La ministra i el director del museu

La setmana passada es va produir el primer escàndol polític del nou govern noruec, que com he comentat en altres ocasions està integrat per una coalició en minoria entre conservadors i populistes. Ja aviso que és un d’aquells casos que mostren com Noruega sembla d’una altra galàxia.

Tot va començar amb el finès Pontus Kyander, actual director del Museu d’Art de Trodheim (a la foto), que en el llibre-programa per a la primavera de 2014 va definir el populista Partit del Progrés com “un perillós partit nacionalista”. Quan la ministra de cultura Thorhild Widvey (dels conservadors) se’n va assabentar, va trucar el president de l’organisme que agrupa els museus de Trondheim per demanar-li explicacions i saber si aquesta era la seva posició oficial. Aquest, que no coneixia el tema, va trucar la seva gerent, Suzette Paasche, que a la vegada li va enviar un missatge a Kyanders:

“Ei, no sé què et portes entre mans, però has aconseguit muntar un bon merder. La Ministra de Cultura ha trucat el president, i a mi m’han trucat del ministeri. Sembla que has dit que el Partit del Progrés és nacionalista, i que això sortirà publicat demà. Pensava que estaves d’acord que aquestes coses s’havien d’evitar mentre tinguessis el càrrec. Innecessari!”

Kyander va denunciar els fets als diaris, amb fotografia del missatge de mòbil inclosa. Al principi el ministeri es va negar a comentar-ho, i Paasche va admetre que rebre una trucada així sobre un fet tan concret era molt inusual. Alguns dels principals artistes del país, com Håkon Gullvåg o Håkon Bleken, van donar suport immediatament a Kyander. En un article a Aftenposten, Gullvåg va escriure que la ministra tenia “manca de coratge i de comprensió del seu paper”, i un comentarista del mateix diari va parlar de “tendències autoritàries”.

Finalment l’oposició va demanar explicacions. Els ecosocialistes van dir que es tractava d’un “expedient disciplinari encobert contra un tècnic”, i l’exministre de cultura laborista va afirmar que era una reacció perillosa i que mai no havia vist res semblant. Ara la ministra Widvey haurà de comparèixer al Parlament per explicar els fets.

Com sempre podria comentar allò de “què passaria a casa nostra si un alt tècnic de l’administració parlés obertament contra un partit al govern” i jugar al joc de les set diferències. Però no cal, no? Segur que tots ho teniu al cap.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s