AVE a Girona: i la restitució moral?

Primer de tot que quedin clares un parell de coses, no fos cas que se m’acusi de perillós radical antisistema. Crec fermament que la Peninsula Ibèrica necessita una línia d’alta velocitat (i només una) per connectar Lisboa, Madrid i Barcelona amb França. I també crec que les estacions s’han de situar a l’interior de les zones urbanes, perquè la centralitat és bàsica per al tren (mireu el que ha passat a Tarragona). Són naturalment dues opinions que es poden discutir de forma racional i amb arguments econòmics, urbanístics i ambientals. Ara bé, és evident que qualsevol discussió d’aquest tipus tindria com a requisit uns poders públics igualment racionals i que procuressin pel bé comú, i no la colla de fatxendes, corruptes, mediocre i, covards que ens toca patir.

El que ha passat amb l’AVE a Girona passarà a la història com una de les grans infàmies de la història de la ciutat. Es va vendre un projecte estrella que, a banda de la connectivitat ferroviària, permetria eliminar el viaducte, cosir la trama urbana i recuperar espais. En lloc d’això hem obtingut un únic túnel, al cost de trinxar un barri, destruir un parc emblemàtic i fonamental, alterar la vida urbana durant anys i donar tot el poder de decisió a un organisme de Madrid… que probablement marxarà sense pagar els desperfectes.

Ara l’Ajuntament s’omple de la boca amb el projecte de restitució. Tots sabem però que el resultat final serà un nyap per les imposicions urbanístiques d’ADIF, des dels edificis que van sorgir misteriosament i que es quedaran al mateix lloc, fins al vergonós finger de l’estació que talla un hipotètic carrer pel mig. En canvi no sento parlar ningú de la imprescindible resistitució moral.

Per això dic que els responsables polítics gironins han de sortir a demanar disculpes públiques, a la ciutat i especialment al barri de Sant Narcís. Que surtin els tres alcaldes que van vendre el projecte i van veure trencades les seves promeses una vegada i una altra. Que surtin els líders dels partits que han donat suport als successius governs, i que per acció o per omissió van permetre que passés. Que surtin especialment els diputats gironins a Madrid que havien de defensar els nostres interessos allà, i van vendre’s per mantenir el càrrec. Els vull veure a tots davant de la gent admetent que ho han fet fatal i que, cas que surti la possibilitat de trinxar un altre barri, ho faran millor. És una qüestió de justícia i de dignitat.

Que no passarà? És probable. Però llavors demostraran (un cop més?) la seva minúscula categoria com a polítics i com a ciutadans.