Criticar l’Islam és sempre islamòfob?

Fa uns anys vaig tenir una alumna que no rendia a classe. Estava sempre nerviosa, no es concentrava, a vegades reaccionava de manera estranya. Vaig investigar una mica i vaig descobrir que la noia, de família musulmana, tenia uns pares que no acceptaven que es comportés com una noruega més – ni com anava vestida, ni les amistats amb nois, etcètera. Ella es rebel·lava, i això havia causat escenes de violència a casa, amb la intervenció de la policia i tot.

La meva alumna ha tingut una adolescència complicada per culpa de la religió, tot i que el seu no és ni de bon tros un cas extrem. De tant en tant trobem discretament als mitjans notícies d’homosexuals musulmans a qui la família ha intentat cremar, matrimonis arranjats de nenes amb vells, o agressions per motius d’apostasia. Passa amb freqüència però no se’n parla, perquè d’alguna manera s’ha estès la idea que tota critica de l’Islam fomenta la islamofòbia. I això és terrible, especialment per unes víctimes que se senten abandonades, però també quan pensem en la societat que estem construint.

Totes les religions aspiren al control absolut de la vida dels individus. A Occident per sort ho hem superat des de fa dècades, i per això a la majoria els mormons de Utah, els membres de l’Opus Dei o els fonamentalistes jueus ens semblen aberrants. En canvi quan es tracta de l’Islam, des de bona part de l’esquerra s’invoca un respecte absolut cap a la doctrina, encara que entri en contradicció amb els drets humans o la legalitat vigent. Es tracta de gent benintencionada, la mateixa que repeteix que “Islam vol dir pau” (evidetment vol dir “submissió a Déu”), o que els actes que fan els fonamentalistes religiosos en nom de la religió no tenen res a veure amb la religió.

En el fons aquesta esquerra practica un racisme en forma de paternalisme. Als adults occidentals se’ls castiga si piquen la dona, si obliguen una nena a casar-se, si defensen l’odi i l’assassinat dels no creients. En canvi als musulmans se’ls deixa fer, perquè són nens, menys avançats, i per tant és lògic que la seva vida la controli la religió. Pitjor encara, en l’experiment multicultural els occidentals hem convertit els líders religiosos en els únics interlocutors, i de fet en els únics caps visibles dels musulmans nouvinguts. Us imagineu que ens fessin el mateix amb els capellans catòlics? Una conseqüència ha estat l’augment espectacular de la devoció religiosa i l’assistència al culte entre les generacions més joves.

El nostre cristianisme ens ha donat la Passió segons Sant Mateu de Bach, i els orfelinats catòlics on s’abusava dels nens; ha protegit el llegat clàssic als monestirs, i ha perseguit i executat científics brillants; i serveix de consol i esperança a milions de persones, però és font de patiment i dolor per moltíssima altra gent. Tota religió té aspectes positius i negatius, i hem de respectar els primers i lluitar contra els segons. Dir que l’Islam en queda al marge, per més bona intenció que hi hagi, és completament absurd.

Una resposta a “Criticar l’Islam és sempre islamòfob?

  1. Retroenllaç: què ens està passant? | coses que veig: dites, fets i gent que trobo pel camí

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s