L’anuari de silencis mediàtics 2012

Dijous passat es va presentar L’anuari Mèdia.cat – Els silencis mediàtics de 2012, tercera edició d’aquesta magnífica iniciativa feta possible gràcies al micromecenatge. Com que jo en sóc un dels mecenes, i a més crec que el document val molt la pena, permeteu-me que en faci uns quants comentaris.

L’anuari ha estat coordinat i editat per Roger Palà i Sergi Picazo, i els 15 reportatges han estat escrits per 17 autors. A la biografia final podem veure-hi que gairebé tots van néixer als anys 80 i primers 90, i sabent com està el món periodístic actualment, em queda el dubte si són persones que treballen en un mitjà gran o petit, o bé aquí hi han trobat l’espai per reivindicar la seva professió.

Alguns dels quinze reportatges són apassionants. El segon tracta dels contractes amb la Generalitat aconseguits per l’auditora Deloitte des del fitxatge del convergent David Madí. Un altre se centra en el ja difunt model de caixes i la seva politització, tot i que el seu títol, Narcís Serra i les ombres de Catalunya Caixa, promet més del que dóna. La història de la seu de Televisió de Mallorca, que malgrat ser un edifici fantasma ja ha costat més de 12 milions d’euros, és digne d’un crisiturisme. I ara que les subvencions als sindicats es posen en qüestió, unes gràfiques absolutament reveladores ens mostren com les patronals (Foment, PIMEC i companyia) s’enduen gairebé la mateixa quantitat: 32,1 i 31,7 milions respectivament.

A la vessant social hi destaquen els 11 morts en detencions i comissaries; el lamentable estat dels serveis socials al País Valencià, retrats en un informe que el govern es nega a reconèixer; o la transformació de la cooperació al desenvolupament en cooperació empresarial. El text sobre l’entrada de cocaïna pel port de València val molt la pena. I finalment crec que és una idea sensacional acabar l’anuari amb un reportatge positiu, sobre les xarxes d’ajut mutu a Ciutat Meridiana. Si la crisi és una malaltia, queda clar que la curació vindrà des de dalt, però que els símptomes s’hauran de tractar als barris i als pobles.

Naturalment també tinc algunes reserves. El primer article, 10.000 milions de beneficis en plena crisi, sembla que faci una crítica general a les grans empreses catalanes, i malgrat que al text ho intenta arreglar, la impressió general és de barrejar naps i cols. Atacar els bancs i els oligopolis de serveis em sembla un deure; però que Grífols, Vueling, els laboratoris Puig o els sanitaris Roca tinguin beneficis, crec que és una gran notícia. I al reportatge sobre l’homofòbia hi ha una situació (la periodista fent-se passar per homosexual en un hospital), que no convenç gens al meu esperit de ciències. També hi ha alguns errors a les gràfiques, que suposo que es corregiran.

En qualsevol cas, el meu entusiasme per la iniciativa és absolut. Ja fa uns quants anys que els diaris catalans van decidir encarar la baixada de vendes i publicitat a base de retallar continguts i qualitat, i basar-se només en notícies d’agències, articles al dictat dels partits polítics, opinadors de tercera fila i frivolitats diverses. És a dir, oferir un producte pijor al mateix preu. Que encara que només sigui un cop l’any poguem gaudir d’uns textos treballats, on s’hi han inverit hores per anar més enllà de la superfície, em sembla una notícia magnífica. Felicitats.

Podeu llegir tots els articles de l’Anuari AQUÍ.

Una resposta a “L’anuari de silencis mediàtics 2012

  1. Retroenllaç: L’anuari de silencis mediàtics 2013 | Des del fiord

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s