Les coses que no m’agraden de Noruega

Aquestes festes de Nadal una amiga es queixava de què els emigrats sempre parlem bé del nostre país d’adopció, i em deia que també hi havia d’haver coses negatives. Doncs bé, per què no es digui que no tinc esperit crític, aquí teniu les tres coses que no m’agraden de Noruega.

1. La foscor a l’hivern. De llarg el problema més greu, però inevitable per la latitud. Avui per exemple el sol ha sortit a les 9:50 del matí, i es pondrà a les 14:59. Això vol dir que no només he arribat a l’escola quan era fosc, sinó que quan he acabat la primera classe a les 9:30 (comencem a les 8), tot just començava a clarejar. La intensitat lumínica també és més baixa, sobretot els dies en què hi ha una espessa capa de núvols. Davant d’això hi ha pocs remeis: l’oli de fetge de bacallà per la vitamina D, mantenir-se actiu i procurar sortir quan hi ha llum.

En canvi la fred no és cap problema, com que hi ha poca humitat en fem prou amb un bon abric. A més els dies de més fred (per sota de -5 graus) són els d’anticicló, i per tant brilla un sol radiant. Són de llarg els millors de l’hivern. Al final però es compensa una mica durant els mesos de juny i juliol, quan hi ha 24 hores de llum i tothom té molta més energia.

2. El consum d’alcohol. Els noruecs consumeixen la meitat d’alcohol per capita que els espanyols, el problema és que ho concentren en una o dues nits a la setmana. A sobre no hi ha una cultura de gaudir de les begudes, sinó que l’únic objectiu és emborratxar-se. És un costum molt estès en tots els rangs d’edat i classes socials, i ho empitjora el fet de ser un enorme tabú. Simplement no els agrada parlar-ne, ni de la problemàtica social ni del seu comportament quan van beguts. No és una qüestió nova (víking?) però ho ha agreujat l’augment del nivell de vida (i per tant del poder de compra).

3. L’aïllament geogràfic. Si des de Trondheim vull anar a una altra ciutat de més de cent mil habitants, només tinc una sortida: Oslo, a 500 km, sis hores en cotxe o en tren. Arribar a Bergen és impossible pels fiords i les muntanyes, i cap al nord només hi ha ciutats petites. Això vol dir que no hi ha més remei que agafar l’avió per tenir contacte amb les zones civilitzades del continent. Les companyies de baix cost com la fantàstica Norwegian hi ajuden, però es troba a faltar tenir una gran capital europea a una hora de tren, com ens passa a Girona.

Un cop escrit això, crec que m’he guanyat la força moral per seguir pontificant sobre Noruega i Catalunya durant tot el 2014. Per tant prepareu-vos!

6 respostes a “Les coses que no m’agraden de Noruega

  1. M’agrada molt aquest post. És senzill, sensible, intel·ligent i de tot això en sap fer un exercici d’esperit crític. Bravo!
    Respecte al tema de beure, fa uns anys vaig passar uns dies a Noruega, i encara no he oblidat la perturbadora transformació que els clients d’una discoteca van patir en només 1 hora i mitja, passant de ser gent civilitzada d’un país força modèl·lic a comportar-se com contundents garrulos, agressius, violents i masclistes.
    Sóc expat també, visc a Yangon ara mateix (veurem d’aquí a sis mesos) i comparteixo l’esperit crític constructiu amb el lloc on visc, i l’esperit crític constructiu respecte al lloc d’on vinc, en el meu cas Barcelona.
    Salutacions desde Myanmar, doncs.

  2. Coincideixo amb tu. A mi el que més m’està costant de pair és la foscor. A partir de les tres m’agafa molta son, i vaig més cansada de l’habitual. Ja m’hi acostumaré, suposo. Només afegiria com a coses negatives el preu de la beguda. És molt cara. Des de que sóc aquí el beure per plaer se m’ha acabat força. Ens veiem!

  3. Em recomanes anar a Tromso? Es molt car aqui? Em puc allotjar bé de preu? La meva intenció es anar-hi la primera setmana del mes d’agost, fara bo?

  4. Hola! Perdona por contestar en castellano pero soy gallega y aunque entiendo todo, no me veo como para contestar en catalán, jejeje. Nosotros también estamos en Noruega, en Bergen, nos hemos venido toda la familia, y también tenemos un blog, te invito a que le eches un ojo: deriaafiordoycuento20.wordpress.com
    Me ha gustado mucho el post, sobre el punto de las distancias en Noruega. Yo tenía pensado ir a pasar un sábado a Trondheim desde Bergen, ¡¡pero es imposible!!! Las distancias aquí hay que medirlas en tiempo, imposible hacerlo en kilómetros. Pero bueno, a estas alturas ya nos hemos acostumbrado. Y moverse a Stavanger en coche desde aquí es otra odisea, 250 km y 6 horas de coche. Al principio en España nos tomaban por locos cuando se lo contábamos, ahora que han venido algunos ya se lo empiezan a creer…
    Encantada de haber encontrado tu blog, te seguiré!
    Saludos desde Bergen.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s