Milián Mestre i la victòria de Pujol

Gent d’ordre

Manuel Milián Mestre es probablement el meu tertulià preferit, sobretot per la seva bipolaritat. L’expolític del PP (va sortir disparat durant la majoria absoluta d’Aznar), tradicional enllaç entre l’empresariat i els partits, té el cervell dividit. Per una banda és un senyor d’ordre, i les aventures independentistes són totalment contràries al seu esperit. Però per l’altra observa el que passa a Madrid, i es posa histèric davant de tanta desgràcia. El resultat és que pot defensar idees més o menys nacionalistes en funció del context en el que parli. Afegiu-hi unes creences cristianes que a vegades l’acosten molt a l’esquerra social, i tindreu una barreja prou interessant.

Divendres passat Milián Mestre va parlar d’un dels grans misteris de la política catalana. Com pot ser que Pujol guanyés les eleccions el 1980, si l’any abans les esquerres havien dominat àmpliament les municipals (gairebé el 50% dels vots entre PSC i PSUC), i el 1982 Catalunya va votar massivament Felipe González? El tertulià ho va relacionar amb una “operació” muntada pels poders fàctics, i que va descriure així:

“Pujol va guanyar perquè la patronal es va posar en sèrio, va muntar una operació en sèrio, va posar milions sobre la taula en sèrio. [Cuní: això era il·legal] En tot cas era alegal. En aquell moment pagaven tots (…)

Aquí guanyava indiscutiblement l’esquerra, hi havia una enquesta amb deu mil consultes que s’havia fet prèviament des de Madrid, i quan van veure els resultats es van posar les mans al cap, perquè la comunitat més avançada d’Espanya, amb més classe mitja, més industrial i amb més alt nivell de vida, se l’emportava l’esquerra. I nosaltres vam buscar de quina manera es podia frenar aquest procés. I durant tres mesos es va fer una operació.

Van agafar tres o quatre persones, una d’elles jo, ens van pagar força bé i vam dissenyar tota una operació. Hi ha un PERT, que el deu conservar Foment al seu arxiu, que ocupava tres o quatre metres d’una habitació, on jo hi anava posant tots els actes que anàvem programant i tot el que anava sortint. Vam fer més de cent actes empresarials. Hi va haver un càlcul matemàtic. Quants empresaris de debò hi ha a Catalunya? Vam calcular 180.000. Quants vots pot dominar un empresari? Quatre: ell, la senyora, el gerent o director general, la senyora de l’encarregat, i si té fills, algun fill. Multipliqueu 180.000 per quatre.

Això va ser un procés en què va intervenir bona part de la intel·ligència, es poden agafar les hemeroteques i veureu diaris de l’època, comprant pàgines que redactàvem nosaltres, entrevistes, editorials, comentaris, etcètera, i va ser tot a l’americana, comprant pàgines i fent publicitat. Això va donar un resultat que Pujol i la seva gent no podien aconseguir, i això Convergència ha sigut sempre una mica reticent en acceptar-ho. El president Pujol em va reconèixer que va ser un gran ajut el que va rebre dels empresaris de Foment. En aquells moments vam haver de buscar una estratègia justificativa: no doneu el vot a una formació marxista. No vam dir d’esquerres, vam dir marxista. Però Esquerra Republicana no era marxista, i quan va arribar el moment en què va faltar un percentatge per completar la majoria suficient del govern, evidentment hi va haver un tracte amb el senyor Barrera, va donar la majoria i es va arreglar tot. Va ser una jugada molt intel·ligent, cosa que avui els empresaris no serien capaços de fer, que va reconduir un procés. Per això els amics socialistes em deien “com és possible?”, no s’ho creien”.

El més interessant és que Milián Mestre ho va explicar des d’una òptica positiva, denunciant que ara els empresaris serien incapaços de fer una cosa semblant per aturar els “nous populismes”. Un moment de gran força televisiva que va ser rebut amb somriures congelats. Cuní va criticar l’explicació de Milián, perquè dóna ales als que pensen que tota la transició espanyola va ser un mercadeig (per no dir-ne una conspiració). I els altres tertulians van canviar ràpidament de tema, tot i que finalment Enric Juliana, que sempre ha de tenir l’última paraula, ho va acabar confirmant.

Veritat o fantasies del polític? Realment va ser tan important? El “tracte” amb Heribert Barrera va ser purament el canvi de càrrecs, o va anar més enllà? Milián Mestre ha promès un llibre on ho explicarà tot, esperem llegir-lo.

Podeu veure el document sencer AQUÍ (minut 11:30)

Una resposta a “Milián Mestre i la victòria de Pujol

  1. Per increïble que sigui aquesta terra (i la resta de la humanitat), la pinta i paraules d’aquest personatge semblen més fatxenderia que res. Veig més factible que les enquestes no diguessin el que diu que dèien o estiguessin molt mal fetes; perquè el caràcter conservador i missàire d’aquests “empresaris” i (subdits) ve de lluny i els valents van ser bastament reduïts per la guerra cívil.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s