Les revolucions del sistema electoral noruec

La setmana passada vaig poder exercir finalment el meu dret de vot a les municipals de Trondheim, una experiència que reafirma el meu compromís amb Noruega, però que alhora m’ha permès reflexionar sobre el sistema electoral que s’hi aplica.

1. Una gran poporcionalitat

A Trondheim els laboristes van tornar a arrasar amb un 41,5% dels vots, però només van treure 28 regidors sobre 67. Els deu principals partits del país van entrar a l’Ajuntament, els més justos els comunistes amb un 2,5%, i només en van quedar fora les llistes que no van arribar al 0,5%.

trondheimsvalg

De major a menor: laboristes, conservadors, verds, ecosocialistes, liberals, populistes, comunistes, centristes, demòcratacristians i pensionistes (?). Sí, a Trondheim som una colla de rojos.

Acostumats al sistema espanyol on un 40% et dóna normalment una majoria absolutíssima, el sistema proporcional noruec garanteix la representativitat i els governs de coalició. Normalment els dos blocs (esquerra i dreta) estan ben definits, tot i que els partits de centre poden creuar fàcilment les línies. De fet a Trondeim tindrem un govern de set partits (47 regidors sobre 67), on només en queden exclosos comunistes, conservadors i populistes. Això implica que les línies mestres es pactaran i s’actuarà per consens, tot i que cada partit sol aconseguir el “seu” projecte.

2. El vot personal pot ser revolucionari

A les eleccions noruegues cada ciutadà tria la butlleta d’un partit, i el recompte d’aquestes marca el nombre de regidors. Ara bé, a la butlleta s’hi poden incorporar vots personals a candidats concrets, de dues maneres: a) assenyalant el polític de la llista triada; b) escrivint fins a 16 noms d’altres candidatures. Aquests vots personals varien l’ordre de la llista a l’hora d’assignar els càrrecs electes.

Aquest mecanisme va ser fonamental el 1971, quan les dones d’algunes ciutats, fartes del domini masculí de la política, es van organitzar i van decidir donar vots personals a les candidates, normalment als darrers llocs de la llista. El resultat va ser una majoria femenina als ajuntaments d’Oslo i Trondheim (i molts polítics veterans que es van quedar inesperadament al carrer). No cal dir que els homes van prendre nota, i la política es va feminitzar ràpidament – fins arribar al 2015, on tres dels quatre partits que donen suport al govern són liderats per dones.

KHE_0532

Nou dels deu regidors menors de 25 anys de Trondheim. Foto: Kristian Helgensen (Adresseavisen)

I aquest 2015 ha estat la revolució dels joves via xarxes socials: una desena de regidors no arriben als 25 anys. El cas més extrem a la meva ciutat és el d’un laborista de 19 anys (exalumne meu!) que anava al lloc 60 a les llistes, però va aconseguir més de 500 vots personals i va pujar fins l’onzè lloc – i serà regidor. Les generacions veteranes encara tenen un nombre major de votants, però aquí els joves disposen d’una palanca per fer força.

3. La política a les escoles

Si la política partidista no pot entrar teòricament a les escoles espanyoles, a les classes de ciències socials noruegues s’hi ensenyen les línies mestres del programa cada partit. A més uns dies abans de les eleccions s’hi organitza un debat amb els caps de les joventuts, i els alumnes fan una votació de prova. El més curiós d’aquestes “eleccions escolars” és que solen reproduir el vot general: els laboristes primers, després els conservadors, la gran pujada dels verds, etcètera.

Els debats noruecs, per cert, mai no es fan per ordre de regidors o escons. Els partits sempre se situen per odre ideològic, d’esquerra a dreta.

4. Les facilitats per votar

A Noruega es practica el vot anticipat: durant el mes anterior a les eleccions hi ha, de dilluns a dissabte, urnes obertes on es pot votar (a Trondheim, a les principals biblioteques). D’aquesta manera els que seran de viatge, la gent gran amb problemes de mobilitat, malalties, etcètera, pot programar-ho. En aquest procés també és possible emetre un vot pel municipi on estàs empadronat, encara que visquis temporalment en un altre.

El vot anticipat es tanca quatre dies abans de les eleccions, i se’n fa el recompte. Quan a les 8 del vespre de la nit electoral s’acaben les votacions, els mitjans no emeten enquestes sinó que donen els resultats d’aquest vot. Normalment és un 10-15%, escorat cap a la població de més edat, però prou significatiu.

La nit electoral, per cert, és força divertida. Cada partit organitza un sopar, o sigui que quan els mitjans hi connecten es veu la gent entaulada – i sempre hi ha algun candidat que potser ha begut una copa de vi o cervesa de més. I quan els resultats són definitius, la televisió pública emet un debat al Parlament amb tots els líders dels partits. Guanyadors i perdedors no es poden amagar dels periodistes, tot i que és una mica cruel pel polític que ha tingut un resultat catastròfic i ja ha anunciat la dimissió.

5. Les enquestes també van fallar

I, finalment, cal dir que les enquestes noruegues tampoc la van encertar, no tan sols en el nombre de regidors sinó tampoc en les tendències. En el cas de Trondheim portaven anys predint una davallada constant dels laboristes, que al final van treure més percentatge i vots que el 2011; i van minimitzar el càstig als partits conservadors (ara al govern central), que es van dur una trompada històrica. La crisi de les enquestes és mundial, i esperem que algú hi posi remei, vist que és de les poques eines d’anàlisi que tenim.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s