La casta tertuliana catalana: un recompte

Les tertúlies són un format omnipresent als mitjans de comunicació, per un motiu: són extremadament barates. Col·loques un micro a uns quants personatges que sàpiguen més o menys comunicar, i pots omplir hores de programació. Sembla que l’origen radiofònic modern es deu a Fernando Ónega, tot i que va ser Luis del Olmo i el seu Protagonistas qui les va popularitzar.

L’extensió del gènere ha provocat la creació d’una autèntica casta de tertulians, individus que van d’un mitjà de comunicació a l’altre i opinen sobre tots els temes que es presentin. En el cas de l’àmbit català, molt més reduït, arriba al punt que sempre semblen les mateixes cares.

Però això és realment així? Com que sóc de ciències he fet un petit estudi quantitatiu per comprovar-ho.

Metodologia de treball

L’estudi consisteix en un recompte de les intervencions dels tertulians durant dues setmanes, del 28 de gener al 8 de febrer de 2013. Els programes analitzats són set: dos de televisius, Els matins de TV3 i 8 al dia (8TV); dos de Catalunya Ràdio, Els Matins i L’oracle; El món a RAC1 i La nit a RAC1, de la cadena del Grup Godó; i La tertúlia, produït per La Xarxa (l’antiga COM) i que s’emet simultàniament per diverses emissores i per BTV. M’he centrat per tant en tertúlies polítiques i d’actualitat, i he deixat les esportives al marge.

Com que tots els programes són diaris, per a cadascun d’ells s’han analitzat deu tertúlies, amb tres excepcions: en una edició de 8 al dia (4/2/2013) la tertúlia es va substituïr per una entrevista; en un programa de Els matins de TV3 (8/2/2013) se’n va fer una d’especial amb polítics retirats; i La nit a RAC1 no es va emetre el 30/1/2013 per un partit de futbol.

Tertulians més freqüents

A partir de les dades inicials he pogut comptar quantes vegades ha sortit als mitjans cada tertulià durant aquestes dues setmanes. Els més habituals són els següents.

7 aparicions: Toni Aira

6 aparicions: Jordi Barbeta, Gonzalo Bernardos i Marta Lasalas

4 aparicions: Francesc-Marc Álvaro, Màrius Carol, Joan B. Culla, Lluís Foix, Patrícia Gabancho, Joan Carles Girauta, Manuel Milián Mestre, Joan Josep Queralt i Vicent Sanchis

3 aparicions: José Antich, Lluís Bassets, Juan José López Burniol, Jaume Clotet, Sònia Domènech, Esperanza García, Milagros Pérez Oliva, Antoni Puigverd i Àlex Salmon

El rei absolut de les tertúlies catalanes és per tant Toni Aira (Barcelona, 1977), que col·labora setmanalment a Els matins de TV3, L’oracle, La nit a RAC1 i La tertúlia. Aira és periodista, professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL), també escriu regularment a El Periódico de Catalunya, El Singular Digital i Nació Digital, i a banda té una web molt completa. Una persona realment ocupada i amb una ascensió meteòrica.

Les medalles de plata se les enduen tres mosqueters del Grup Godó: l’incombustible periodista Jordi Barbeta, redactor en cap de política de La Vanguardia i moltes coses més; l’economista Gonzalo Bernardos, emergent per ser dels primers que va parlar de la crisi; i la també periodista Marta Lasalas, que col·labora en diversos mitjans (i és l’esposa de José Antich, director de La Vanguardia).

Presència femenina i índex de repetició

Seria possible extreure molta informació de les dades, com ara si hi ha un “equip CCMA” i un “equip Godó”, però m’he limitat a dues anàlisis més. La primera és el percentatge de dones a cada tertúlia. De més a menys:

  1. L’oracle: 30%
  2. Els matins de Catalunya Ràdio: 28%
  3. La tertúlia: 27%
  4. La nit a RAC1: 26%
  5. Els matins de TV3: 25%
  6. El món a RAC1: 13%
  7. 8 al dia: 11%

Podem veure que cap de les tertúlies supera la tercera part de tertulianes. A més els mitjans públics tenen moltes més col·laboradores que els privats, i les ràdios que les televisions. En canvi no sembla que hi hagi relació amb tenir un presentador home o dona.

La segona dada que he calculat és el que he anomenat l’índex de repetició. És la mitjana de tertúlies en què ha participat cada persona durant aquests 15 dies. Un programa que només tingués tertulians propis i hi participessin un cop a la setmana tindria un índex de 2. Com més alt és l’índex, més tertulians són compartits.

  1. 8 al dia: 3,63
  2. La nit a RAC1: 3,18
  3. Els matins de TV3: 2,9
  4. El món a RAC1: 2,62
  5. La tertúlia: 2,57
  6. Els matins de Catalunya Ràdio: 2,15
  7. L’oracle: 2,13

La conclusió en aquest cas és que Catalunya Ràdio és el mitjà amb més tertulians propis, mentre que el Grup Godó els comparteix molt més. També les dues principals televisions puntuen alt, cosa que pot voler dir que hi ha uns “tertulians deluxe” que ascendeixen des de la ràdio. Finalment destacar L’oracle, que té una xifra molt baixa tot i comptar amb Toni Aira.

