Mas i Wert, junts per l’educació

El màster que estic estudiant a Noruega em costa exactament 50 euros el semestre en concepte de taxes. Si el completés en els dos anys que toca, que no és el cas perquè treballo, tot plegat m’hauria costat 200 euros.

(Escric 2 anys perquè a Noruega, com a tot el món civilitzat, l’estructura dels estudis universitaris és 3+2, és a dir, tres anys de grau i dos de màster. Naturalment Spain havia de ser different i va optar per un nefast i incomprensible 4+1).

Així doncs a Noruega l’educació superior és gairebé gratuïta per als estudiants, i no només això, sinó que també hi ha un extens suport a l’estudi anomenat lånekassen. Els estudiants que el demanen, que són gairebé tots, reben uns 1000 euros al mes en forma de crèdit per cobrir les seves despeses. A mesura que aproven examens bona part d’aquest crèdit es transforma en ajut, i la resta s’ha de tornar un cop finalitzats els estudis a interès zero. El sistema permet a més treballar a temps parcial per complementar ingressos. El lånekasse no depèn en cap cas de la renda dels pares o del nivell acadèmic de l’estudiant, tot i que si aquest no aprova els cursos, al final haurà de tornar més capital. L’ajut es redueix si la persona viu al domicili familiar, però augmenta si es tenen fills.

* * *

Us explico tot això per compensar una mica la brutal campanya que s’ha implantat a casa nostra sota el tema “el cost per estudiant universitari”. Compte! No parlo només del cínic ministre Wert i de la senyora Aguirre, sinó també del president Mas, del conseller Mas-Colell i la casta tertuliana habitual. Segons aquesta teoria cal que els estudiants paguin una part més elevada d’allò que costa un estudi de grau o de màster.

A més es donen unes xifres absurdes sobre aquest cost i s’invoca l’habitual 10%. És a dir, que els nostres joves només paguen un 10% del que costen les universitats en llocs absurds, els catedràtics que no foten ni brot des que els van donar la plaça, els professors titulars endollats per nepotismes o tràfics de favor, els ineptes que ensenyen pedagogia sense haver trepitjat una aula de secundària, els edificis faraònics, els buròcrates inútils, els viatges dels rectors, etcètera. Copagament! Aquesta és la clau.

La universitat és gratuïta per als estudiants a Noruega perquè es considera que la despesa universitària és una inversió. Tenir gent preparada voldrà dir més riquesa per al país en el futur, més empreses, més cultura, més prosperitat. En canvi a Catalunya i a Espanya, els estudis universitaris sí que es tracten com una despesa, perquè no ens enganyem: realment fan falta tants enginyers, biòlegs o mestres? Fa trenta anys que ens basem en el totxo i el turisme com a model de país, i ningú no sembla disposat a canviar-ho.

Per tant, si hi ha poca necessitat de gent preparada, pensen Wert i Mas, tant per tant que estudiïn els rics. Els fills dels pobres que es dediquin a altres coses, que al cap i a la fi, si són pobres és perquè s’ho mereixen.

Una resposta a “Mas i Wert, junts per l’educació

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s