No ataqueu la Colau

Jo sóc independentista i sóc d’esquerres. O sóc d’esquerres i sóc independentista, tant li fa. No puc votar a les eleccions municipals catalanes perquè estic empadronat a Noruega, i si ho pogués fer tampoc sé qui votaria. Per això em miro la situació política actual des de la distància, sabent que si el procés està empantanegat, és perquè els polítics (i hi incloc els assessors i aspirants a assessors) estan massa ocupats procurant tenir una cadira al maig. Que hi ha molta crisi, i sense càrrec molta gent no sap de què viuria (que els ho diguin als exsocialistes).

Ara bé, seguint l’actualitat hi ha una situació nova que em fa posar molt nerviós, i són els atacs constants contra Ada Colau i Barcelona en Comú que s’estan fent de l’independentisme. Un error tàctic brutal que pagarem molt car.

Una part dels atacs vénen dels sectors convergents, que veuen perillar l’alcaldia i el nombre de càrrecs que els tocaran. Com sempre s’emboliquen amb la bandera per fer-ho, però no és nou, des de 1980 que fan el mateix. Altra cosa però són els sectors d’esquerres que veuen Colau com una infiltrada del nacionalisme espanyol per evitar la independència. I per això cal pensar-hi.

Ara mateix hi ha milers de persones al nostre país que només busquen una mica d’esperança. L’esperança de tenir una vida digna, ni tan sols de prosperar o tornar a 2006. Aquí hi incloc els desnonats, els aturats sense expectatives, però també tota la generació dels millennials. Davant d’això, el seu vot anirà cap al partit que millor connecti amb els seus sentiments.

Una opció possible és lluitar per la independència, que serà social o no serà. Però l’independentisme té actualment un handicap molt gran, i és que la seva cara visible és un senyor de dretes que ha promogut unes retallades bestials en sanitat i educació, que està privatitzant molts serveis públics i que té imputats al seu grup parlamentari. Cert, Catalunya pateix un dèficit fiscal mastodòntic i un govern central hostil, però els recursos propis s’haurien pogut administrar d’una altra manera.

Però mentre la crisi provocava la caiguda a la pobresa de centenars de milers de famílies, i Mas i els republicans s’ho miraven des del seu despatx, Ada Colau era al carrer mirant d’ajudar la gent, organitzant la societat civil, lluitant contra els poderosos. La PAH és una organització que, amb les seves ombres com totes, ha fet una tasca brutal per paliar una situació catastròfica.

Atacar Ada Colau, com també atacar Podemos, representa atacar l’esperança de molta gent; i si se l’ataca des de l’independentisme, ens veuran com enemics de l’esperança. Si volem que la gent necessitada, i també molts castellanoparlants, acabin apostant pel sí a la independència, no ens podem permetre el luxe d’atacar els seus referents sentimentals actuals. Encara que això costi alguna cadira a CiU o ERC.

És cert, preferiríem que Colau fos explícitament independentista, i és lamentable el gir nacional que ha fet Podemos un cop han vist clar l’opció de tocar poder. El més trist és la causa, que hauríem de començar a dir sense embuts i a quantificar: hi ha tants espanyols que odien visceralment els catalans, que són una bossa de vots significativa i amb poder. Acceptant l’autodeterminació dels pobles, com sí feia Pablo Iglesias abans de les europees, no s’arriba a la Moncloa.

I la CUP?, em direu. En primer lloc, els que sabíem que la CUP existia fa tres anys érem quatre, els que l’hem coneguda des del municipalisme; i així com les teles privades espanyoles van veure la promoció de Podemos i els debats sobre la corrupció com una opció per tenir més share, aquí l’equivalent és en mans del Grupo Godó. Si algun cop la CUP hi sortia, o a Tv3, era per retratar-los com uns bruts antisistema que ningú de bé votaria mai. Només la tasca titànica de David Fernàndez els ha colocat aquests darrers dos anys en primer pla (algú creu que hauríem vist els Pujol declarant en comissió sense la CUP al Parlament?), però per molts sectors socials ja era massa tard, ja havien triat Podemos.

