Ni una llàgrima per als periodistes de Canal 9

La setmana passada es van produir uns fets que representen un pas més en el descrèdit de la professió periodística al nostre país. Parlo naturalment de la vergonyosa reacció corporativista de molts professionals catalans davant del tancament de Canal 9.

Com passa sovint a casa nostra, en tot aquest afer s’ha barrejat la teoria amb la realitat. Criticar la pèrdua de Canal 9 invocant la defensa de la cultura pròpia implica oblidar intencionadament allò que eren realment els mitjans públics valencians: un òrgan de propaganda al servei del PP i un servei de col·locació per a amics i familiars, i tot això pagat amb els impostos de tots els ciutadans.

Els periodistes de Canal 9 van ser-ne els cooperadors necessaris. Ells hi van posar el rostre, van signar les cròniques, van acceptar totes les pressions, van fer cas a la veu del seu amo. No em serveix l’excusa de la precarietat laboral de la professió, perquè aquest procés va començar fa divuit anys (Eduardo Zaplana va ser investit president valencià el 1995), molts abans que comencés la crisi i es notessin els efectes d’Internet als mitjans tradicionals. Per tant és de traca la reacció “heroica” que van tenir quan es va saber que serien acomiadats: només llavors, quan van veure que perdrien les catorze pagues i els triennis, van començar a exercir la seva professió. I no ho sé vosaltres, però jo trobo moralment repugnant que l’últim dia d’emissió convidessin Beatriz Garrote, presidenta de l’associació de víctimes del Metro de València, després de la feina d’ocultació i manipulació que van estar fent durant anys.

Naturalment si els periodistes de Canal 9 volen mostrar la seva ínfima categoria professional i ètica, és el seu problema. Ara bé, que surti en massa la classe periodística catalana (amb unes poques excepcions) a defensar-los amb articles de tota mena, concentracions i una enorme activitat a les xarxes socials (#RTVVnoestanca), ho considero un enorme error que pagaran car. No sé si és per una solidaritat corporativa mal entesa o pel terror de perdre també la feina, però donar suport a uns companys indignes només dóna la imatge que als mitjans on treballen hi farien (fan) exactament el mateix.

Defensar uns teòrics mitjans públics al servei de la llengua i la cultura pròpies, rotundament sí. Defensar els periodistes de Canal 9, ni parlar-ne.

3 respostes a “Ni una llàgrima per als periodistes de Canal 9

  1. A vore, esta clar que la redacció d’informatius de Canal 9 durant molts anys ha sigut una extensió del Consell, però RTVV era molt més! Era una eina vertebradora i potenciadora de la cultura i llengua pròpies. Era millorable en molts aspectes, moltissims. Però era infinitament millor tindre Canal 9 a no tindre res. Els ciutadans hem perdut altre servici públic. Altre més.

  2. Retroenllaç: Torxes i forques contra Jordi Évole | Des del fiord

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s