La generació T ens ha arruïnat (2)

(Primera part de la sèrie)

Old Economy Steve (l’Steve de la vella economia) és un meme d’Internet que s’ha fet popular als Estats Units. L’Steve es va fer adult a meitat dels setanta, duu una camisa blava de l’època, i ens recorda la situació amb què es va trobar quan era jove: es va poder comprar un pis als 22 amb només un any de sou, va trobar feina malgrat no tenir experiència, i sobretot va començar la seva vida professional sense milers de dòlars en crèdits a l’estudi. Aquest darrer és un tema estrella als EUA, tractat en articles com ara We must hate our children (Segur que odiem els nostres fills).

En canvi a Espanya no es parla gens de l’esquerda econòmica generacional, i això que encara és més sagnant. Aquesta setmana llegia dues dades de quan l’economia del país era suposadament fantàstica: el 2005 el 90% dels joves entre 16 i 35 anys tenia un contracte temporal, i el 53% dels aturats tenien menys de 35 anys. El 2011, en plena caiguda, ja es publicava que el 86% dels llocs de treballs perduts durant la crisi eren ocupats per persones entre 16 i 29 anys (font).

Com s’ha arribat a aquesta situació? Doncs perquè sempre que hi ha hagut una negociació laboral des dels temps de Felipe González s’ha triat mantenir tots els drets socials de la gent més veterana i retallar els dels joves, en lloc de buscar un equilibri. Això amb l’aplaudiment de les esquerres i dels sindicats. I dels treballadors instal·lats, no cal dir-ho, com es pot comprovar en les votacions a moltes grans empreses.

Per tant molts joves han estat expulsats del mercat laboral tot i estar sovint més preparats i ben formats que els treballadors més grans, només perquè aquests estaven blindats per les lleis fetes pels companys de generació. Aneu per exemple a les redaccions dels diaris i ho comprovareu (becaris al marge), o als hospitals. L’argument va ser sempre que “cal protegir els treballadors de més de 50 anys perquè ho tindran complicat per tornar a trobar feina”, però per cada veterà de 50 i en amunt que hem salvat, quants joves de 30 en avall hem condemnat a la precarietat i a no poder formar la seva vida adulta?

I què dir de les vergonyoses prejubilacions que es van fer a grans empreses i bancs, en què es va enviar gent de 55 a casa amb pensions astronòmiques que vam pagar entre tots? I de la brutal especulació immobiliària que va fomentar la Generació T, a gran escala però també domèstica, i que va arruïnar centenars de milers de joves que van quedar atrapats per hipoteques impossibles? I dels deutes que van provocar els nostres líders i que tocarà anar pagant durant dècades?

La conclusió de tot això és que ara mateix a Espanya el sou més freqüent s’ha igualat a la pensió mitjana (font). I compte, perquè ara estem pagant pensions a una generació anterior a la T que ho van tenir molt més complicat per cotitzar, però quan els de la T es jubilin massivament la xifra mitjana pujarà. Així doncs el sistema ens ha portat a pensionistes cobrant 2000 euros al mes i enginyers de vint i llargs amb sous de 900. Algú m’explica això com se sosté?

(Continua a la tercera part)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s