Discutint sobre el decret Rigau

La setmana passada vaig publicar a Núvol l’article El decret Rigau es queda curtíssim, que reprodueixo a continuació. Tot i això recomano llegir l’original pels comentaris que s’hi van fer. El text ha tingut dues rèpliques a la mateixa web: Davant el «Decret Rigau», de Víctor Ranera, i Assaig de càntic a escola, de Joaquim Gestí. La discussió és apassionant.

El “Decret Rigau” que permetrà que els directors dels centres contractin directament part del professorat, al marge de l’antiguitat dels interins, ha provocat una allau de protestes entre els sindicats de l’ensenyament. És la mateixa idea que volia tirar endavant el conseller Ernest Maragall, contra el qual es van organitzar diverses vagues preventives.

Ara bé, com a mestre amb una experiència de set anys a Noruega, el decret em sembla tímid i totalment insuficient. Crec que el concepte funcionarial de la nostra professió és absurd, obsolet i s’hauria d’eliminar, i que això ajudaria a l’estabilitat dels centres. Així es podrien establir projectes pedagògics a llarg termini, i promoure la recerca de l’excel·lència.

Permeteu-me que us expliqui com funciona el sistema aquí dalt. Aclareixo que faré servir únicament la paraula “mestre” ( aquí “professor” es reserva per a les universitats), però l’explicació és vàlida tant per a la primària com per a la secundària.

Com s’accedeix a la feina de mestre? Els mestres de primària han de fer la carrera de magisteri. Els de secundària tenen dues vies: o bé fan una carrera de pedagogia de cinc anys que també els forma en dues assignatures diferents, o bé fan una carrera normal i després el màster pedagògic d’un any. Aquest darrer inclou quatre mesos de pràctiques tutelades en un institut.

Com es contracten els mestres? Quan un centre necessita cobrir una plaça, l’oferta indicant assignatura i percentatge (per exemple, biologia 40% o anglès + noruec 100%). Els interessats envien el CV, i els que compleixen els requisits són cridats a una entrevista amb presència d’un membre de la direcció i un representant sindical. A l’entrevista, que sol durar una mitja hora, es parla de l’experiència del candidat, les seves idees pedagògiques, i es mira si encaixa amb el projecte del centre. Finalment la direcció, basant-se en les entrevistes, en alguns barems (com el nivell d’estudis) i, si és possible, en l’opinió de les anteriors escoles on ha treballat, escull el candidat que li sembla més adient.

Hi ha període de prova? Quan es comença en un nou centre, sempre hi ha un període de prova de sis mesos. Normalment els primers contractes solen ser substitucions, a vegades d’un curs sencer, fins que al cap d’uns anys s’obté el contracte indefinit.

Aquest sistema no fomenta l’amiguisme? Els sindicats són els encarregats de vetllar perquè el procés sigui just i transparent, a banda que una denúncia de favoritisme per part del director podria tenir greus conseqüències.

Quin és el poder dels sindicats? Gairebé tots els treballadors de Noruega estem sindicats, i normalment es paga un 1,5% del sou mensual. Aquesta quantitat elevada permet, per exemple, que el sindicat pagui el sou als treballadors en cas de vaga.

Per a qui treballen els mestres? Els centres de primària i secundària obligatòria són de cada municipi, i per tant els mestres són treballadors municipals. Els instituts de batxillerat i els de formació professional pertanyem al govern regional. Ara bé, tot i que el sou prové de l’administració de torn, el director té l’estatus de cap de personal.

Quin és l’estatus laboral dels mestres? A Noruega només són funcionaris alguns alts càrrecs dels ministeris i els catedràtics d’universitat. La resta de treballadors públics tenim contractes indefinits equiparables als del sector privat. Això no vol dir que no tinguem una forta protecció sindical, però algú que deixi de treballar o es negui a seguir formant-se, pot sortir de la professió.

