A favor de la crispació política

Doncs resulta que els articulistes i els polítics i els tertulians diuen que a Catalunya hi ha molta crispació. Que al senyor Navarro l’ha agredit una senyora de mitjana edat i de classe mitjana (?) que anava a una comunió catòlica, i que al senyor Ferández-Díaz l’increpen pel carrer i es discuteix amb la seva família (qui sap si per l’amant mexicana del germanet, ells que són tant de missa). I que això no pot ser, que a on anirem a parar, i que si els nazis, la guerra civil i Bòsnia, i patatim i patatam.

Es pot tenir una classe política més barruda? Creieu que trobaríem un cas així de poca vergonya en tot el món occidental? Després del deute monstruós que han generat, de les retallades, de la manipulació de la justícia, de no fer ni cas a les demandes ciutadanes, etcètera ara ens exigeixen seny i serenitat? No sé si la crispació existeix o no, però no us enganyeu: en realitat ens demanen que callem i abaixem el cap. Ja ho sabem, un poble sotmès no pot ser mai un poble crispat.

I el diàleg? No podem parlar civilitzadament? Doncs no, no podem dialogar perquè ells no volen. Portem des del 2008 sentint a parlar de la necessària renovació política, de la regeneració del sistema democràtic i de la desafecció. I què ha fet la casta actual? Blindar-se, estrènyer encara més les estructures dels partits en lloc d’obrir-les, canviar la legislació per protegir-se, endurir l’actuació de la policia, criminalitzar els manifestants, influir encara més els mitjans de comunicació tradicionals (públics i privats) i en general intentar controlar tots els aspectes de la vida dels ciutadans. La resposta oficial a la degradació del Règim del 78 no ha estat més democràcia, sinó més dictadura.

Em direu que no tots els polítics són així, i que ara molts militants es veuen pressionats i fins i tot increpats en públic malgrat no tenir-hi res a veure. És cert. Però si formes part d’una organització tòxica, com ho són els partits tradicionals, és lògic que t’acabis infectant.

(Notareu que no parlo del procés sobiranista com a origen de la suposada crispació, perquè aquest va lligat als efectes de la crisi econòmica i política. Cal tenir sempre present que allò que més molesta a les forces vives espanyoles no és una possible independència de Catalunya, sinó que per primer cop trontolla el Règim del 78. El 15-M, les manifestacions sindicals, les esquerres parlamentàries de sempre, o l’actuació de l’Audiència Nacional, no provoquen ni la mil·lèsima part de la inquietud que va causar la Via Catalana.)

El respecte s’ha de guanyar cada dia i en totes les obres, una veritat que ignora una classe política que creu que mana per dret diví, i que pot fer el que vulgui sense donar explicacions. Així doncs, i si bé comparteixo que l’única solució legítima és la paraula, crec que l’insult és un dels pocs instruments que tenim els ciutadans per fer-nos valer. Que és força lamentable, i poc elegant? Sens dubte. Però repto a la casta tertuliana sencera a buscar-me una opció viable i immediata per influir sobre el règim. A veure si la troben.

Una resposta a “A favor de la crispació política

  1. El que realment pasa, es que com que d´arguments intel.lectuals creibles i democratics no en tenen cap, i la pastenaga i el burro falla, ara cerquen ells la violencia al carrer o a la paraula, per justificar la seva violencia legitima(estatal) i tallar de socarrel el proces.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s