Si no tens 50 anys, en Cuní no et vol

L’altre dia en Josep Cuní va encarregar una enquesta sobre el procés sobiranista i va muntar un programa molt a l’americana per analitzar-ne els resultats. El planter de tertulians va estar format per Màrius Carol, Gonzalo Bernardos, Montse Nebrera, Joan Josep López Burniol, Rafel Nadal, Ramon Espasa, Pilar Rahola i Antonio Franco.

A banda de la minsa presència femenina, el més destacable d’aquest grup és que el més jove era Bernardos, nascut el 1962. És a dir, que tots ells eren vius quan van matar Kennedy, i van veure en directe el triomf de Massiel a Eurovisió. Conceptualment, muntar un debat sobre el futur del país amb gent que passa dels 50 anys i ignorant les dues generacions més joves, ja té delicte. Però no només es tracta d’això, sinó que abans de començar a parlar ja sabíem què diria cadascú. Va ser per tant un programa totalment inútil.

Agafem per exemple Antonio Franco, que té el mèrit de no haver fet cap canvi ideològic (ni estètic), a diferència de la resta. Quan el van nomenar director de El Periódico el 1978 (amb 31 anys!) segurament pensava el mateix que pensa ara, i llegia el país de la mateixa manera. Com si aquest no hagués canviat! Per cert, 1978 és l’any que vaig néixer jo, o sigui que porto sentint les opinions del senyor Franco tota la meva punyetera vida.

Llavors tenim Màrius Carol, nou director de La Vanguardia, dedicat antigament al seguiment de la Casa Real, i persona d’ordre. Va ser molt significatiu el moment en què, irat, Carol va negar que la societat civil tingués cap legitimitat per actuar, encara que els polítics no fessin cap cas a la voluntat del poble. És el gran defensor del “vota cada quatre anys i calla”, que tan bé va a les elits.

La Confraria dels Desesperats la formen Nadal i López Burniol, que busquen un nivell de responsabilitat a la classe política i no el troben. El seu error és entestar-se a llegir el sistema actual com voldrien que fos, o com s’ha venut des de la Transició, i no com és realment: una font de mediocritat i corrupció.

Les dues úniques veu noves, i quan dic “noves” vull dir que no fa vint anys que les sentim, són Nebrera i Bernardos. Però la primera ha tingut una trajectòria política que la fa situar-se en el centre més absolut (i per tant menys interessant), i Bernardos practica l’innoble art de la demagògia en tota la seva extensió, ajudat per un català nefast.

El pitjor dels tertualians de 8aldia és que tota aquesta gent d’ordre i seny es fa trampes contínuament. Reclamen que el sistema democràtic han de canviar, però no diuen mai que els poderosos que el controlen fan mans i mànigues per evitar que res no canviï. I demanen diàleg, malgrat que la casta no té intenció de parlar de res. Però això no ens ha d’estranyar. Tots aquests tertulians han participat durant dècades del règim pseudodemocràtic actual, sigui com a polítics, funcionaris o periodistes influents, i han ajudat a què el país sigui el desastre que és. Si ara Josep Cuní creu que aquests mateixos individus han de liderar el futur, ens podem calçar.

7 respostes a “Si no tens 50 anys, en Cuní no et vol

  1. Comprovo que en el teu anàlisi et deixes a la cap de premsa (no oficial, o sí) de Catalunya i en Ramon Espasa, no sé si és un oblit voluntari i prou significatiu o una amnèsia momentània.
    L’apunt, com sempre, molt didàctic i amb aquest toc d’ironia emprenyadora que tant m’agrada.

  2. Tendeixo a pensar que la tria del planter de tertuliants que es va replicant a totes les tertúlies del país es basa en el fet de que ningú amb dos dits de front es presta voluntari a participar, ja sigui per:
    · tenir una altra feina
    · no estar segur de saber prou de tot com per opinar alegrement de política internacional, macroeconomia, futbol, història, cultura, empresa, etc
    · no creure que això porti en lloc
    · el fet de creure’s incapaç de no deixar-se convèncer o canviar d’opinió

    És a dir, que l’oferta de tertulians és molt limitada i els mitjans s’han de conformar amb el que hi ha. I com bé dius, son tan previsibles que podrien contractar uns imitadors o recuperar gravacions antigues i tot seria exactament igual.

  3. Com a divertimento està bé, ara, estaras amb mi, q a banda ideologies, sovint es dificil trovar gent sota dels 40 amb un mínim de facilitat d’expressió i un debat també es un xou televisiu. Que la representant de la CUP digui en roda de premse…”me la bufa” , estarem d’acord en q no es la forma mes adient del pais q volem.

    1. Tots aquests tertulians eren directors de diari, catedràtics, alcaldes, presentadors dels matins radiofònics, etc, quan tenien 30 anys. Cal tenir confiança en els joves d’ara.

  4. Estic d’acord amb tu Josep. Tenim uns tertulians de traca i mocador. Apoltronats i amb la cadira calenta. Saps, tinc ganes de fotre el camp d’aquí. Uns per que es mofen del nostre país i els altres per que ja están prou bé com van les coses donan llargues a tot i ens volen vendre fum a la gent dien que aixó serà un paradís d’aquí no res.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s