El puto Duran i Lleida i jo

Tinc 36 anys, i això vol dir que ja he viscut una mica. Recordo perfectament que quan era nen als anys vuitanta, hi havia una sèrie de noms que semblaven immortals i intocables: Felipe, Joan Pau II, Reagan, Pujol, Duran, Nadal, Maragall. De tots aquests l’únic que continua aferrat a la cadira, com una rata de dibuixos al seu formatge, és el puto Duran i Lleida, i per això avui era inevitable un article quan he vist aquest tuit:

duran

A veure, Duran, no t’han ensenyat que una regla bàsica de qualsevol polític és no prendre per subnormals els teus votants? Tot i que ara que ho penso, a Duran sense Convergència al darrera no se l’ha votat mai, o sigui que vés a saber quants en té, de votants.

Des de que tinc ús de raó, els telenotícies de TV3 han estat el gran aparador de Duran i d’Unió, i de fet a casa en dèiem la “quota dominical”. La reunió del comitè de govern d’Unió. Les bases d’Unió fent una arrossada a la Costa Brava. L’escola d’estiu d’Unió. Els líders d’Unió de Joves masturbant-se en rotllana a la Plaça Catalunya (bé, això potser no). L’única vegada que als TN no hi sortia el partit era quan parlaven de les seves corrupteles, i llavors el “cas Unió” es transformava en el cas Pallerols, el cas Treball o el que fos.

El puto Duran i Lleida ha tingut més quota de pantalla que qualsevol altre polític de la seva rellevància (escassa, és clar), i l’home no hi vol renunciar. És com un drogoaddicte que necessita la seva dosi, tot i que en aquest cas la droga no li costa diners sinó que li’n fa guanyar. Perquè el dia que plegui de la cosa pública, de què viurà?

És per això que ara mateix només tinc una obsessió: saber per què va tant sovint a Xile. Tots penseu en famílies paral·leles i en negocis obscurs, però la meva teoria és una altra. Allà hi ha un doctor nazi que n’ha fet clons, que ara estan creixent i formant-se; futurs Durans que el transformaran finalment en immortal, i garantiran que els nostres fills, néts, besnéts, i fins a la fi de la humanitat, tinguin la seva quota de Duran i Lleida als mitjans. Al cap i a la fi, què són 30 anys suportant-lo, si en poden ser tres-cents o tres mil?

2 respostes a “El puto Duran i Lleida i jo

  1. 2015. Duran, en un atac de banyes descomunal, compara el TN de TV3 amb el Nodo franquista.
    2014. Reunions, a esquenes del Govern i el President, amb Saénz de Santamaría per evitar qualsevol acostament CiU i ERC.
    2013. Duran responia “de què viuré, què menjaré” a la pregunta de si es dedicaria a la docència quan acabés amb la política. Es merexia una bona hòstia; ni més, ni menys.
    2011. Duran es fa l’infame foto a la suite del Palace de Madrid, pagada entre tots, mentre donava consells d’austeritat en mig d’una crisi descomunal.
    2011. Entrevista absoultament repugnant i d’arrogant maleducat sense escrúpols a TV3 amb Ariadna Oltra.
    (…) Podria continuar, però em fot entre mandra i fàstic.
    I per acabar, una d’històrica: cristià de cintura cap amunt i demòcrata de cintura cap aval, cita que molts dels que coneixen personalment a Duran reconeixen que usa sovint.

    Motius? Tenim 30 anys de declaracions, pixades de test i sortides de to documentades d’aquest impresentable. Duran i Lleida és un inútil, un aprofitat del sistema. Fill del fals acord d’Estat del 78 que va col·locar a tota la tropa d’amiguets en situacions de privilegi, i que s’han arrapat a la cadira fins al darrer moment. A ell ja li va tot bé com està, perquè sap perfectament que qualsevol canvi significarà la fi del seu imperi personal. D’aquí 100 anys ningú recordarà qui era ni què va fer (total, no ha fet res en 30 anys).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s