La #vagaFNAC pot ser un punt d’inflexió

Una de les imatges de la diada de sant Jordi d’ahir són les parades buides davant de l’FNAC de la Plaça Catalunya, a Barcelona. Un lloc que hauria de ser ple de vida, convertit en un desert de color negre.

El motiu, la vaga convocada pel sindicat CGT per protestar per les condicions laborals dels treballadors del centre, la majoria dels quals estan contractats a mitja jornada i cobren sous que no arriben als 600 euros mensuals. En una imprescindible entrevista a La Directa, un membre del comitè d’empresa n’explica les dures condicions laborals. Significativament, la vaga no ha tingut el suport del sindicat majoritari, la UGT, que de fet s’hi ha posat en contra en un comunicat.

La vaga ha tingut alguns elements comuns, com ara l’escàs ressò en molts mitjans de comunicació (tot i tenir espais de connexió en directe a pocs metres), o la ridícula xifra de seguiment que ha donat l’empresa a la seva nota informativa de la tarda. Ara bé, la força de les xarxes socials ha acabat provocant el boicot de tots els autors que tenien previst firmar-hi, des de Vicenç Pagès Jordà a Juan José Milás o sor Lucía Caram. Escriptors, polítics i membres de la societat civil han fet vídeos de suport, i les dades que s’han filtrat de vendres indicaven una caiguda en picat. Així doncs una protesta suposadament minoritària ha acabat tenint un fort impacte i ha provocat un gran sentiment de solidaritat.

La mencionada nota informativa de l’empresa és un monument a la incompetència dels directors de comunicació, i els fa més mal que bé. Però allò que vull destacar és aquesta frase: “Los argumentos esgrimidos por CGT Triangle para justificar la huelga son absolutamente falsos e inconsistentes, pues Fnac cumple con el convenio colectivo de grandes almacenes suscrito entre la patronal del sector y los sindicatos“.

I aquí en tenim la clau: els contractes de misèria per als venedors de la FNAC són perfectament legals, i van tenir el vist-i-plau dels sindicats tradicionals. Aquests joves atents i servicials, a qui sempre exigim que coneguin aquest llibre o aquella pel·lícula, cobren un sou indigne que els impedeix tenir una vida adulta autònoma, i ho fa perquè els seus suposats representants els han deixat a la cuneta. I aquí cal apuntar directament el nom de Josep Maria Àlvarez, un senyor de 58 anys que en porta 24 (vint-i-quatre!) com a secretari general de la UGT de Catalunya, i que és còmplice de la gran estafa de la Generació T: blindar els veterans i desprotegir els seus fills. I llavors encara es lamentaran que els joves no s’hi afiliïn i busquin altres camins…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s