Josep Cuní i la dignitat

Indigne

Quan va deixar Josep Cuní de ser un bon periodista? Des del seu fitxatge pel Grupo Godó, la decadència d’aquest personatge ha estat total. Ha abandonat els codis de la professió, i ha deixat que el seu programa estigui completament dominat per les seves fílies i fòbies. A 8aldia podem veure com tracta amb suficiència els convidats que no comparteixen les seves opinions, es burla dels que no pensen com ell, i en canvi defensa aferrissadament els seus amics de la foto de la Cerdanya, fins arribar a l’extrem de tenir de tertulià algú tan dubtós com Arcadi Calzada.

Aquesta supèrbia és marca de la casa, i es pot tolerar més o menys. Tothom té el dret de canviar de canal, és clar. Però el programa que va fer ahir sobre l’accident de l’avió de Germanwings és una altra cosa. És una indignitat absoluta.

Cuní va treure els pitjors tics de les televisions privades espanyoles i dels canals americans. Va mostrar sense cap mena de rubor ni compassió els familiars plorant a l’aeroport, imatges que no només va emetre una vegada, sinó contínuament en pantalla partida.

Però el pitjor va ser el tractament dels difunts. Com que no es feia pública la llista de víctimes, fet que repetia constantment com si fos una ofensa personal, va anar filtrant noms mica en mica, amb boniques gràfiques amb noms d’empreses i morts, com si fossin les eleccions. I pitjor encara, va mostrar fotos de les víctimes tretes de les xarxes socials. Us imagineu reconèixer algú d’aquesta manera? Per no parlar dels periodistes del programa contactant per twitter amb gent que deia ser amic d’algun dels difunts.

Ramon Espadaler és un polític que em cau força malament, des dels temps en què era responsable de medi ambient, però ahir em va ser fins i tot simpàtic. Primer quan el vaig veure moure’s inquiet a la cadira mentre Cuní anava sucant pa a la desgràcia, i sobretot quan va fer callar el presentador quan aquest volia tornar a especular sobre les víctimes. Cuní es va rebotar, amb aquella cara d’ofès que sap fer tan bé, i va donar una explicació delirant en tots els aspectes: “És que ho han dit les xarxes”. Ja podem llançar els codis deontològics, els criteris professionals i l’ètica a les escombraries. Ho han dit les xarxes.

Avui probablement Cuní tindrà tan poca vergonya de començar el seu programa vantant-se de l’audiència. No dirà que per aconseguir-ho es va basar en un clar referent, Nieves Herrero i el crim d’Alcàsser. Queda el consol d’unes crítiques brutals contra ell a twitter, que no sé si llegirem també als diaris de paper.

Dels programes com els de Cuní ara en diuen programes contenidor. La definició no havia estat mai tan exacta.

Nota: La periodista Pilar Carracelas ha donat la seva visió professional de com es va tractar l’accident en aquest article. De Cuní també n’ha escrit Mònica Planas a l’ARA (article Premium).