Quo vadis, Grup Godó?

No hi ha manera de mantenir un bloc d’opinió. En deu dies hem viscut l’enfonsament del bipartidisme, la dimissió de Rubalcaba, els aldarulls de Sants, un magistrat del TC conduint una moto borratxo i sense casc, l’abdicació del rei d’Espanya i les manifestacions republicanes. Bé, i el darrer xou del PSC, tot i que això ja no és cap novetat. Però la pregunta que porto una setmana fent-me és: què està passant a can Godó? Suposo que els meus amics periodistes que viuen a Catalunya me’n podrien dir més coses, però des del fiord trobo fascinant tot el que veig.

El Grup Godó és propietari de RAC1, 8tv, El mundo deportivo i La Vanguardia, aquest diari centenari que avui no ven ni 50.000 exemplars al quiosc (font), però que te’l trobes gratuïtament al tren. Després d’un any donant suport al moviment sobiranista, el Conde va fer fora el director José Antich (que havia estat nomenat just després de la majoria absoluta d’Aznar) i va escollir Màrius Carol, excorresponsal de la família reial espanyola. Poc després caurien també els directors d’El Mundo i El País, en un campi qui pugui empresarial que fins i tot va sortir al New York Times.

Carol s’ha dedicat a moderar el diari, mentre el Conde encapçala un grup de catalans de bé que van presentar al Príncep d’Astúries la seva tercera via. Enèssim exemple que el moviment sobiranista és una trampa burgesa, com defensen els poscos.

La foto del 0%: de dones i de joves.

Però el resultat de les eleccions europees del 25 de maig va fer trontollar-ho tot. A Espanya el PP i el PSOE, garantia de l’estabilitat del Règim del 78, es van enfonsar, i no van arribar ni al 50% dels vots. A Catalunya no només va guanyar Esquerra Republicana per primer cop des de la Segona República, sinó que els de Podem, ignorats a la premsa tradicional, van treure 117.096 vots. Com pot ser, deu pensar el Conde, que la gent no li faci cas i voti el caos? Si la mà estesa de Rajoy a Mas està a punt d’arribar! (A punt d’arribar als millors cinemes, suposo).

El dilluns 26 al matí, un Màrius Carol absolutament histèric va intentar enfrontar-se a Oriol Junqueras a RAC1 (àudio), i aquest se’l va cruspir amb patates. A la nit, Josep Cuní tenia un enorme atac de banyes perquè els candidats li havien anul·lat el “seu” debat electoral (vídeo). El desconcert polític és tan gran que la crònica dominical d’Enric Juliana tenia dos punts i coma al titular (la podeu llegir aquí).

Enric, algú et vol mal al diari.

La posició del Grup Godó sobre els fets de Can Vies era òbvia, i els escarafalls de Pilar Rahola, aquesta senyora que suposadament va córrer davant dels grisos, també. Però arriba l’abdicació del Rei i l’exclusiva la té… José Antonio Zarzalejos d’El Confidencial (font). Si fins i tot El Periódico ho va publicar primer a twitter! (font). La desolació de Màrius Carol i Mariàngel Alcázar, la gran defensora de la Infanta Cristina, era absoluta (àudio), tot i que la peça d’urgència de Juliana no perdia pistonada (i sense punts i coma): “El gesto del Rey lo cambia todo. Nueva fase. Aires nuevos. Lenguajes nuevos, también. Se abre una gran oportunidad para la reforma constitucional. Nuevo ciclo para propiciar el reasentamiento de las instituciones y la renovación de los partidos. Se abre la posibilidad de enfocar constructivamente el encaje de Catalunya. La cuestión catalana está en el centro del escenario que cambia de iluminación. El Rey da un golpe de timón”. Una carta als reis, mai millor dit, però mentrestant a les manifestacions a favor de la república, totalment amagades a l’edició digital, la gent cridava “fora el Borbó i el comte de Godó” (font).

I per si fos poc l’altra gran aposta del Grup, la junta actual del Barça, ha acabat amb la dimissió i fugida del president Rosell, la decadència de l’equip i una sensació de degradació institucional important. Afegiu-hi uns quants articles de Santi Nolla de vergonya aliena i veureu que la situació és insostenible.

Al final tornem a la qüestió de sempre. La Vanguardia, com El País o El Mundo, s’han convertit en mitjans dirigits, fets i pensats per la Generació T, i amb la creença que les coses encara funcionen com al segle XX. La brutal baixada de vendes i publicitat els ha empès a l’abraçada de l’ós, pensant que sent diaris oficialistes podrien sobreviure, però la manca d’independència i rigor, així com la pèssima qualitat dels continguts, els està portant a la irrellevància. La sort que tenen és el que els polítics també són de la Generació T i es mouen amb els mateixos paràmetres, però què passarà si un dia se n’adonen que el que digui La Vanguardia ja importa ben poc?

5 respostes a “Quo vadis, Grup Godó?

  1. M’ha agradat força l’article. A més, té mèrit escriure des de Noruega sense que se’t congelin els dits!

    No estic d’acord, però, en que en Cuní patís un atac de banyes. Si els partits polítics feia més d’un mes que havien confirmat la seva assistència al debat, si la setmana abans havien reconfirmat la seva presència, tenint en compte que havia de ser un espai destacat dintre la programació del canal, que diguessin que no hi anaven just unes hores abans de començar és una autèntica putada. Crec que aquí l’error va ser dels partits i no precisament del canal o el programa.

  2. Estic absolutament d’acord. Pensava que eren coses meves… El dia de les eleccions europees Lavanguardia.com titulava: “ERC capitaliza el voto independentista en Catalunya i relega al partido de Mas a segunda fuerza” A mi em sembla molt eufemístic per dir simplement que “ERC gana las elecciones después de XX años a CIU”.

    I no dir-te el paperot de Quim Monzó i Pilar Rahola amb el tema de Can Vies. No sé si ens referim a la generació Tap o a una ‘casta’ que no ha necessitat mai tenir consciència social o que la que van tenir era postissa. És escandalós. Parlen d’aquests temes amb un simplisme que esgarrifa, com si fossin els seus fills i tot fos una disputa domèstica sense més.

    En fi, no puc seguir llegint perquè t’hauria d’anar dient que sí a tot. És clar que no és pot generalitzar… Però llegint tantes barbaritats com llegeixo i que arroseguen tanta gent, s’agraeix trobar una sintonia semblant. Gràcies!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s