13 anys

Sóc mestre i treballo amb adolescents, i per això la tragèdia de l’institut de la Sagrera m’ha afectat especialment. Però després de l’impacte cal analitzar-ho amb el cap fred, sense limitar-se a culpar l’alumne assassí, que recordem té 13 anys i per tant és inimputable.

Aquests vuit anys de mestre he après que els problemes seriosos dels meus alumnes tenen sempre un origen a casa. La noia que no es concentra i de seguida es posa histèrica té uns pares musulmans que no accepten que ella es comporti com una noruega qualsevol. Aquell nano que arriba al matí sense haver dormit està preocupat per un pare alcohòlic que viu sol. La que somatitza el patiment dels examens té una mare transtornada que li posa una pressió insuportable. I les tragèdies: la nena a qui se li ha suïcidat la germana gran, l’altra amb la mare amb càncer.

Són casos extrems, és clar. Em direu que el caràcter de naixement és important, i és veritat. Però l’educació que els alumnes han rebut a casa encara ho és més. Una situació socioeconòmica precària, uns pares amb problemes de tot tipus, una deixadesa en les seves funcions paternals, poden portar a una infantesa desastrosa que cristal·litzi en una adolescència conflictiva. I encara que sigui una opinió molt impopular entre alguns mestres, crec que l’escola ensenya, però qui educa són els pares – i que quan el missatge educatiu de l’escola topa amb la família, aquesta guanya sempre. El respecte, el valor fonamental que ha d’aguantar tot el sistema educatiu, s’aprèn a casa.

Davant de tot això, és vital que els mestres tinguem una xarxa de suport potent. Nosaltres  ensenyem, transmetem coneixement i hem d’actuar com a model davant dels nanos, però no som ni psicòlegs, ni consellers, ni metges. A Noruega per sort estem ben servits, i als centres hi tenim un personal que fa un seguiment dels alumnes, els ajuda i actua quan convé, i a nosaltres ens orienta i aconsella. Ah, i unes autoritats a qui no tremola el pols a l’hora de retirar custòdies. Però clar, tot això implica recursos i voluntat política.

Lamentablement, aquest debat és massa complex, i incòmode per a molts pares i polítics. Millor linxar un nano de 13 anys, i així ens traiem el problema de sobre. Ben senzill. Tot i que al final els països que només trien les solucions senzilles, ja sabem com acaben,