L’1×1 del clan Pujol

The Pujols, abans de la deixa

 

Un cop vistes totes les compareixences de la família Pujol al Parlament ja en podem fer la valoració segons els estàndards de la crònica esportiva. Som-hi.

Jordi. Mite. Aquesta vegada el president no va escridassar els diputats com l’estiu passat, però va deixar volgudament una frase per a la història amb el “diuen, diuen, diuen”. Malgrat la decadència del personatge, els grans mites sempre tenen una darrera espurna de geni.

Marta. Siciliana. La matriarca del clan es va revelar digna de la Connie de El Padrí Part III, amb aquell sentit de propietat tan seu de la política catalana. Només va faltar dir-los als diputats que si tenien el seu càrrec és gràcies a ella. El “si no tenim ni cinc” també formarà part de la història del país.

Júnior. Crack. De la foscor a l’estrellat en tres hores. Tota la seva intervenció (que ja vaig comentar aquí) es podria convertir en una obra de teatre, i tinc l’actor perfecte per protagonitzar-la: Jordi LP.

Marta Jr. Temerària. L’arquitecta va parlar sempre amb un to agre, i va admetre sense embuts que havia tingut contractes importants de l’administració sense concurs. Això està bé dir-ho en la intimitat, però no davant les càmeres del Parlament.

Josep. Catxondo. L’únic germà no imputat, tot i això té relació amb empreses vinculades a CDC. A la compareixença, feta per Skype, va demostrar tenir un timing còmic perfecte i una gran capacitat de modular la veu (“Pujol, ¿hablas inglés? Sí, pues pa’ Estados Unidos”), i a sobre no es va quedar curt fent-se el pedant, introduint paraules angleses com “benchmarking”. Probablement va emigrar per poder desplegar el seu talent fora de l’ombra de Júnior.

Pere. Sobrat. El consultor ambiental de la família va demostrar un gran domini del seu àmbit, i quan els diputats van començar a fer-li preguntes des de la ignorància més absoluta, es va inflar i els va triturar.

Oriol. Col·locat. Se sap vendre bé com la majoria de polítics, però després d’escoltar la resta dels germans, queda la sensació que els pares van decidir col·locar el de menys talent al partit. També és probable que sigui l’únic que pringui.

Mireia. Hereva. Es va negar a declarar, però tot i això no va poder evitar respondre de manera altiva a un diputat. És qui millor ha copiat les formes de la seva mare.

Oleguer. Triomfador. Mentre els pares i els germans parlaven de milions o desenes de milions, Oleguer, gràcies al seu entramat d’empreses, va elevar la xifra a centenars i milers de milions. La naturalitat amb què parlava de paradisos fiscals, societats buides que compren altres societats d’un sol ús, inversors estrangers, etcètera, va revelar que és qui millor s’ha adaptat al món actual. Sumeu-hi que va crear un gran furor entre la població femenina, i tindreu algú amb molta sort.

I com a membre polític de la família hi hem d’afegir:

Cabana. Ressentit. El cunyat del president es va sacrificar per ell als anys vuitanta, però des de llavors ha tingut la sensació que el van deixar a la cuneta. A totes les famílies hi ha algú tan agre com ell, però no tothom té la sort de poder-ho explicar davant de les càmeres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s