L’anuari de silencis mediàtics 2013

Ahir es va presentar l’Anuari Mèdia.cat – Els silencis mediàtics de 2013, quarta edició d’aquest imprescindible projecte liderat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils i coordinat per Roger Palà i Sergi Picazo. Com vaig fer l’any passat, aquí en teniu els meus comentaris.

L’Anuari d’enguany manté el format habitual, i hi incorpora molts més elements gràfics. Es tracten quinze temes, amb l’encert de començar amb educació i acabar amb una notícia positiva. Sé que els coordinadors són conscients de l’esquerda generacional al món del periodisme, i hi ha una aposta per tenir veus noves: la majoria d’autors són millennials, tot i que només cal llegir els seus currículums per adonar-se’n de l’estat de la professió.

El meu reportatge preferit és el primer, 100 milions per a 16 escoles de l’Opus Dei, escrit per la més jove del grup, i que tracta de les subvencions públiques als centres que fan educació diferenciada. El més indignant no és la xifra (un càlcul aproximat), sinó que la Generalitat s’hagi negat a donar dades. Com sempre alguns dels nostres governants es creuen amb el dret diví de ser-ho i que no han de rendir comptes a ningú. També són apassionants els articles referits a infrastructures. Un tracta del fiasco del canal Segarra-Garrigues, amb l’afegit que el conseller que el va aprovar ara presideix el consorci de constructures (!). Un altre d’un futur dipòsit de gas al Bages, amb el rerefons l’enorme (i silenciadíssim) excedent d’energia elèctrica que es produeix a Espanya.

Sobre la pura corrupció política tenim dos textos, un primer sobre tots els consellers dels Països Catalans que han acabat imputats, amb una magnífica taula resum d’imputats, jutjats i condemnats; i també una denúncia de com la reforma de la Llei de Costes beneficiarà els interessos privats de càrrecs del PP. L’article 173 milions d’euros públics per a Spanair vol recordar un episodi que polítics i empresaris catalans s’han esforçat a enterrar, com si mai no hagués passat (ja en tenien experiència amb el Fòrum de les Cultures), i Un centre del món desèrtic sembla una entrada de la meva sèrie Crisiturisme.

També hi ha, és clar, alguns articles que trobo més dubtosos. A Benvinguts a ‘Qatarunya’ es vol advertir sobre les inversions d’aquesta dictadura al nostre país, tot i que de fet només es tracta de quatre projectes en els últims tres anys (el FC Barcelona, la Marina de Luxe Tarraco i dos hotels). I 31,5 milions en supersous denuncia el que cobren els alts executius de les empreses de l’IBEX, però ho fa sense discriminar entre “empresauris del BOE”, que depenen de la regulació pública i han rebut subvencions a cabassos, i les empreses estrictament privades. Crec sincerament que el senyor Grífols pot posar-se el sou que vulgui, però que els directius de bancs rescatats o companyies elèctriques no poden fer-ho.

Suposo que el gran debat de l’Anuari se centrarà en el capítol dedicat als Mossos d’Esquadra, perquè no satisfarà ideològicament ningú, i perquè el recurs de la “carta anònima” no passaria molts filtres professionals (o s’hauria de publicar en un mitjà diferent). Tot i això vull destacar negativament Denúncies d’assetjament laboral a Mercadona, especialment pel nefast titular triat, que no lliga amb el contingut. I el cas inicial, el d’una treballadora acomiadada per haver deixat de pagar uns productes, es presenta d’una manera que seria incomprensible en un país de tradició luterana.

En qualsevol cas, l’Anuari continua sent un projecte imprescindible a casa nostra, on la tragèdia del sector de la comunicació és completa. Tenim uns mitjans tradicionals cada cop més atrapats pels deutes, dedicats completament a la defensa del Règim del 78, i que entreguen un producte de qualitat informativa i literària ínfima. Tenim milers de periodistes joves que voldrien ser atrevits, però que no poden exercir la professió ni viure l’aprenentatge de la pràctica diària. Tenim un empresariat que no aposta pel sector i sí, tenim un públic que ni exigeix qualitat ni està diposat a pagar per obtenir-la.

Algun dia aconseguirem un país on l’Anuari no sigui necessari?

2 respostes a “L’anuari de silencis mediàtics 2013

  1. Bon article amb final erroni. Sí hi ha un públic exigent amb possibilitats de pagar per aquest producte. En aquest país s’han fet bons reportatges (de la TV3 bàsicament) però manca el producte de qualitat. No sé quina és la formula però de públic de pagament n’hi ha.

    1. No n’estic segur, recorda que Espanya és el paradís de la pirateria i s’han normalitzat unes pràctiques indaudites al món occidental. Avui el responsable de Kindle ho repetia en una entrevista.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s