La independència no s’aconseguirà sense ampliar suports, i aquests han de venir des de sectors que encara hi són reticents. Per això cal anar amb molt de compte, i tractar-los amb respecte. I sobretot recordar sempre que en política cada cop té menys importància la raó, i més els sentiments.

5 respostes a “No ataqueu la Colau

  1. Totalment d’acord amb l’anàlisi que fas. Cal dir, a més, que molta gent d’esquerres no acabem d’entendre el recolzament incondicional que molts partits d’esquerra donen al sr. Mas per aconseguir la independència, en una situació econòmica tan pèssima com la que vivim. Independència sí, però abans i per damunt de tot està la gent i l’única cosa que s’està fent és ballar al ritme de CIU.

  2. No estic gens d’acord amb vosaltres. El president Mas fa el que pot amb el marge que hi ha. No crec que cap President, de dretes o d’esquerres, gaudeixi rebaixant els pressupostos i donant menys serveis. Tampoc se si ho fa per convenciment ple i bona gestió o perquè no té cap més remei. Però el que és segur és que gran part d’aquest desastre econòmic a nivell català i d’endeutament brutal de l’administració, es conseqüència directa de la més que nefasta gestió del tripartit. Siguem grandets i admetem les coses, ens agradin o no.

    Espero que algú m’expliqui que podria fer el senyor Mas, quan havent venut patrimoni i havent retallat moltíssim la despesa, l’endeutament de la Generalitat continua creixent any rera any. No només no tornem deute sinó que en generem de nou.

    Criticar les retallades de pressupost no és seriós. Si hi hagués hagut seriositat els anys previs a la crisi, potser no ens trobaríem amb factures per pagar fins la propera generació.

    Cal moltíssima autocrítica per part de l’esquerra.

    I que quedi clar, que he votat esquerres la majoria de vegades. Però cal saber veure el que un ha fet malament.

  3. Ben cert, l’Artur Mas i els seus han fet negoci amb els serveis públics i estan espoliant els recursos dels catalans i les catalanes. A part de ser un govern molt ficat en temes de corrupció. Recordem que el Cas Pujol no es un cas personal sinó un cas de CiU, Un Govern que te la seu embargada per el Cas Palau mentres ens retalla, soc independentista però el meu vot anirà cap a BCN EN COMÚ perquè una cosa són les municipals i altres les autonòmiques, a les que no votaré a CIU ni a ERC sinó a la CUP. Però veig molt més engrescador el projecte de BCN en Comú per a Barcelona.

  4. No sé ni per on començar. Que no ataquem la Colau? Quina Colau, la de la PAH o la d’ara? La que lluitava pels drets dels que estaven a punt de quedar-se al carrer i no volia entrar en política, o la nova messies del progressisme polític encantada d’haver-se conegut?

    Deixant de banda l’egolatria i el personalisme amb que es passeja últimament, el seu discurs polític peca del mateix que el d’ICV: dir a la gent el que volen sentir, sabent que és mentida. Anunciar grans canvis que no es produiran. Fer demagògia i populisme per aplegar vots a l’estil Podemos / Ciutadans sense tenir cap marge per complir la major part del que promet.

    I per què dic tot això? En primer lloc, suposant que la seva llista fos la més votada a l’ajuntament de Barcelona, ni de lluny aconseguirà la majoria absoluta. Per tant, potser ni governa i s’apunta al club de Podemos, uns altres que tampoc no governaran (tothom sap que PP + PSOE + C’s ho faran impossible). Amb qui pactarà? Amb CiU, PP i C’s no per ser de dretes. Amb ERC i CUP no per ser independentistes. I amb el PSC? Qui pot anar de revolucionari d’esquerres per la vida i pactar amb el PSC?

