El clan Pujol i la fossa sèptica

Júnior, orinant sobre els diputats catalans

Ho reconec, sóc un addicte. Les intervencions al Parlament pel cas Pujol són una droga dura, un fenomen que supera qualsevol programa o sèrie de televisió. Ni el guionista més brillant podria arribar a la sola de la sabata de tot el que hem vist i sentit aquests dies.

De tot el que va passar ahir ja en vam tenir un tastet amb la declaració de Francesc Cabana interpretant l’imprescindible paper del cunyat ressentit. Senyor que va dir que Jordi Pujol no el va ajudar quan va tenir un problema amb Hisenda, i que per culpa d’això es va haver de vendre la biblioteca… que va acabar comprant la Generalitat.

Ahir l’expresident va deixar anar una frase que ja passarà a la història (el “diuen, diuen, diuen”), i poca cosa més, perquè ràpidament va quedar eclipsat. Primer per la intervenció de Marta Ferrusola, aquesta senyora que és com un personatge de Teresina SA que ha acabat a The Wire. L’autora d’una de les frases més bèsties que s’ha pronunciat mai a Catalunya els darrers trenta anys: quan es va formar el tripartit i Maragall va ser investit president, va dir “és com si ens haguessin entrat a robar a casa“. Ahir naturalment va treure tota la seva supèrbia i la seva barra, negant que tinguessin ni cinc, i rematant-ho amb un “A mi em fa pena aquest diàleg. Catalunya no es mereix això” (quan el diputat li va repreguntar “qui diu que no s’ho mereix?”, ella ho va repetir: “Catalunya”).

Però l’estrella absoluta va ser Jordi Pujol i Ferusola, a.k.a. Júnior. El que quan parla de Ciutat Vella diu “allà baix”. El que afirma sense vergonya que sense contactes no hi ha obra pública, a Gabon, és clar. El que té l’exdona fent un creuer a Nova Zelanda “perquè ara allà és estiu i no hivern”. El que coneix l’empresari Tusquets d’anar en bicicleta. El que diu que només està interessat en els negocis a l’estranger, però que va recórrer tota Catalunya en cotxe com si fos el seu pare. El que explica que el gran error dels catalans a Madrid és anar-hi amb altres catalans. El que gràcies al rugbi, i per expandir el pancatalanisme, va fer contacte amb un andorrà que té dos museus relacionats amb coses russes. El que només va fer una gestió per “aquesta noia” (la Vicky), passar-li el seu currículum a un inversor, tot i que després va anar a Londres per ajudar-la. El que sense caure a terra rodolant pel riure, va dir: “Mai he lligat els temes públics amb els temes d’empresa, en part pel cognom, perquè això és un poble”, i afegí: “Jo no jugo amb l’administració pública, perquè a casa nostra SE SAP TOT”.

Davant d’aquest desplegament de recursos, els nostres diputats, d’una mediocritat total, van ser incapaços de fer res. Ni pessigolles. Evidentment cal treure’s el barret davant del cop teatral de Júnior de treure un CD amb la la versió “no manipulada” de la conversa de la Camarga. I la traca final el discurs sobre els tres grans moments de sacrifici del seu pare (la presó, el 23-F i la confessió), rematat, després de la intervenció d’un diputat del PP, amb un “Quin final més caca“.

Ahir la fossa sèptica que ha estat el pujolisme, aquesta manera de fer política que ha durat 35 anys, va explotar i ho va empastifar tot; i el més gloriós és que no ho va fer en forma de drama expiatori ni de tragèdia, sinó de farsa.

I ara un prec: Oriol, Josep, resta de germans, si us plau no ens falleu quan aneu al Parlament. Els addictes ho necessitem.

Una resposta a “El clan Pujol i la fossa sèptica

  1. Retroenllaç: L’1×1 del clan Pujol | Des del fiord

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s