Noruega en crisi?

La premsa internacional en parla des de fa uns mesos: la baixada dràstica del preu del petroli està fent trontollar la solidesa de l’economia noruega. El Financial Times s’afanya a recomanar mesures liberalitzadores com les implantades a Suècia, i alguns analistes hispans mostren la seva satisfacció. Però què hi ha de cert en tot plegat?

Una crisi econòmica?

olje1Xart280Després d’uns anys de creixement sostingut, i de superar la crisi financera de 2008 sense massa problemes, Noruega ha passat de créixer un 2,3% el 2014 a menys d’un 1% el 2015. Això ha precipitat una dràstica retallada dels tipus d’interès, malgrat la por que això alimentarà encara més la bombolla immobiliària que estem patint. Però la dada més preocupant és l’atur, que s’ha enfilat fins un inaudit 4,6% el tercer trimestre de 2015. La pèrdua de llocs de feina ha afectat sobretot el sector del petroli i la indústria en general, amb la conseqüència que l’atur masculí (4,9) és més alt que el femení (4,2).

L’altra cara de la moneda és, naturalment, el fons de reserva del petroli, que en deu anys s’ha multiplicat per 7 i ja supera els 7,2 bilions de corones (uns 780.000 milions d’euros al canvi actual, 150.000 per cada noruec). El fons no està vinculat al pagament de les pensions, sinó que té l’objectiu general d’assegurar el benestar de les generacions futures. I tot i que es gestiona amb alguns criteris ètics, s’ha beneficiat enormement de la preeminència dels mercats des de la crisi financera de 2008. Noruega controla ara mateix un 1,3% de tota la borsa mundial, inclosos paquets importants a Nestlé, Apple, Novartis, Google… un “poder tou” que continua sent desconegut.

Una crisi política

El govern actual de Noruega és, des de 2013, una coalició inaudita entre els dos partits més a la dreta del parlament: els conservadors de la primera ministra Erna Solberg, i els populistes del Partit del Progrés. Ara bé, es tracta d’un govern en minoria, i totes les proposicions de llei s’han de pactar amb els dos partits del centre-dreta, els liberals i els cristiano-demòcrates. I aquí rau el problema, perquè les propostes del bipartit al poder són tant a la dreta que resulten inacceptables per al centre polític noruec. La conseqüència és una paràlisi que els ha impedit tirar endavant cap de les grans promeses electorals. De fet l’únic punt d’acord entre el govern i els seus socis parlamentaris ha estat treure més diners del fons del petroli per reactivar l’economia, per gran escàndol de les forces de centre-esquerra, que sempre n’han volgut disminuir la dependència (ho sé, és el món a l’inrevés).

Fins fa poc es parlava d’una “onada blava” que havia de transformar el país inspirant-se en el (nefast) model suec, però les municipals del setembre van ser catastròfiques pel bipartit: van perdre les alcaldies d’Oslo i Bergen, i els populistes es van quedar amb un 10% dels vots, el pitjor resultat des dels 90. I encara més preocupant per a la dreta, els partits de centre han començat a explorar coalicions amb els laboristes. Tothom dóna per fet que el 2017 tindrem nou govern de centre-esquerra, però fins llavors continuarem patint la inacció política.

Oportunitats

El consens actual al país diu que la sotragada ha de ser una oportunitat. El petroli, per més que hagi estat la base econòmica durant tres dècades, ha de deixar pas al gas com a recurs principal, i més ara que s’han pactat les fronteres àrtiques amb Rússia. Però la transformació més important ha de venir de l’abandonament progressiu dels combustibles fòssils. Si hi ha un país on el cotxe elèctric té sentit és Noruega, on el 99% de l’electricitat té origen hidroelèctric, i encara falta per desenvolupar el sector eòlic, molt més endarrerit que el danès. Propostes fermes com el tancament al trànsit del centre d’Oslo als vehicles que no siguin elèctrics van en aquesta línia.

Malgrat la imatge negativa que es vol donar a vegades de la socialdemocràcia escandinava, els països nòrdics són extraordinàriament dinàmics, molt més en alguns aspectes que els burocratitzats dinosaures del sud (a Noruega una empresa s’obre en dos minuts a la web d’hisenda). No hi ha cap dubte que el país se’n sortirà, i que la crisi servirà per impulsar uns canvis pendents – i no precisament en el camí neoliberal.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s