins desplaçats, però ni ens dóna el context històric (la invasió àrab de 1948 per evitar la formació d’Israel), ni tampoc menciona la xifra similar de jueus que van ser expulsats dels països veïns.

Ara bé, aquest mapa, com el de 2015, no dóna la mateixa informació que els anteriors, tot i presentar-se de forma idèntica. Als primers es representen dues comunitats que viuen sota dominació estrangera, al segon ja hi ha les fronteres d’un estat (i que té un 25% població no jueva, fet que s’obvia donant-li un color homogeni). En això el mapa té un substrat clar, i que es fa explícit al blog mencionat al marge inferior dret: la no admissió de l’existència de l’estat d’Israel.

En conclusió, es tracta de quatre mapes que presenten una informació incompleta i esbiaixada, i que amaga fets històrics rellevants. Una manipulació cartogràfica de manual, fent servir estratègies de representació que els poderosos han usat durant segles, però fàcilment desmuntable si es té un mínim coneixement i sentit crític.

3 respostes a “Manipular amb mapes (de Palestina)

  1. No dubto de la manipulació de la informació ni cartogràfica ni d’altres menes, malauradament la informació de pic o de palada sovint ens arriba manipulada. Ara bé, en aquest cas penso que el color negre, per fer servir el color dels mapes exposats, aviat serà el color de tot el mapa, no caldrà manipular gaire per rendir-se a l’evidència.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s