Catalans de la Generació T

L’altre dia parlava abastament de la Generació T, i avui toca posar nom i cognoms a la seva acumulació de poders. Aquí teniu una llista de catalans que en formen part, i que són a la primera línia del país. En la majoria de casos pregunteu-vos quants anys fa que els coneixeu i els veieu sortir als mitjans. I si us plau, espero els vostres comentaris per afegir-ne més.

Consell executiu de Catalunya: Artur Mas (1956), Joana Ortega (1959), Irene Rigau (1951), Felip Puig (1958), Ferran Mascarell (1951), Boi Ruiz (1954), Germà Gordó (1963), Josep Maria Pelegrí (1965), Ramon Espadaler (1963)

Altres polítics: CiU: Núria de Gispert (1949), Xavier Trias (1946), Josep Antoni Duran i Lleida (1952), Josep Maria Vila d’Abadal (1954). PSC: Pere Navarro (1959), José Zaragoza (1961), Celestino Corbacho (1949), Joaquim Nadal (1948), Àngel Ros (1952), Josep Fèlix Ballesteros (1959), Antonio Balmón (1960), Marina Geli (1958), Montserrat Tura (1954). PP: Jorge Fernández Díaz (1950), Alberto Fernández Díaz (1961), Josep Enric Millo (1960), Enric Lacalle (1950). ICV: Joan Coscubiela (1954)

Sector negocis: Antoni Brufau (1948), Josep Oliu (1949), Adolf Todó (1956), Josep Maria Loza (1949), José Manuel Lara Bosch (1946), Josep Piqué (1955), Joan Rosell (1957), Joaquim Gay de Montellà (1950), Antoni Abad (1958), Josep González (1945). Aquí els grans noms són de la generació anterior: Isidre Fainé (1942), Salvador Alemany (1944), Miquel Valls (1943), Salvador Gabarró (1935), Enric Reyna (1940)…

Sindicalisme: Josep Maria Àlvarez, UGT (1956); Joan Carles Gallego, CCOO (1954)

Rectors de les universitats: Dídac Ramírez, UB (1946); Ferran Sancho, UAB (1953); Jaume Casals, UPF (1958); Antoni Giró, UPC (1949); Anna Maria Geli, UdG (1950); Francesc Xavier Grau, URV (1958); Roberto Fernández Díaz, UdL (1954); Esther Giménez-Salinas, URL (1949); Josep A. Planell, UOC (1951)

Organismes diversos: Miguel Ángel Gimeno, president del TSJC (1950); José María Romero de Tejada, fiscal superior de Catalunya (1948); María de los Llanos de Luna, Delegada del Govern espanyol a Catalunya (1960); Roger Loppacher, president del CAC (1956); Carles Constante, president del Consell d’Administració de l’ICS (1958); Joaquim Casanovas, director gerent de l’ICS (1957); Carles Duarte, president del CONCA (1959); Josep Maria Rañé, president del Consell de Treball Econòmic i Social (1954); Oriol Puig, director del Servei de Meteorològic de Catalunya (1960); Montserrat de Vehi, directora de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (1946); Jordi Agustí, director de l’Agència Catalana de l’Aigua (1960); Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística (1961); Joan Josep Isern, director del Servei Català del Trànsit (1957); Joan Aregio, director del Servei d’Ocupació de Catalunya (1960); Jaume Domingo, director general de l’Entitat Autònoma del Diari Oficial (1962); Eugènia Serra, directora de la Biblioteca de Catalunya (1959); Agustí Boixeda de Miguel, director de l’INEFC (1956); Antoni Mateu, director general de l’Agència de Salut Pública (1960); Ferran Rodés, president del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (1960); Pere Solà, director del Parc Sincrotró Alba (1953); Josep Ramon Dueso, director general de l’Autoritat Catalana de la Competència (1948); Frederic Udina, director de l’Idescat (1953); Josep Maria Faura, director del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (1960); Joan Lluís Quer, president de GISA (1961)

