13 anys

Sóc mestre i treballo amb adolescents, i per això la tragèdia de l’institut de la Sagrera m’ha afectat especialment. Però després de l’impacte cal analitzar-ho amb el cap fred, sense limitar-se a culpar l’alumne assassí, que recordem té 13 anys i per tant és inimputable.

Aquests vuit anys de mestre he après que els problemes seriosos dels meus alumnes tenen sempre un origen a casa. La noia que no es concentra i de seguida es posa histèrica té uns pares musulmans que no accepten que ella es comporti com una noruega qualsevol. Aquell nano que arriba al matí sense haver dormit està preocupat per un pare alcohòlic que viu sol. La que somatitza el patiment dels examens té una mare transtornada que li posa una pressió insuportable. I les tragèdies: la nena a qui se li ha suïcidat la germana gran, l’altra amb la mare amb càncer.

Són casos extrems, és clar. Em direu que el caràcter de naixement és important, i és veritat. Però l’educació que els alumnes han rebut a casa encara ho és més. Una situació socioeconòmica precària, uns pares amb problemes de tot tipus, una deixadesa en les seves funcions paternals, poden portar a una infantesa desastrosa que cristal·litzi en una adolescència conflictiva. I encara que sigui una opinió molt impopular entre alguns mestres, crec que l’escola ensenya, però qui educa són els pares – i que quan el missatge educatiu de l’escola topa amb la família, aquesta guanya sempre. El respecte, el valor fonamental que ha d’aguantar tot el sistema educatiu, s’aprèn a casa.

Davant de tot això, és vital que els mestres tinguem una xarxa de suport potent. Nosaltres  ensenyem, transmetem coneixement i hem d’actuar com a model davant dels nanos, però no som ni psicòlegs, ni consellers, ni metges. A Noruega per sort estem ben servits, i als centres hi tenim un personal que fa un seguiment dels alumnes, els ajuda i actua quan convé, i a nosaltres ens orienta i aconsella. Ah, i unes autoritats a qui no tremola el pols a l’hora de retirar custòdies. Però clar, tot això implica recursos i voluntat política.

Lamentablement, aquest debat és massa complex, i incòmode per a molts pares i polítics. Millor linxar un nano de 13 anys, i així ens traiem el problema de sobre. Ben senzill. Tot i que al final els països que només trien les solucions senzilles, ja sabem com acaben,

19 respostes a “13 anys

  1. No puc estar hi més d’acord. Utilitzaré les teves sàbies paraules aquesta tarda sessió Psicologia i debat constituent, de l ANC-Psicologia. M’agrada molt rebre les teves reflexions, Salutacions,

    Dolors Marin Tuyà

    Enviat des del meu iPhone

    El 20/04/2015, a les 15:11, Josep Sala Cullell va escriure: > >

  2. M’agrada molt sempre el que escrius. Però aquest post em sembla una mica massa “simplista”, m’ha sobtat. Coincideixo amb tu en no culpabilitzar el nano, però penso que poden haver més explicacions que la culpabilitat dels pares. (DEsconec el cas en particular, vull dir que potser en aquest cas ho és, no ho sé) Però cal tenir en compte la possiblitat de malalties mentals. No són fàcils de detectar i poden aparèixer a través d’un brot, que en alguna ocasió pot ser massa catastròfic. També hi ha la falta de recursos, no només dels propis pares, si no del sistema en general, del sistema educatiu… Crec que hem de ser molt cautelosos, perquè si bé és precipitat culpar-ne el nano, personalment crec que també ho és culpar-ne als pares i prou. Segurament no hi ha un sol factor que ha influenciat en això.

  3. És que un problema psiquiàtric pot no detectar-se abans, per desgràcia. Si hi ha algun psiquiatra a la sala que ens ho confirmi, però poden pensar que no està bé, sense pensar que un dia farà això, fins que li arriba un brot. En algun lloc he llegit que el nano quan l’han frenat deia: vull parar aquestes veus… No ho sé. A mi personalment, un nen de 13 anys que diu que matarà als profes, en principi, pensaria més en un acte per cridar l’atenció que no pas que realment us estigui dient perquè ho vol fer. A aquestes edats, diuen tantes coses!
    ps. (Per cert, em podries editar el comentari anterior, que he posat “si ve és precipitat”, i posar “si bé és precipitat, és que em fa mal a la vista i no veig que pugui editar-ho jo!)