    En segon lloc, i molt més important, als ‘progres de postal’ se’ls hi veu ràpid el llautó quan parlen de grans revolucions sense tocar-li ni un pel al status quo de l’estat espanyol. Què diu que vol fer aquesta dona? Polítiques socials? Ja sap que cada any marxen i no tornen 15.000 milions d’euros de Catalunya? Li semblem pocs? No podríem fer molta política social amb ells? Caldrien retallades amb aquests diners? O és que pensa fer com els genis dels dos tripartits, i anar tirant de dèficit públic? La única política social de veritat és la que no és pa per avui i gana per demà. Com és que el senyor Pujol, sent el patriarca d’una família que ara sembla que era del clan dels Soprano, mantenia el dèficit de la Generalitat en xifres mínimes, i els super-progres-chupi-guay dels governs Maragall – Montilla van disparar aquest dèficit en pocs anys? És d’esquerres gastar el que no tens i deixar un forat econòmic que servirà perquè els que vinguin després justifiquin que s’han de fer retallades?

    Cada cop que sento a algú parlar de combatre tot el que fa la dreta catalana, mentre passen de puntetes sobre el context en el que es troba Catalunya dintre de l’estat espanyol, ja sé que tinc a davant a un hipòcrita i a un mentider. Proclamar als quatre vents tot el que faran per millorar la vida dels catalans quan tot el que vulguin fer estarà condicionat i/o impossibilitat pels governs espanyols, les lleis espanyoles i el tribunal constitucional espanyol és una estafa i un insult. Estafa pels que s’ho creuran de bona fe, i insult a la intel·ligència i la dignitat dels catalans. O el que és pitjor, una estratègia per adormir les conciències i que la gent no es pregunti quin és l’origen real dels problemes de Catalunya. Com si tot el mal vingués dels governs de dretes catalans. Com si els governs d’esquerres catalans ho haguessin fet molt millor en el passat. Com si els governs de dretes i esquerres catalans no estiguessin sempre significativament i negativament condicionats pels governs espanyols.

    Ara resulta que serem una nació lliure i sobirana dins d’un estat espanyol federal i plurinacional. La veritat, que aquesta frase estúpida per acontentar gent ignorant i sense aspiracions a la vida la diguin els del PSC ho trobo ben normal. Al cap i a la fi, no són més que una delegació regional d’un partit espanyol que de Catalunya no vol més que els vots i els diners. Però que aquesta gran mentida sigui tot el que han de dir Colau & Company sobre el futur de Catalunya és de jutjat de guàrdia. Una prova irrefutable de que no tenen cap revolució en ment. Només volen ocupar moltes cadires per viure còmodament instal·lats en el sistema. No són cap canvi. Són els que volen viure de vendre que volen un canvi. Un canvi que no es produirà mai, perquè el canvi és la pastanaga, i els burros els votants a sobre dels que ells aniran asseguts. Més o menys el que ha fet ICV en els darrers 10 anys.

    Davant d’aquesta esquerra acomodada, conformista i mentidera, hi ha una altra esquerra que té veritables valors d’esquerra, no només eslògans fàcils. I que no ignora que no hi ha cap futur dintre d’un estat que margina la cultura en general i la cultura catalana en particular, que no té separació de poders, que té una premsa obedient als poders fàctics, que llença milers de milions l’any en obres faraòniques que no tenen cap sentit mentre es nega a fer les que són necessàries, i que està podrit de corrupció a tots els nivells. Aquesta esquerra es diu CUP. Aquests sí que tenen clars els canvis que són necessaris des d’una òptica clarament d’esquerres, començant per tenir un estat que funcioni de manera radicalment diferent a com funciona l’estat espanyol. Sense això no hi haurà cap canvi real. I que consti que discrepo amb ells en unes quantes coses i no els he votat mai.

    El dia que la senyora Colau digui que el seu projecte de ciutat, de país i de societat és perfectament defensable en un estat català independent, i que no es conformi a que totes les decisions importants li vinguin imposades des de l’estat espanyol com li passarà si arribés a ser alcaldessa, llavors en parlem. Quan la senyora Colau aspiri a ser l’alcaldessa de la capital d’un estat i no es conformi en ser l’alcaldessa de la capital d’una regió mal vista i pitjor tractada, llavors en parlem. Mentre la senyora Colau s’apunti a ser anti-sistema vivint del sistema i obeint al sistema que no compti amb mi. Això ja ho feia aquella ‘pájara’ que responia al nom d’Imma Mayol. De moment Ada Colau l’únic que ha fet es refinar i perfeccionar el discurs cínic i hipòcrita d’aquella senyora.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s