Un reality noruec sobre immigració

El novembre passat la televisió pública noruega va emetre el programa Norsk nok? (Prou noruec?), una barreja de documental i reality sobre la immigració a Oslo. L’objectiu que van manifestar els seus creadors era posar cares a un debat molt públic, fent conviure quatre autòctons i quadre nouvinguts durant uns dies en una mateixa casa, i veure si es podia arribar a algun tipus de conclusió. Els resultats es van emetre en cinc entregues setmanals de mitja hora. El format està inspirat en programes britànics com Benefit Busters, on es posaven en contacte receptors d’ajuts socials amb pagadors d’impostos.

Els quatre “ètnicament noruecs” (l’expressió que fa servir el programa) són: la Vera (74), una jubilada que ha vist com el seu barri es transformava i perdia els veïns de sempre; en Rune (55), un policia especialitzat en el tràfic de persones; la Mona (46), directora d’una clínica privada de cirurgia estètica i que viu en una mansió amb piscina interior; i en Julius (23), estudiant universitari. I els quatre “nous noruecs”, tots arribats com a refugiats, són: en Fahim (44), pakistanès i treballador dels serveis socials; la Natacha (30), que va escapar de la guerra de Ruanda; la Rama (29) de Somàlia, mare soltera de cinc fills i que fa els cursos d’educació primària; i en Monta (23), de família iraquiana però arribat a Noruega amb sis mesos, i treballador en una botiga mentre es prepara per entrar a la universitat.

L’elecció dels “nous noruecs” és la gran trampa que ens fa el programa, perquè de fet la majoria de la immigració a Noruega és occidental. Però naturalment un grup que inclogués un cambrer suec, un lampista polonès i una enginyera alemanya no tindria el mateix impacte que amb tres musulmans i una evangelista. I és clar, sent la televisió pública tothom es mou en la més absoluta cordialitat.

El primer gran tema de debat entre uns i altres és el paper de la dona lligat amb el de la religió, amb el vel com a símbol. Aquí la Mona és la més combativa contra les imposicions, tot i que al davant té la Rama, una noia de caràcter fortíssim i que es va posar el vel voluntàriament als 19 anys. També la Vera arrufa el nas quan acompanya en Fahim a la seva mesquita i no hi veu dones, i ell li diu que hi van més tard i per separat.

Però el punt central del programa és el concepte d’integració, i el fet de tenir dues comunitats que viuen d’esquena. Els participants visiten dos instituts: un de la part rica d’Oslo, on tots els alumnes són autòctons i afirmen que no van mai a l’altra banda de la ciutat (no s’hi senten segurs); i un amb gairebé tots els estudiants de família forana, que malgrat estar escolaritzats i parlar la llengua, diuen no sentir-se noruecs en absolut.

Dels quatre “nous noruecs”, en Monta té la seva colla d’amics autòctons i afirma que a la seva família hi ha parelles mixtes, i la Natacha s’ha anat integrant a través de la seva església. La Rama en canvi es queixa que sovint és invisible, i que com pot tenir amics noruecs si ni tan sols la saluden. Ara bé, quan li pregunten a en Fahim si acceptaria que una de les seves filles es casés amb un no musulmà, ell diu que ho trobaria inconcebible, i presionat acaba murmurant que, si això passés, potser no deixaria de parlar-li del tot (!).

El programa es completa amb escenes de la relació entre els vuit participants, com ara la Vera adoptant de seguida els dos nois joves com a néts, en Rune traient en Monta a patrullar, o la Mona portant a sopar la Rama amb les seves amigues pijes (la somalí se les mira com nosaltres, amb total estupor). Al final no s’arriba a cap gran conclusió ni s’aporta cap argument nou, però s’han omplert unes quantes hores de televisió, que al final és del que es tracta.

Una resposta a “Un reality noruec sobre immigració

  1. “Dels quatre “nous noruecs”, en Monta té la seva colla d’amics autòctons i afirma que a la seva família hi ha parelles mixtes, i la Natacha s’ha anat integrant a través de la seva església. La Rama en canvi es queixa que sovint és invisible, i que com pot tenir amics noruecs si ni tan sols la saluden. Ara bé, quan li pregunten a en Fahim si acceptaria que una de les seves filles es casés amb un no musulmà, ell diu que ho trobaria inconcebible, i presionat acaba murmurant que, si això passés, potser no deixaria de parlar-li del tot (!).”

    Esta prohibit per una musulmana casarse amb un kufar(infidel), un naji(bruts),… pero al reves no… que curios… Existeix la possibilitat de crims de l’honor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s