Vet aquí un dels grans misteris del nostre país, que ja mencionava Josep Pla fa més de mig segle. Malgrat compartir la tradició, la tecnologia i la matèria primera amb Itàlia, el cafè que se serveix al país veí és a anys llum del de casa nostra. De fet els cafès i tallats catalans es poden dividir bàsicament en tres categories: mediocres, repugnants i infectes. Fins i tot els restaurants de fama mundial rematen el sopar amb un producte totalment indigne.
Quina és l’explicació d’aquest despropòsit? Per què el cafè espresso, que hauria de ser homogeni, concentrat i de gust potent, és moltes vegades diluït, de gust dubtós i sembla que hi surin gotes d’un líquid ignot? Per què els tallats semblen omplerts amb llet aigualida, i hi manca l’espuma, que és la gràcia de tot l’invent? I per què, sobretot, per què se serveix en got de vidre, sovint de grans dimensions, i no en una petita tassa, com hauria de ser?
La culpa, crec jo, és dels propietaris de cafeteries, bars i restaurants, per no donar cap mena d’importància al cafè, i això que és un dels productes amb més marge de benefici. M’agradaria saber quants tenen cura de la cafetera, una màquina de precisió que ha de ser calibrada i necessita un bon manteniment; quants compren un bon producte que estigui a l’alçada, i sobretot, quants donen la formació adequada als seus treballadors.
Perquè aquesta és la clau, preparar un bon cafè no és tan fàcil, i als països seriosos es dedica temps a ensenyar com s’ha de fer. A Catalunya, en canvi, es deixa la màquina en mans del primer que passa, sense preguntar si la sap fer servir o no. I així veiem despropòsits com ara el cambrer omplint el got de tallat directament de l’ampolla (que deu portar hores, si no tota la nit anterior, sobre la barra), o encara millor, vessant una mica de l’espresso acabat de preparar per deixar lloc per la llet.
Els cafès de casa nostra deixen un regust dolent a la boca, i són causa de mals d’estómac, descomposicions intestinals i tardes d’irritació a la feina. I en el fons és culpa nostra, perquè quan els catalans rebem un producte o un servei indignes, normalment no protestem sinó que ho acceptem sense dir res, i demà serà un altre dia (amb un altre cafè nauseabund). I així ens va a la vida i al món, és clar.
Aquesta vegada em sembla que discrepo, o serà perquè des de fa temps trio bars i restaurants també en funció del cafè que serveixen? I, francament la llista de locals vetats no és massa larga.
Totalment d’acord. No sé vosaltres però això a Girona es compleix a la perfecció. Com a ex-cafeinomen (per temes d’estomac vaig abandonar el vici) puc assegurar que hi ha molt de local infecte que s’hauria de tancar per la mala execució (tant en producte com en matèria prima) del que seria un cafè decent.
Certament hi ha locals que fa uns 5 anys es comencen a posar les piles amb el tema. Ara mateix no puc opinar perquè no en prenc.
D’altra banda, potser el problema Josep, som els consumidors, que hem estat tan aborregats que no els escopiem a la cara cada cop que ens servien un cafè o tallat indecent.
I si fas un article del te que se serveix en la majoria de bars t’ixen tres apunts com aquest! Molts establiments que serveixen cafè i te infectes (no només a Catalunya, als Països Catalans en general) no s’atrevirien mai a fer el mateix amb un entrepà.
I el cafè pel fiord?
Home, a Catalunya encara pots trobar puestos on el cafè no és un beuratge immund. Però què me’n dieu, de França? Allà sí que és impossible de prendre un cafè en condicions.
També passa amb el vi: Temperatures inadequades, copes infectes i una gran ignorància del que es serveix.