Mossos d’Esquadra: un problema de formació?

Cada cert temps a casa nostra es generen debats sobre les actuacions dels Mossos d’Esquadra, la seva manca de professionalitat i les conseqüències a vegades fatals que se’n deriven. Normalment no se’n treu l’aigua clara, i jo mateix acabo basculant entre el rebuig a tots aquells que insinuen que dubtar dels mossos és com atacar Catalunya, i la suspicàcia de no trobar notícies similars sobre la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

Dit això, permeteu-me un apunt en condició de mestre i emigrat al fiord.

Per ser policia a Noruega cal fer una carrera universitària de tres anys en un dels quatre centres que té la Politihøgskolen al país. És el que ara s’anomena un grau (o bachelor).

Això té dues conseqüències. Primer, tots els aspirants han de tenir el títol de batxillerat, exactament igual com si volguessin estudiar medicina, enginyeria o filosofia. Segon, la formació és molt més llarga: un primer any teòric, un segon íntegrament de pràctiques i un tercer mixt. I després, mentre es treballa, es pot fer el màster per especialitzar-se. Afegiu a les diferències que aquí els policies no són funcionaris, exactament com passa amb els mestres, els metges o els administratius.

A Catalunya els mossos i caporals tenen una categoria funcionarial C2, cosa que vol dir que amb l’ESO en fan prou; i el curs de formació bàsica per a policies és molt més breu, un any escolar de meitats d’octubre a meitats de juliol.

Explicaria això el comportament a vegades dubtós dels mossos d’esquadra? Una manca d’una major formació ha posat en risc la seva professionalitat? S’hauria hagut de demanar un títol superior d’accés que no fos només l’educació obligatòria? I sobretot, podria ser que els polítics prioritzessin omplir la plantilla com abans millor i no es van assegurar que tothom que hi entrava fos adequat?

Anuari Media.cat: Onze morts en detencions a comissaries (2012)

6 respostes a “Mossos d’Esquadra: un problema de formació?

  1. Primer de dir que l’article, per tractar-se d’un tempa tant controviertit com els Mossos, està escrit amb molt de respecte, cosa que es d’agrair, en els temps a on el sensacionalisme i l’irracionalitat estan tant de moda.

    Malgrat tot, hi ha algunes errades, que si em permets, t’assenyalaré.
    Si be es cert que per optar a la plaça, els requisits de formació estableixen que es la ESO la formació mínima requerida, això no vol dir que tothom es presenti amb només aquesta formació.
    A tall d’exemple, a la darrera convocatòria ofertada, el 70% dels aspirants que van accedir al Curs que s’imparteix a l’ISPC, tenien la titulació de batxillerat o superior (mes del 20% amb estudis universitaris).
    font: http://www20.gencat.cat/docs/interior/Home/MS%20-%20Institut%20de%20Seguretat%20Publica%20de%20Catalunya/03%20Serveis/Estad%C3%ADstiques/cfbp2011_12_estudis.pdf

    A això, s’ha d’afegir a tots aquells que finalitzen els seus estudis superiors una vegada han accedit al cos.
    No he trobat la font oficial a on vaig llegir això, ho sento, pero recordo que els Mossos eren un dels cossos policials amb un percentatge mes gran de membres amb estudis superiors, i dit de pas, el de major percentatje d’integrants femenins.

    Respecte a la durada de la formació, has oblidat dir que als Mossos també existeix, com a Noruega, un any de treball en pràctiques, en que si be fas les mateixes funcns que la resta, segueixes en procés de formació i avaluació i es eliminatori.

    Aqui, als mossos, si vols accedir a una especialitat, també has de fer una altra oposició i el seu corresponent curs d’especialitat.

    De la resta, doncs no se que dir-te, doncs desconec com funciona el tema funcionarial allà, pero el fet que aqui siguin funcioonaris, no es altre que per garantir que poden desenvolupar les seves funcions sense ingerències polítiques (o es el que s’intenta), doncs allà no se com serà, pero aqui, encara avui, s’escolta massa sovint alló de “tu no saps amb qui estás parlant” i similars.

    Una última curiositat.
    Em potdries explicar que cal per exercir de mestre allà a noruega i el que s’exigeix aquí a Catalunya?

    Potser son moltes mes les diferències que ens separen als noruegs dels catalans.

    1. Bones! I merci per llegir-me! Per ser professor d’institut a Noruega cal tenir una carrera universitària i fer el màster de pedagogia que dura un any (60 crèdits). Abans a Catalunya hi havia el CAP, que era ridícul, ara per sort s’ha canviat al model europeu.

      Sobre els mossos, crec que és una mica de trampa donar les xifres de les útimes convocatòries, en plena crisi, menys places i molt d’atur. Quines eren les dades del 2004, 2005… quan el cos creixia de forma enorme i no era tan bona sortida professional per als titulats?

      I sobre el funcionariat, a Noruega es reserva per uns pocs alts càrrecs ministerials, tota la resta (policies, mestres, metges, administratius, etc) som personal laboral.

  2. Bon dia
    Primer et voldria felicitar pel teu blog, trobo que les teves opinions sobre el país són força encertades, jo també visc i treballo a Noruega i treballava de mosso avanç de venir.

    Estic d’acord amb l’Angel i per tant no és un problema de formació si no de selecció, com tu apuntes al final del teu escrit.

    Encara que la formació no fa cap mal i quan més millor, hi ha coses que no pot evitar com les conductes violentes. L’únic que ho evitaria és l’educació dels infants.

    Els polícies noruecs són menys violents perquè tota la societat ho és. Suposo que t’has adonat com els noruecs tracten els seus nens. A Noruega seria molt difícil veure les imatges típiques que es produeixen al nostre país quan algun nen en fa alguna i els seus pares els peguen al cul o els reprenen amb violència verbal. Al nostre paíos s’ensenya als nens a resoldre els problemes mitjançant la violència.

    De fet per aquest motiu estem a generacions de distància a tots els nivells dels noruecs. Simplment per com la societat noruega tracta els seus infants.

    Si poguessim tractar els infants de la mateixa manera acabariem amb molts dels problemes de la societat catalana, fins i tot amb la corrupció política. L’altre dia parlant amb els companys de feina parlavem de la diferencia del concepte honestedat per a um espanyol i um noruec. Varem arribar a la conclusió que les cultures que més castiguen els nens són les menys honestes. Perquè? Perquè els nens aprenen a mentir per evitar el càstig. Els grans després en la nostra societat continuen mentint i defraudan tant com poden. No els crea mala consciencia están més que entrenats des de la infancia. Un exemple molt simple el veiem a la carratera on només afluixem la velocitat quan hi ha la por al radar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s