  4. Tot i que comparteixo moltes coses del que dieu, jo us convidaria a pensar autocríticament, també, com a professionals sobre l’impacte de molts altres factors que “tensionen” els nostre adolescents a la secundària. Per començar, podríem parlar del funcionament de les nostre institucions educatives, per exemple. Jo, que m’hi he passat més de trenta anys treballant-hi i provant de canviar algunes coses pedagògicament parlant, he anat comprovant en el tram dels darrers sis o set anys una progressiva càrrega d’hores i de nombre d’alumnes per curs per a cadascun dels docents de cadascuna de les matèries del currículum, cosa que han anat en detriment de la possibilitat de disposar de més temps i més “tempo lento” per parlar personalment amb tots i cadascun dels nois i noies de les nostres classes, especialment amb aquells que ho necessiten més. I els que ho necessiten més són, sovint, nois i noies que se senten incompresos o fracassats personalment i/o acadèmicament. Alguns de ben conflictius, per cert. L’engranatge burocràtic, embogit i accelerat, del funcionament del dia a dia d’un centre de secundària creieu que deixa espai i temps per tractar-nos amb tranquil.litat alumnes i professores/professors? Creieu que les retallades de plantilles, la pressa que ens imposa el ritme horari del timbre per canviar de matèria/classe/aula/docent (i estil de treball i d’exigència) és el més adequat per mantenir a la cadira set hores diàries a alguna persona que se sent sola, incompresa o que creu que ni la veuen de tant poc que importa? Potser n’hi ha que no estallen, però els més vulnerables (sigui per la raó que sigui), sí que arriba un dia que poden fer allò que en cinema es diu “fundido en negro”… Altres els diuen “brots psicòtics” perquè així potser no cal que ens qüestionem res del que aquí comento (i altres coses que podríem afegir-hi). Pensem-hi. Ànims i salut!

  5. Ostra, i has trigat vuit anys a aprendre el que sap un estudiant de primer de magisteri? Quin nivell més pobre. No dius absolutament res que no se sàpiga, i el que és pitjor, ho fas de forma pedant.

    1. La gran majoria d’estudiants de primer de magisteri, i per extensió qualsevol estudiant que amb prou feines ha acabat la pubertat i que comenci a la universitat, no saben fer la O amb un canuto. Si el que aquí es comenta fos tan vox populi, no hi hauria un mar d’imbècils demanant penes de presó i linxant públicament a un NEN de 13 anys. Però suposo que tu això ja ho sabies. T’ho deurien ensenyar a primer de carrera. A ser simplista, s’entén.

  6. I del mestre assesinat i la seva familia no dius res? Crec que un tema tan serios, no es pot tractar amb 4 linies escrites i punt, Et parlo com a dona d´ un professor mes d´institut, cansat de moltes ratllades al cotxe i faltes de respecte.No dius res que ningú sapiga i ademés comentes de manera molt pedant

  7. Trobo interessant a la vegada que sincera la teva opinió (cosa que haurien de prendre conciència els mitjans que tan sols estan publicant merda sobre el tema, però ja sabem com funcionen i per qui treballen). T’ha faltat mencionar el món de l’entreteniment que també està sent usat com a causa principal.
    I m’atreveixo a dir que aquest àmbit no hi pinta res en que pugui perjudicar a una persona, perque dic jo que de ser així les agressions d’aquest tipus haurien de triplicar-se com a mínim, i això no passa(i puc parlar de mi que he jugat videojocs violents i vist series de la mateixa índole de petit sense que m’afecti). Lamentablement molta gent no veurà més enllà de la pantalla i es creuran allò que dicten els mitjans sense arribar a plantejar-s’ho.
    La serie Expedient X deia que la veritat estava fora, fem el mateix símil amb la violència? No crec. Tot parteix de la mateixa persona, tan lo bo com lo dolent.

    I d’acord estic en que és algo complex ja que caldria analitzar els factors personals, deixant de costat els problemes mentals que moltes vegades són l’excusa que es busca per una solució ràpida.

  8. Retroenllaç: Mestres | Out of time

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s