Assetjar polítics

És una de les fotos de l’any: els regidors del PP del municipi de Ponteareas (Pontevedra) acaben fugint per la finestra davant de les protestes dels afectats per les preferents, que van irrompre en el Ple amb xiulets i botzines (font). Va passar el 19 de març, i El País se’n va fer ressò dos dies després.

També el 19 de març, una colla de membres de la PAH es van trobar el diputat Marcial Marín, de l’Assamblea de Madrid, esmorzant en un bar de l’estació d’Atocha. El polític va ser increpat, tot i que ràpidament el va envoltar la policia. I, segons es veu, va marxar sense pagar…

Igualment aquesta setmana el vicepresident del PP Esteban González Pons ha denunciat la PAH perquè alguns dels seus membres havien anat a casa seva a entregar-li unes cartes explicant la seva situació (font). Aquestes són les declaracions que va fer el polític al programa Las mañanas de Cuatro (font):

Eso no es una plataforma, es una coacción. Lo hemos visto en muchos sitios. Y alguno de sus contertulios sabe que en el País Vasco se han vivido coacciones similares durante mucho tiempo. Tener una reunión no me cuesta, tener un debate no me cuesta. Pero que se cuelen en el portal de mi casa suban hasta mi piso y aporren con insultos la puerta cuando dentro sólo hay niños me parece inaceptable

El fet que aquestes notícies es vagin colant mica en mica als mitjans de comunicació em fan pensar que s’estan convertint en habituals. I ho celebro. Vist que la (falsa) democràcia espanyola està segrestada per la partitocràcia, només ens queda la protesta com a forma d’acció. No violenta, però que permeti fer-te sentir amb contundència. I què carai, amb una bona escridassada et pots quedar ben a gust, i això psicològicament sempre va bé.

Ells naturalment es defensen cridant que són els representants del poble, i que atacar-los és gairebé com promoure un cop d’estat. Com si no fossin els que han prostituït el seu càrrec i el noble art de la política. El respecte s’ha de guanyar cada dia, i més si ets un servidor públic.

Ara la pregunta és: si un dia us trobeu al Mercadona, al MediaMarkt o fent unes canyes a l’individu de la foto, què fareu? Abaixareu el cap i no li direu res? Recordeu que malgrat les fotos amb el mafiós rus, malgrat les notícies de comptes a paradisos fiscals i els seus falsos juraments a can Cuní, li seguiu pagant el sou de parlamentari cada mes…