És possible canviar de centre? Els mestres amb contracte indefinit tenim prioritat a l’hora d’accedir a les places en altres centres, sempre que siguin dins de la mateixa administració.

És possible oferir incentius als millors mestres? No econòmicament, els sous els decideix el ministeri per a tot el país. Ara bé, com que els instituts s’especialitzen en algunes branques del batxillerat, un centre “de ciències” o “de música” tindrà tendència a atreure els millors mestres per la major disponibilitat de recursos en aquest camp.

Qui escull els directors? La mateixa administració propietària del centre. Han de tenir estudis pedagògics, però no cal que hagin estat mestres del mateix centre (i gairebé mai no ho són). No se’ls considera en cap cas docents. El procés de contractació és igualment per entrevista, i es valora que s’hagin format en el camp de la gestió i el lideratge.

Com es forma l’equip directiu? Les places de sotsdirector (màxim responsable de l’economia del centre), caps d’estudi, etcètera, també es fan públiques, i se segueix el mateix procés que en el cas dels mestres. La darrera paraula sempre és del director.

Els mestres controlen l’equip directiu? Anualment l’administració de torn fa una enquesta exhaustiva i anònima sobre les condicions laborals de tots els treballadors del centre, on també s’avalua l’equip directiu. Si es detecta que hi ha una insatisfacció repetida, es prenen mesures.

Aquest sistema no tendeix a la privatització? En absolut. De fet actualment a Noruega l’ensenyament privat està prohibit per llei, excepte en aquells centres amb un projecte pedagògic molt diferenciat (escoles internacionals, Montessori, etcètera). A l’ensenyament obligatori no hi ha elecció de centre, mentre que al batxillerat i a la FP s’hi entra per nota.

Quins són els resultats acadèmics de Noruega? Noruega va fer una reforma educativa el 1994 que no va funcionar. El primer estudi PISA va ser catastròfic, i va provocar un terratrèmol al país. El nou model educatiu, de 2006, reforça les competències bàsiques i ha fet millorar els resultats. Dit això, competències fonamentals com ara l’expressió oral o la capacitat de treballar en grup, no són mesurades per PISA. També cal dir que aquí les reformes educatives es pacten entre tots els partits polítics: l’actual la va aprovar un govern de dretes i la va desenvolupar un d’esquerres.

I quina és la satisfacció dels mestres? Ningú no discuteix el procés de contractació, que es viu com a normal. El problema són els baixos sous (els menors de la OCDE en comparació al nivell de vida), i això explica que de cara al 2020 faltaran uns deu mil mestres, mentre que hi ha quaranta mil noruecs amb estudis pedagògics que fan altres feines. Ara bé, les enquestes de satisfacció laboral donen resultats alts.

2 respostes a “Discutint sobre el decret Rigau

  1. Un artículo muy interesante, tal y como otros que has escrito sobre esta temática. Me quedan cuatro dudas que espero no te importe aclararme.

    Creo haber entendido que, en la actualidad, para los graduados que no hayan cursado unos estudios de magisterio o pedagogía una de las opciones para acceder a la carrera docente es, una vez se habla con fluidez el noruego, realizar un Máster de 60 ECTS para ejercer la docencia en Noruega. Siendo esto así, deseo preguntarte:

    1.- ¿Habilita dicho curso para dar clases en lo que aquí es la Primaria, ESO y también Bachillerato?. ¿ A qué edades se inicia cada etapa formativa?
    2.- Si se desea dar clases en Bachillerato, ¿cual es la ruta formativa que se ha de seguir para ser docente en Noruega?
    3.- ¿En qué meses comienza y termina un curso académico?

    Muchas gracias por anticipado.
    Un saludo.

    1. 1. Habilita para ESO y bachillerato, no para primaria (allí hay que cursar magisterio, claro). El sistema educativo es 7 + 3 + 3.
      2. Hacer una carrera y sacarse el master de pedagogía.
      3. Empezamos hacia el 20 de agosto y terminamos a finales de junio.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s