Es quedarà Noruega sense mestres?

Si la negociació entre sindicats i administració que té lloc aquesta setmana no arriba a bon port, el dilluns que ve la majoria de treballadors de l’ensenyament de Noruega començarem una vaga indefinida que bloquejarà el període d’examens i avaluacions. Els mestres estem revoltats per un intent de canviar les nostres condicions laborals, així com la pèrdua de poder adquisitiu. La situació és greu, i molts companys amenacen amb plegar i canviar d’ofici. És una discussió complexa i molt present als mitjans, tot i que al final se centra en el paper social dels mestres. Avui us ho intentaré explicar.

La intenció de l’administració central (el govern se’n manté al marge) és equiparar la jornada laboral dels mestres a la de qualsevol altre treballador: 37,5 hores setmanals i mateixos dies de vacances. Els períodes que els alumnes no són a l’escola es dedicarien a la planificació i la formació continuada (actualment en tenim 10 assignats a aquests objectius). Tot això no s’imposaria amb caràcter general, sinó que es donaria el poder als directors de cada centre per aplicar-ho.

El problema naturalment és que la feina de mestre no és constant, sinó que té una càrrega de feina variable. Mesos com el setembre o el febrer són tranquils, mentre que al desembre, el maig o el juny, a banda de les classes normals tenim reunions d’avaluació, la correcció de proves i examens, trobades individuals amb cada alumne, visites altres centres per fer d’examinadors externs (pels orals), etcètera. En aquests períodes el treball setmanal supera àmpliament les 37,5 hores reglades. Intentar regularitzar aquesta feina durant tot l’any és simplement absurd, i implica no entendre la feina de mestre. I a banda què fem amb les excursions on es passa la nit fora, les trobades amb pares a la tarda, o els missatges que ens envien els alumnes a les onze de la nit? I com es pot planificar un curs abans de conèixer el nivell i les característiques del grup que tindràs?

Una situació laboral inversa a la catalana

Tot això es produeix en el context que els mestres de Noruega som els més mal pagats de tot el món occidental: no arribem al 70% del sou d’un titulat universitari de la nostra mateixa experiència. De fet un enginyer noruec cobra al cap de dos o tres anys de feina més del que pot aspirar un mestre al cap de 25 anys (el cas invers és l’espanyol, on per l’enfonsament del mercat laboral els mestres tenen un sou més alt que la mitjana, un fet molt inusual). A més l’escletxa s’està ampliant, i en els dos últims anys el personal docent està a la cua dels increments de sou. Realment la nostra feina és menys important que la dels agents immobiliaris o els treballadors de la indústria? Recordeu a més que aquí no gaudim de la condició de funcionaris.

Per tant actualment a Noruega ser mestre és una mala sortida laboral, i la burocratització que es vol imposar ho empitjorarà. Les dades són terribles. La plantilla docent del país està força envellida, i es calcula que el 2020 faltaran uns 20.000 docents. Ara bé, al país hi ha 40.000 persones amb estudis de magisteri o pedagogia que treballen en altres sectors, i a la vegada n’hi ha unes 10.000 que fan de mestre o assistent sense la qualificació adequada (el país té poc més d’un 3% d’atur).

Això sí, cal reconèixer la part positiva d’aquestes dades: tothom qui fa de mestre a Noruega és perquè vol, i no com a refugi laboral, una de les principals tragèdies de l’ensenyament a casa nostra (i que gairebé mai no s’esmenten).

El “mestre dels teus somnis”

Darrerament a les discussions sobre ensenyament, tant als mitjans com entre els polítics, es parla molt de la figura del drømmelærer, el mestre somiat, aquell que et marca la vida i recordes sempre. És una evidència que per tenir un bon fenomen educatiu només calen dues coses: a) un mestre qualificat, motivat i inspirador; b) un grup d’alumnes que tinguin el valor de l’aprenentatge (que s’obté a casa). Tota la resta només serveix per fer funcionar la maquinària o per fer-nos la vida més fàcil als docents.

Ara mateix els mestres reclamem que la nostra feina es reconegui amb un sou adequat, i sobretot que ens donin la confiança de què sabem fer-la. Però si la societat vol més drømmelærere llavors ens hem de centrar en tenir una formació de qualitat i en enfortir el nostre estatus. És en aquests dos àmbits on els polítics, els sindicats i els docents hi hauríem de posar tot el nostre esforç.

3 respostes a “Es quedarà Noruega sense mestres?

  1. Molt interessant el que expliques. Esperem que es pugui arribar a un acord. Desconeixia aquesta situació i és molt important el que hi ha en joc. Salutacions.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s