Delinqüència i immigració a Trondheim

El passat 1 de febrer el diari local de Trondheim, l’Adresseavisen, va obrir la portada amb un titular impactant: “Els carteristes estrangers roben com a corbs“, declaracions d’una noia de 22 anys de la ciutat.

És un del temes que més preocupa la ciutat, l’enorme increment de la petita delinqüència (font). Els casos de robatoris de carteres van augmentar un 300% de 2011 a 2012 (dades oficials de la policia), i aquest increment sembla que està totalment vinculat al col·lectiu romanès. Si el 2011 només un 14% dels detinguts a Trondheim per aquest delicte eren romanesos, el 2012 la xifra va pujar fins un 57%. Setze persones amb aquesta nacionalitat estan darrera de la meitat de furts.

Els mitjans de comunicació noruecs vénen plens de casos d’aquesta petita delinqüència, en un país molt poc acostumat a la inseguretat. Si el costum era deixar la bossa o la jaqueta en llocs públics (cafès i locals nocturns) sense supervisió, ara sembla que hi pot haver conseqüències. És el cas de la noia de la portada, a qui van robar el mòbil mentre sortia de nit. Aquell mateix cap de setmana la policia va detenir set carteristes en una discoteca de la ciutat. També s’han produït robatoris com el d’un tanc de 5000 litres de diesel d’una companyia de transport, o en diversos supermercats, tots vinculats al mateix col·lectiu. I no només es tracta d’això. Aquest febrer també es van detenir 15 persones per haver inscrit 74 nens inexistents als registres oficials, i haver cobrat els corresponents ajuts de natalitat.

Ara alguns locals i restaurants de menjar ràpid s’han plantejat impedir l’accés als romanesos, tot i que això sembla que no és legal. També se senten moltes veus que reclamen el retorn de la llei que prohibia la mendicitat, derogada fa 5 anys, o bé directament la sortida de Noruega de l’espai Schengen.

Tots aquests casos ens poden semblar molt menors des del mediterrani, però representen un gran xoc cultural per als noruecs, que no hi estan gens acostumats. Això es comprova en detalls com ara que els mitjans de comunicació no ometen la nacionalitat dels delinqüents (com se sol fer a Espanya), sinó que fins i tot la col·loquen als titulars. Ara bé, i com ja comentava en el meu article anterior, Noruega té una visió força diferent de la immigració i potser s’actuarà de manera contundent per tallar-ho. A més probablement serà un dels temes estrella a les eleccions nacionals de la propera tardor.