A Noruega les dones tenen poder (i en volen)

La primera ministra Erna Solberg (esquerra) i la ministra de finances Siv Jensen.

Un dels avantatges de viure a Noruega és formar part d’una de les societats més igualitàries que existeixen al món. Les actituds masclistes i els desequilibris per raó de sexe que encara perviuen a casa nostra, aquí gairebé han desaparegut, gràcies a unes polítiques actives que fa anys que es van implantar, i decisions claus com l’ampli permís de paternitat (les empreses saben que els homes també estaran de baixa quan tinguin un fill).

Fa poc Marta Rojals reflexionava, en un dels seus magnífics articles a Vilaweb, sobre la condició masculina del poder (Elles no tenen poder, o no el volen). Però Noruega és una de les excepcions mundials. Al Parlament hi ha majoria de partits que tenen una dona com a líder, i el pes de l’executiu el porten la primera ministra i la ministra d’economia. També la patronal i el principal sindicat del país estan dirigits per dones, i fins i tot la conferència episcopal està presidida per una bisbessa (penseu qui ocupa tots aquests càrrecs a Espanya). L’única taca són les grans empreses i el món acadèmic, encara majoritàriament liderats per homes, però això sembla ser més un fet generacional que caurà pel seu propi pes.

És en aquest context que s’està produint un debat molt interessant i que alguns considerarien post-feminista: la supressió o no de la discriminació positiva a la universitat.

Fa uns anys, veient la poca convocatòria que tenien les enginyeries entre les noies, es va decidir premiar amb uns punts addicionals aquelles que triessin aquest camí, per afavorir la igualtat entre sexes. Ara bé, el consell d’estudiants de la Universitat Politècnica (presidit per una noia) porta temps reclamant-ne la supressió, perquè consideren que una norma així insulta les capacitats de les estudiants. Proposen altres mesures com la promoció, o el treball amb els instituts de batxillerat.

Però fora de les tecnologies, la situació és una altra. A Noruega no hi ha cap carrera universitària amb més d’un 80% de nois, mentre que n’hi ha 13 amb més d’un 80% de noies. De fet hi ha estudis com odontologia on la proporció femenina arriba al 93%. I això ha portat el consell d’estudiants de la Universitat d’Oslo (també presidit per una noia), a proposar la implantació d’un sistema de discriminació positiva… per als nois. El seu argument és que solen treure notes més baixes a la secundària (sigui per la seva immaduresa o per un biaix del professorat), i això els impedeix entrar als estudis amb una nota de tall més alta.

Al final probablement se suprimiran aquests punts addicionals per sexe a tot arreu, i es deixarà que la gent accedeixi a la carrera purament en funció dels seus mèrits. Però més enllà d’aquest debat, queda clar que els estudis superiors cada cop estan més dominats per les noies (darrerament s’ha fet també la volta als doctorats), fet que els donarà més espais de poder a la política, els negocis i l’acadèmia. I això no perquè les dones noruegues siguin més intel·ligents que les mediterrànies, sinó perquè són de les primeres que poden viure sense les imposicions històriques que ha patit el seu sexe.

Una resposta a “A Noruega les dones tenen poder (i en volen)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s