Les coses han canviat?

Aquests darrers anys la crisi i el procés independentista han fet créixer els debats socials, i persones que fa temps compartien una ideologia, ara no s’entenen. Sembla que hi hagi dues visions del món, una de nova, optimista i ingènua, i una de clàssica, entenimentada i escèptica. Arribar a un acord sembla difícil, perquè cadascun dels bàndols viu en mons aparentment oposats, però també fa que els extrems es toquin. “Com pot ser que el meu amic comunista soni com en Màrius Carol”, em pregunto a vegades, “i que jo coincideixi amb algun convergent?”

Al final crec que tot plegat es resumeix en això: hi ha gent que creu que les coses han canviat, i gent que no. Veiem-ho.

1. Les coses han canviat. Segons aquesta visió, les xares socials han provocat un gran canvi en bona part de la gent, i això ha accelerat el desgast del règim actual. Ara rebem tot tipus d’informacions no filtrades pels mitjans tradicionals, i s’ha pogut donar veu a moltes persones que abans no hi haurien tingut accés. També la comunicació directa i la coordinació entre individus ha arribat a nivells inaudits, cosa que ha facilitat moltíssim els processos de base, les reivindicacions espontànies i les opinions fora del sistema.

Seguint per aquest camí, el procés independentista és un cas clar de bottom-up, és a dir, de la base cap amunt: la societat civil s’ha organitzat al marge de les estructures marcades, i ha creat un moviment tan massiu que per primera vegada ha engolit els polítics. Això està sacsejant el règim partidista fundat a primers 80 (enfonsament del PSC, crisi a CiU, pujada de la CUP i Ciutadans), i està deixant al marge actors tradicionals com els sindicats.

Aquesta opció és la de la PAH, l’ANC, els nous moviments d’esquerra i també el Tea Party americà. La seva virtud és la il·lusió, el seu defecte la ingenuïtat.

2. Les coses no han canviat. L’altra visió és considerar que els processos històrics són massa rígids com per trencar-se tan ràpidament, i que la inèrcia dels poderosos fa impossible cap canvi sobtat. Els mecanismes polítics i econòmics del segle XX segueixen plenament vigents, i per més que existeixin les noves xarxes socials, les lectures capitalista i marxista són les que s’imposen.

Segons aquesta via, el moviment independentista té un gran component top-bottom (del cim cap avall). Per a alguns això vol dir que està més o menys controlat per les estructures tradicionals, i que considerar-ho un procés espontani és una pura il·lusió; per a altres, que tota solució haurà de passar per un pacte entre les elits, al marge de la gent.

Aquesta opció és la de l’esquerra institucional (incloent-hi els sindicats) i els mitjans de comunicació tradicionals. La seva virtud és la prudència, el seu defecte el cinisme.

* * *

Les coses han canviat o no? Aquesta és la clau per diferenciar les dues grans tendències polítiques que hi ha implantades a la nostra societat. Jo sóc del primer grup, tot i que sé que es trigarà temps a saber si ens equivoquem o no. Però vaja, crec que val la pena l’aposta.

2 respostes a “Les coses han canviat?

  1. bottom-up… no es una cosa que vol dir també culs amunt o culs a l’aire? És a dir, quan una situació és molt dolenta no vol dir que cadascu es salvi? Pregunto.

  2. Lo que caracteriza la situación actual es que falta un pensamiento alternativo, espontáneo, que haga más atractiva la discusión y que obligue a los publicistas de la ideología oficial —monótona, burda y machacona sin excepciones— a animar sus discursos para hacerles más atrayentes. Lo que no se hace, sin embargo, pues por pereza y seguridad se prefiere silenciar lo alternativo no dándole oportunidades de comunicación masiva («no proporcionándoles un micrófono») de tal manera que carezcan de difusión y si quieren ser conocidos, han de penetrar en los media a través del truco de la violencia: el anarquista, el antisistema, el alternativo sólo tiene acceso a la prensa al hilo de algún acontecimiento violento, puesto que de la violencia siempre se da noticia, y al menos así se sabe que existen, pero sus intenciones de fondo indefectiblemente aparecen sesgadas y todo se queda en sectas reducidas que no están en condiciones de competir con el pensamiento oficial y en ningún caso de detener la tendencia entrópica.

    El pensamiento alternativo, en definitiva, se queda sin micrófono y, en su caso, sin pesebre, que se reservan para los pensadores oficiales que, con tantas facilidades, pierden el estímulo, se hacen aburridos, abotagan y nadie les escucha. Una vez más volvemos a la desideologización por saturación. El último atractivo al que se acude es el insulto, cuyo filo empieza ya también a embotarse por exceso de uso.
    Los procesos políticos actuales son rudimentarios, pero contundentes. No se dirigen a la razón sino a la pasión y se apoyan en conceptos intuitivos, absolutamente imprecisos, que, al no decir nada concreto, permiten que bajo sus banderas se alisten las personas y los intereses más variados, que van aumentando la masa. La ideología en uso se apoya en la libertad, en la igualdad, en la solidaridad (los valores de siempre, ahora más aguados que nunca) y en otros no menos vacuos: la autonomía, el progreso, la democracia, la participación; acompañados indefectiblemente de la descalificación de los conceptos antitéticos (conservadurismo, fascismo, autoritarismo) reproduciéndose ad nauseam las viejas contraposiciones maniqueístas del bien y del mal, del amigo y del enemigo.

    Con lo anterior no se quiere decir, naturalmente, que todos estos conceptos estén siempre huecos, puesto que a su solidez debe la humanidad los mejores pasos que hasta ahora ha dado. Lo que se reprocha es su utilización torticera actual, su instinto manipulador. Porque ahora salen al mercado de las ideas previamente esterilizados, sin contenido, para que al no decir nada, parezcan decirlo todo.

    El desgobierno de lo público, Alejandro Nieto. Editorial Ariel, 2012.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s