Fora de la UE… com Noruega

Aquests dies s’està discutint molt sobre una possible independència de Catalunya i si això suposaria quedar fora de la Unió Europea o no. És cert que “Europa” té unes connotacions gairebé mítiques per a una certa generació, que la veia com una garantia de llibertat, i també és cert que gràcies a formar-ne part tenim una legislació molt més avançada, per exemple en temes ambientals.

Dit això, jo visc a Noruega, un país de fora de la Unió Europea, i no ens va precisament malament.

Primer de tot assenyalem algunes mentides que es van repetint. Primer de tot, les fronteres. Jo no necessito passaport per viatjar de Barcelona a Trondheim, i això que surto de la UE. Aquest tema està regulat pels Acords de Schengen, que no necessàriament estan relacionats amb la pertanyença a la Unió: també hi és Islàndia i microestats com Mònaco o Liechtenstein, i en canvi el Regne Unit no en forma part. Diuen els experts que un país que se separa hereta automàticament els tractats internacionals del seu estat d’origen, i per tant no veig que hi hagi d’haver cap canvi.

Igualment es parla sovint dels arancels i de les barreres comercials, i aquí també hi ha confusions. Noruega forma part de l’Espai Econòmic Europeu i per tant participa en bona part dels tractats de lliure comerç. Igualment, i per ser-ne membre, li toca pagar una quantitat important cada any que va a parar als fons de cohesió per als països més pobres. Això els catalans no ens ho estalviaríem.

La principal limitació que té Noruega és que no participa als òrgans de decisió de la UE, i per tant no pot votar. Si per exemple la Unió aprova una normativa sobre transport de mercaderies, Noruega l’ha d’aplicar com a membre de l’EEE, però no hi haurà pogut influir des de dins. Aquest és l’argument dels defensors que Noruega entri a la Unió, bàsicament els dos partits grans del Parlament (laboristes i conservadors).

Ara bé, Noruega té motius per no ser a la Unió Europea, i que expliquen que s’hagin perdut els dos referèndums d’adhesió. A banda del sentiment nacionalista que provoca ser un país jove, el principal és el control dels recursos naturals i la producció agrícola. Jo l’anomeno la prova del iogurt. Aneu a qualsevol supermercat del país i veureu que el 90% dels productes lleters són d’empreses noruegues, especialment de la cooperativa Tine, i només hi ha tres o quatre coses de la Danone o la Nesté. Expliqueu això a tots els que tenien vaques als anys vuitanta. Naturalment la pesca del salmó i del bacallà també en són peces claus.

En qualsevol cas, i tal com va el món, més d’un 70% dels noruecs es declaren contraris a entrar a la UE, i el tema s’ha aparcat del debat polític. A banda que això no implica viure aïllats del continent, com alguns ens volen fer creure en la seva estratègia de la por.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s