La unió dels mestres ha fet la força

Aquest any el curs escolar noruec va començar mogut, amb la vaga d’ensenyament més important que hi ha hagut mai. Va ser un conflicte per les condicions laborals i el futur de la professió, i que per sort es va acabar amb la victòria gairebé absoluta dels docents.

Concentració a la plaça major de Trondheim. “Deixeu-nos al mestres ser mestres”

Els mestres noruecs de primària i secundària obligatòria són treballadors municipals, i els de batxillerat i FP ho són dels governs regionals. Això vol dir que els convenis laborals no es negocien amb el govern central, sinó amb un organisme anomenat KS, una mena de federació de municipis. La intenció de KS era augmentar el temps obligatori de permanència al centre dels mestres, que es dedicaria a reunions i treball en grup, i augmentar el poder dels directors per fer-los fer feines no remunerdades, com substitucions. Això però no es veuria compensat amb un augment significatiu de sou (sempre molt per sota del sector privat). Sorprenentment el sindicat majoritari de l’ensenyament va signar el conveni, però els seus afiliats s’hi van mobilitzar en contra, i a la votació el van tombar per una enorme majoria de més del 73%. Amb uns líders sindicals força desacreditats, i una administració que es va negar a negociar més, la vaga va ser inevitable.

Malgrat que molta gent només té en compte les vacances quan pensa en les condicions laborals dels docents (“vull ser ós a l’hivern i mestre a l’estiu”, diu una dita noruega), la veritat és que aquestes són força dolentes. De llarg Noruega és el país de la OCDE que paga pitjor els seus ensenyants, que no arriben al 70% del sou d’un titulat universitari de la seva mateixa experiència. I això està creant desequilibris en un país on només hi ha un 3% d’atur: quaranta mil noruecs podrien treballar de mestres però no ho fan, mentre que deu mil persones són al sistema educatiu sense tenir la formació adequada. I la tendència s’agreuja amb una davallada del nombre d’estudiants de magisteri i pedagogia. Simplement, o la teva vocació és clara i absoluta, o no surt a compte.

Però el principal motiu del conflicte és el fet que l’administració no sembla entendre com és la feina de mestre. La càrrega laboral no és la mateixa cada dia de l’any, i per tant és absurd voler lligar els docents a un horari fixe. Hi ha moments en què hi ha menys feina, i no té sentit quedar-se al centre; i en altres és inevitable dedicar-hi vespres i caps de setmana. I no només per corregir, sinó que hi ha reunions de pares, sortides on es passa la nit fora, alumnes que t’envien missatges urgents al vespre, etcètera. Un mestre ho és tot el dia i quan fa falta, no quan t’ho diu l’administració.

Les vagues a Noruega són molt efectives perquè el sindicat paga el sou als treballadors quan aquests en fan (a canvi paguem una quota entre un 1 i un 2% del salaris). A més no tots la comencen de cop, sinó que la vaga va escalant per onades, a mesura que la negociació no avança. Una vintena de centres van fer vaga des del primer dia laboral, el 12 d’agost, i de mica en mica se n’hi van afegir d’altres. Es va decidir deixar de banda els cursos de primer de primària, per motius evidents.

Finalment el 8 d’agost es va arribar a un acord, i els mestres hem vist satisfetes les nostres reivindicacions. Pensant en el futur de la professió, s’ha acceptat augmentar l’edat per obtenir una reducció de jornada (dels 57 als 59 anys), i a canvi s’ha reduït la càrrega docent dels mestres que comencen. Això sí, l’aument de sou que s’havia d’aplicar al maig ha quedat posposat al setembre, però la sensació és que ha valgut la pena.

Uns sindicats forts, finançats pels afiliats i no pel govern, i uns treballadors lluitadors i units són la millor manera de fer valer els drets laborals. A Noruega, aquesta vegada els mestres ho hem aconseguit.

Una resposta a “La unió dels mestres ha fet la força

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s