Conclusions

Els mitjans catalans tenen una sèrie d’opinadors en nòmina que es reparteixen entre diverses tertúlies, i que a més solen col·laborar també a la premsa escrita (en paper i sobretot digital). Una dotzena de noms que formen la casta tertuliana catalana.

Correcció d’errors: Per una confusió entre les tertúlies del 25 i 28 de gener a L’oracle, he assignat un aparició més a Toni Aira. Tot i això continua sent el rei absolut, i això que no he tingut en compte altres mitjans per ser locals o fora de l’abast estrictament català.

27 respostes a “La casta tertuliana catalana: un recompte

  1. Vols dir que en Toni Aira no té algun clon, perquè també participa sovint a la tertúlia de “Per a llogar-hi cadires” de Canal Català.

    Sobre els tertulians, per mi cal distingir entre els que parlen d’allò que saben i els que senzillament opinen: jo no he sentit mai el senyor Aira parlar de res que no sigui política (sent professor de comunicació política entra dins la normalitat) ni tampoc en Sala-Martin parlar de res que no sigui economia. Un altra cosa són els tertulians “professionals” que poden parlar del cultiu de préssecs, de parxís o dels endemismes al Pirineu sense saber-ne gairebé res, enganyant a tothom, llevat que sàpigues un xic del tema, que llavors se’ls veu el llautó.

  2. Els tertulians com els politics s’han convertit en una oligarquia impenetrable. Com que donar opinio tothom ho pot fer son uns Toterrenys que parlen del Papa la corrupcio i la fisica quantica sense gairebe despentinar-se. Moltes vegades pixen fora test es clar pero com ho diuen amb seguretat i la resta tampoc ho sabem, al final cola.

  3. Estaria bé, ja que les tertúlies són les màxims representants de la difusió pública de Discurs, saber quines banderes onegen, i si hi ha algun fil manejador entre totes elles.

  4. Molt encertat el post. Controlo el “Divendres” de TV3 perquè el veig per motius professionals i compta habitualment amb Bernardos, Barbeta, i Carol, i compta amb menys dones, cosa que reforça part dels resultats presentats. Conclusió: tots els mitjans són del mateix color. Una mica d’aire fresc no aniria gens malament,

    1. De les tertúlies analitzades, la Pilar Rahola només participa setmanalment a El món a Rac1. Naturalment té els 5 minuts diaris a can Cuní i les seves intervencions a televisions espanyoles, que queden fora de l’àmbit de l’estudi.

  5. Retroenllaç: Presumpció de democràcia « Blog de Roger Vilalta

  6. Un altre més dels oasis catalans. Som un país petit i a més tendim a fer camarilles, soc independentista i totes aquestes coses, sí, però hi ha cops que sento que m’ofego una mica amb tanta endogàmia, bufff. Serem capaços de fer un país dinàmic i modern com Déu mana? o estarem eternament mirant el melic del que tenim al costat i comparant-lo al nostre?

  7. Felicitatas pel treball!
    També seria molt interessant un altre estudi sobre la qualitat de les intervencions. Perquè tantes hores de tertúlia poden ajudar els oients o bé confondre’ls encara més. Proposo dos aspectes, el primer (que bastants tertulians no aprovarien) és sobre la capacitat d’argumentar correctament, amb lògica i coherència. Aquí és quan els que tenen interessos fan trampa: conclouen el que volen sense cap relació coherent amb els fets a debatre.
    I en segon lloc caldria analitzar la quantitat d’informacions falses que propaguen tot comentant. alguns ho fan per ignorància atrevida (tot i ser periodistes i en teoria haver-se informat d el’actualitat) i altres directament deixen anar per intoxicar i perjudicar un partit contrari; aquests els responsables del programa no ho haurien de permetre, per molta quota ideològica que cobreixin.

  8. Molt interessant aquesta anàlisi! Potser més endavant podrien afegir-s’hi més emissores o cadenes (les locals, per exemple), tot i que no crec que modifiqués gaire els resultats. Com diu nyarla59, caldria distingir qui parla en qualitat d’expert de qui ho fa de tot, segons les exigències del guió i de l’actualitat. Altres preguntes que em venen al cap: es tria els candidats segons les seves afinitats polítiques?, qui fa la tria final?, se’ls indiquen normes de funcionament del programa (si han de cridar, fer circ, o parlar pausadament en to britànic)?, es preparen els temes a fons?, etc.

  9. Retroenllaç: EL CIRC DEL COMTE | joan escapa –scapix–

  10. Retroenllaç: La llei de ferro de les tertúlies | Cercle Gerrymandering

  11. Retroenllaç: La ley de hierro de las tertulias políticas | Politikon

  12. Retroenllaç: Els tertulians i la dimensió desconeguda | Media.cat - Observatori crític dels mitjans

  13. Retroenllaç: Els tertulians i la dimensió desconeguda | Elisenda Rovira

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s