El 9-N d’un voluntari

Fotografia: Diari de Girona

Al final em creuré que podem ser com els nòrdics.

Després de ser a Noruega durant la manifestació del 2012, la via catalana i la V, aquesta vegada, aprofitant que estic passant una temporada breu a Girona, vaig decidir que participaria plenament al 9-N. Per tant em vaig fer voluntari, un dels més de 40.000 que s’hi van inscriure. I des de l’obertura de portes a les 8 del matí, fins que vaig marxar, esgotat, a les 6 de la tarda, vaig viure una gran festa.

Va ser emocionant veure la gent, de totes les edats, fent cua i esperant el seu torn, seguint les instruccions dels voluntaris, ajudant a pujar cadires de rodes i cotxets, acompanyant i deixant passar persones grans, saludant els veïns i coneguts i abraçant-se amb els amics. Persones convençudes del que estaven fent i de la importància del moment. Però el millor era l’esperit de l’alegria que, si bé no es demostrava de manera entusiasta (som gironins), sí que es notava a l’ambient. També vull destacar la seriositat amb què tothom es va prendre la seva feina, fossin els responsables del procés, de les meses o del local, i amb una energia que no es dóna a les eleccions normals. I molta gent ens va donar les gràcies.

Ja té nassos que em va tocar a l’Escola d’Hosteleria de Girona, l’únic punt de votació de tot Catalunya on hi va haver incident. Uns pobres nois amb la cara tapada i amb unes idees una mica confoses van entrar al centre educatiu, van llançar algunes urnes a terra i van fer una trencadissa de plats i gots que hi havia per allà. Quan van intentar fugir, però, van descobrir que no només hi havia els mossos d’esquadra a la rodalia, sinó també jugadors de rugbi del GEIEG, que en van retenir a un (el qual es va posar a plorar). Realment, mira que es necessita poca intel·ligència per ser fatxa, i aquests ni hi arriben.

Va ser per tant una gran celebració cívica, feta i empesa des de baix, i amb la participació d’una gran part de la població. Lamentablement això no ho van entendre els mitjans de comunicació catalans, tant televisions com ràdios, que de seguida van muntar tertúlies amb la gent de sempre i es van centrar en les conseqüències partidistes, en les eleccions, etcètera. La frase que més em va indignar va ser “la foto del dia és l’abraçada entre Artur Mas i David Fernàndez”. Doncs no, politòlegs de pa sucat amb oli. La foto del dia van ser les cues de gent votant.

Però al marge tot això, la jornada va ser excepcional. Realment, si els catalans sempre actuessim amb aquest esperit, seríem imparables.

2 respostes a “El 9-N d’un voluntari

  1. Això dels tertulians és trist, però no crec que els mitjans ho facin amb mala fe, sinó per incompetència. Davant del problema d’omplir 10 hores de televisió, la solució més fàcil és posar els tertulians de sempre i deixar que vagin xerrant i vomitant el verbalisme habitual.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s