La dictadura constitucional espanyola

A l’actual sistema institucional espanyol, la gent no té cap mena d’importància.

No importa si surten cent mil persones al carrer, un milió o deu, els polítics no n’han de fer cas, i sempre et poden enviar la policia per reprimir-te. Referèndums? Totalment controlats pel govern i sense caràcter vinculant. Recollides de signatures? Els parlaments les poden ignorar completament. Llistes obertes? No em feu riure.

L’únic poder que tenim els ciutadans és votar cada quatre anys, però compte: ni podem escollir directament els representants, perquè només se’ns ofereixen llistes tancades, ni els governants tenen cap obligació de complir el seu programa electoral. Sumeu-hi que Espanya funciona per un sistema bipartidista on PP i PSOE es van alternant com Cánovas y Sagasta, i on sempre pacten per mantenir el règim; que les cúpules dels partits estan formades gairebé exclusivament per polítics professionals i alts funcionaris de l’Estat; i també que tota la resta d’institucions, des dels tribunals constitucional i suprem fins als organismes de control de la despesa o dels mitjans, són escollits a dit pels partits. El resultat és que els de sempre ho tenen tot atado y bien atado.

És un sistema bloquejat i absolutament impenetrable, sense cap mecanisme que permeti a la gent externa als partits prendre cap decisió. No crec que en cap altra (autèntica) democràcia occidental passi això mateix.

Això, per cert, té un reflex als mitjans, on tot passa també pels partits. Va ser tristíssim comprovar com el mateix 11 de setembre al vespre, el focus ja es va posar en els polítics (entrarà ERC al govern? com reaccionaran el PSC o ICV? etc) i ràpidament es va passar pàgina de la concentració popular. Això es porta sovint a límits grotescos com és el cas d’El País, que en un dels seus altres titulars pútrids ho anomena “movilización callejera”, en plena consonància amb Ana Botella.

És per tot això que la resposta de Madrid davant del procés ha estat crear un mur. Simplement la casta político-funcionarial que porta 300 anys remenant les cireres no pot concebre que algú es revolti contra ells, o busqui camins que no siguin els imposats el 1978. De fet, vist el cas català i l’emergència de Podemos, crec que en altres circumstàncies ja s’estaria preparant un cop d’estat de les elits per a “garantir l’ordre” (és a dir, els seus privilegis). Ho han fet moltes vegades i hi estan acostumats. Per sort nostra som a la UE i el banquer que ho finançaria va traspassar fa poc, perquè si no, ja hi podríeu comptar.

Una resposta a “La dictadura constitucional espanyola

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s