El triomf de la societat civil

Sempre que em pregunten per la independència de Catalunya dic el mateix: la gràcia de tot aquest procés no és tant el resultat final com el viatge. La partitocràcia instaurada fa trenta anys està patint un terratrèmol (el PSC liquidat, CiU pel camí), els falsos demòcrates espanyols s’han tret fa dies la careta, molta gent està quedant retratada aquí i allà, i sobretot hem vist la potència extraordinària de la societat civil catalana.

No la societat civil com l’entén La Vanguardia, és a dir, els empresauris del Cercle d’Economia i la casta membre del Círculo Ecuestre. No, parlo de la gent del carrer: els casals, les colles, els clubs, les associacions, els grups d’amics. Els que s’organitzen per portar els nens als partits de futbol, els que es troben per mirar ocells, els que defensen la sanitat pública o els aiguamolls, els que escenifiquen batalles històriques, els que cuinen arrossades populars i els que van a fer ioga al centre cívic del barri. Només un país amb un teixit social potent pot crear fotografies així:

Quan el dia 11 vaig veure la Via Catalana per les retransmissions de TV3 i 8tv, costava fer-se’n una idea. Les televisions es van centrar en uns punts concrets, i lògicament la magnitud de l’esdeveniment se’ls va escapar en el directe. Va ser a partir de l’endemà quan vam poder veure les imatges aèries i les fotografies més impactants.

Hi havia gent als ponts sobre l’autopista, travessant els hivernacles del Maresme, a molts passejos marítims i enmig dels boscos. Al costat de macroprostíbuls i dels restaurants de carretera, davant de catedrals, a terres de secà i a terres de regadiu, als trams desdoblats de la nacional i a aquells on ni han començat les obres. Hi havia nadons, gent gran amb caminadors, persones en cadira de rodes, colles senceres. I tothom amb un somriure a la cara, molt civisme, força entusiasme i una capacitat logística inaudita entre els mediterranis. En aquest bloc he parlat sovint de com se celebra la festa nacional de Noruega, i crec que mai no ens hi hem acostat tant.

Sobretot s’ha de fer un reconeixement a la feina de l’Assemblea Nacional Catalana, de totes les agrupacions territorials, dels responsables de cada tram, dels que van anar a buscar les zones d’aparcament i d’ombra, dels que van distribuir la gent i fer les fotografies. Hores, hores i més hores cedides al país i a la seva gent. I clar, també s’han de mencionar les més de 90 cadenes repartides pel món, i que van fer de preludi de la festa.

Ara la política, o més ben dit el politiqueig, ho empastifarà tot. Però abans de deixar-nos endur per les misèries del dia a dia, val la pena parar, somriure i donar-nos uns copets a l’esquena. Ja sé que som un país amb el defecte del cofoïsme, però crec que per una vegada ens ho mereixem.

3 respostes a “El triomf de la societat civil

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s