Periodisme: Josep Cuní (1953), José Antich (1955), Enric Juliana (1957), Jordi Barbeta (1956), Màrius Carol (1953), Enric Sierra (1963), Xevi Xirgo (1964), Rafael Jorba (1956), Joaquim Maria Puyal (1949), Antoni Bassas (1961), Rafael Nadal (1954), Joan Tapia (1946), Júlia Otero (1959), Àngels Barceló (1963), Carles Francino (1958), Joan Barril (1952), Milagros Pérez Oliva (1955), Sílvia Cóppulo (1958), Pere Escobar (1960), Mercedes Milà (1951), Carlos Pérez de Rozas (1948), Emilio Pérez de Rozas (1952), Justo Molinero (1949), Arcadi Espada (1957), Manuel Cuyàs (1952)

Intel·lectuals / tertulians: Joan Josep Queralt (1951), Pilar Rahola (1958), Antoni Puigverd (1954), Josep Maria Terricabras (1946), Patrícia Gabancho (1952), Xavier Sardà (1958), Gonzalo Bernardos (1962), Joan B. Culla (1952), Vicent Sanchis (1961), Juan José López Burniol (1945), Josep Ramoneda (1949), Ponç Puigdevall (1963), Xavier Pericay (1956)

14 respostes a “Catalans de la Generació T

  1. Retroenllaç: La Generació T ens ha arruïnat | Des del fiord

  2. Estic totalment d’acord amb l’article. Et felicito, això que dius és exactament el que sempre he pensat. La generació dels meus pares ho tenien tot; les oportunitats de feina, els habitatges, les segones residències, luxes…podien viure de manera còmoda i evidentment han estat egoïstes i no han sabut deixar-nos el camí als que veníem darrera. Han especulat tant com han pogut i més i no han pensat amb els seus fills i néts, només en ells mateixos i prou! Gràcies per expressar-ho tant bé!

  3. Ingenuamente… pensando en las generaciones, los babybooms, el trabajo…. llegué a concluir que cuando la generación del babyboom se jubile habrán muchos más puestos de trabajos para menos gente (generación X,…) es consistente mi razonamiento?

  4. Hi ha una llista que no s’acaba: Rafael Ribó, José Montilla, Antoni Bassas, Carles Capdevila, Salvador Cardús, Carod Rovira,…….això a Catalunya, que a nivell d’Espanya “ni te cuento”.

  5. He d’admetre que sóc de la Generació T. Fas una bona reflexió, tot i que penso que de vegades aquestes afirmacions, i comparacions, poden ser un pèl enganyoses, perquè segurament comparem idiosincràsies, països, cultures, històries… massa diferents. Cal no oblidar que cada país té la seva història, les seves circumstàncies, i jo, com a membre de la Generació T, no me’n vull sentir culpable.
    I això que els meus descendents ja estan treballant a l’Àsia, i amb una formació pagada al nostre país. Aquesta sí que és una gran pèrdua, de la qual en caldria fer una anàlisi. No tothom ho veu així. Molts dels joves, catalans i espanyols, que viuen fora estan molt satisfets de les seves actuals experiències. I se senten feliços.
    No sabem els tombs que pot donar el món, Aquest món tan canviant ofereix altres models, altres realitats que no són ni la meva ni la del meu avi que, per exemple, mort de gana aquí, se’n va anar de polissó en un vaixell a rentar plats a Nova York, un país del tot desconegut per a ell, però on creia que podria menjar i prosperar una mica. I amb ell, força catalans de finals del s. XIX van fer el mateix camí.
    Es fa difícil d’analitzar, perquè la meva experiència de dona de 58 anys m’ha ensenyat moltes realitats diferents.

  6. Carme Forcadell, Sergi Pàmies, Miquel Calzada, Quim Monzó, Màrius Serra, Sílvia Coppulo, Albert Om, Toni Clapés, Andreu Buenafuente…….

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s